Manuel Beguer i Pinyol
Manuel Beguer i Pinyol (Tortosa, Baix Ebre, 1895 - 14 de desembre de 1970), fou un historiador i cronista de la ciutat de Tortosa.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1895  Tortosa (Baix Ebre) |
| Mort | 14 desembre 1970 (74/75 anys) Tortosa (Baix Ebre) |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Maria de Salvador d'Aiguavives |
| Pares | Vicent Beguer i Maymó i Mercedes Piñol y Guzmán de Villoria |
Va ser membre de diverses entitats, entre les quals la Real Academia de la Historia (des de 1955), la de Bellas Artes de San Fernando (des de 1959), i la de Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (des de 1946).[1] Tingué un important paper en l'impuls de la premsa local, i entre d'altres, va ser director de la revista Germanor entre 1920 i 1925.[2]
Entre les seves principals obres, cal destacar El Real Monasterio de Santa María de la Rápita, de la sagrada y soberana milicia hospitalaria de San Juan de Jerusalén (orden de Malta). Monografía histórica (1948), El Valle de Cardó. Monografía histórica (també del 1948, i reeditada en un facsímil l'any 2000) i La Santa Cinta de Tortosa. Breve historia documentada (1964). Com a obra pòstuma, trobem Llinatges tortosins (Editorial Dertosa, 1980), que recull els articles que va escriure a La Zuda entre 1926 i 1933.[1]
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre (Tortosa). El seu nebot fou Vicent Beguer i Oliveres, que va ser alcalde de Tortosa.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Manuel Beguer i Pinyol». Enciclopedia.cat. [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ Gombau Domingo, M. Carme «Les revistes bilingües a la Tortosa de la II República». SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 2016, p. 90.