Manuel Gibert i Sans

Manuel Gibert i Sans (Barcelona, 1795 - ibídem, 22 de setembre de 1873[1]) fou un militar i advocat català.[2]

Infotaula de personaManuel Gibert i Sans
Biografia
Naixement1795 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1873 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Escudo de la provincia de Barcelona.svg  Governador Civil de Barcelona
9 de novembre de 1847 – 20 de setembre de 1848
Activitat
OcupacióJurista, advocat i militar Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Gibert i Sans era fill de Salvador Gibert i Sebastiana Sans, nét del notari de Barcelona Vicente Gibert, autor de l'«Art del notari». Estudià la carrera militar i s'allistà en l'exèrcit contra Napoleó Bonaparte. Gilbert i Sans féu els estudis de dret en la facultat de Cervera, exercint la seva carrera com a advocat a partir de 1819. L'any 1821 va contreure matrimoni amb María Ángeles Olives, filla del metge de l'exèrcit Miguel Olives.

Amb els seus coneixements militars i legals, fou triat capità de la companyia de voluntaris per contenir les tumults que assotaven la ciutat de Barcelona. Fou un destacat polític del partit dels moderats, i arribà a ser governador civil de Barcelona.

L'any 1845, sent president de la Sociedad del Liceo Filarmónico Dramático, que tenia el seu teatre i els ensenyaments de música i declamació en el convent de monges de Montesión, aconseguí, amb la cooperació eficaç del seu amic Joaquim De Gispert i Anglí, traslladar aquell institut i el seu teatre, que havia servit per sufragar les despeses militars de la companyia, a l'actual Gran Teatre del Liceu, redactant el Reglament del Liceu que va ser aprovat per unanimitat, sent president del mateix durant molts anys.[3]

Fou president durant 20 anys del primer ferrocarril de l'estat entre Barcelona i Mataró; car una vegada aquesta línia fou posada en funcionament, va ser instat per un dels membres de la seva junta reguladora, Josep Bosch i Mustich, per tal d'acabar amb la discòrdia i desacord que hi existia.

En 1832 comprà els terrenys de la Plaça de Catalunya seguint pel Passeig de Gràcia fins a la Gran Via. Fou, a més, un dels precursors en l'enderrocament de les muralles de Barcelona, posant la primera pedra de l'Eixample en la que esdevindria la seva casa a la plaça Catalunya.

La reina Isabel II li atorgà el títol de marquès, que ell rebutjà.

ReferènciesModifica

  1. «Registre de Defuncions. Any 1873. Registre núm.5094.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 22-09-1873. [Consulta: 5 febrer 2020].
  2. Manuel Gibert, un barcelonés clave, La Vanguardia, 5 de novembre de 2009
  3. La casa Gibert

Enllaços externsModifica