Obre el menú principal

El Teatre de Montsió és un teatre construït a l'antic convent de Montsió, a Barcelona, que va funcionar entre 1837 i 1845. S'hi van representar obres de text i òperes. Va ser gestionat pel Liceo Filodramático de Montesión i va ser l'immediat precedent del Gran Teatre del Liceu.

Infotaula d'edifici
Teatre de Montsió
Dades
Tipus teatre
Cronologia
21 agost 1837 inauguració
8 setembre 1845 clausura
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització carrer de Montsió
 41° 23′ 08″ N, 2° 10′ 24″ E / 41.38554722°N,2.17329444°E / 41.38554722; 2.17329444
Activitat
Gestor/operador Liceo Filodramático de Montesión
Capacitat 600
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Els anys trenta del segle XIX, amb les guerres carlines, van veure proliferar milícies locals que tenien com a missió el manteniment de l'ordre públic i els principis constitucionals. A Barcelona, el batalló número 8 de la Milicia Nacional, comandat per Manuel Gibert Sans, va decidir de fer balls a la seva caserna, ubicada a l'antic monestir de Montsió (a l'illa entre el carrer de Montsió, el Portal de l'Àngel i el carrer Comtal), per tal de recaptar fons per a mantenir-se. L'èxit dels balls va portar a decidir d'oferir-hi també espectacles teatrals, de caràcter amateur. Per fer-ho, es van constituir com a societat, amb el nom de Sociedad Dramática de Aficionados.

Es va condicionar un espai del convent com a teatre, capaç per a unes 600 persones, que va rebre el nom de Teatre de Montsió' i es va inaugurar el 21 d'agost de 1837 amb la comèdia de Ventura de la Vega El marido de mi mujer, seguida d'un ball i un sainet. La supressió del batalló, la tardor de 1837, no va afectar la marxa del teatre ni de la societat, que continuaren en funcionament, aquesta amb el nou nom de Liceu Filharmònic Dramàtic Barcelonès, més conegut com a Liceu de Montsió.

De mica en mica, la programació es va anar orientat cap a la música. El gener de 1838 es va crear una institució dedicada a l'ensenyament de la música i les arts teatrals --que és l'origen del Conservatori Superior de Música del Liceu. El director va ser-ne el músic Marià Obiols.

El 3 de febrer de 1838 va tenir lloc la primera representació d'òpera: Norma de Vincenzo Bellini, amb cantants aficionats, estudiants i alguns professionals. A partir de llavors, les representacions d'òpera van continuar. El repertori va ser bàsicament italià, amb predomini de les obres de Gaetano Donizetti i Saverio Mercadante, i algunes de Bellini, Rossini i l'estrena a Barcelona de Zampa de Ferdinand Hérold.

El Teatre de la Santa Creu va voler acabar amb la naixent competència, però Gibert va aconseguir de la reina regent la cessió del convent al Liceu, a més del permís per a afegir al nom de l'entitat el de la reina: Liceu Dramàtic Filharmònico de S. M. Isabel II, el mateix 1838. Les funcions es van anar professionalitzant i el teatre va veure, a més d'obres ja conegudes a la ciutat, estrenes d'òperes que no s'hi havien donat.

El 1843, l'Ajuntament va estar a punt de desposseir l'entitat de la propietat del convent, per tal de donar-lo a un altre batalló de la milícia. Des de llavors, hom va pensar de trobar un nou terreny on bastir un teatre major i de propietat del Liceu. Joaquim de Gispert, un dels socis, va promoure la compra dels terrenys de l'antic convent dels trinitaris, a la Rambla, que van ser adjudicats a perpetuïtat al Liceu per una reial ordre de març de 1844. Mentrestant, les monges exclaustrades van obtenir la restitució del convent a l'orde i van tornar a instal·lar-s'hi. El 8 de setembre de 1845 s'hi donaren les últimes funcions teatrals. La societat del Liceu, ja havia fet el projecte de construcció del teatre i se n'havien començat les obres: el 1847, s'inauguraria el nou Gran Teatre del Liceu. El mateix 1847 Víctor Balaguer fou nomenat poeta oficial del Liceu[1]

Història artísticaModifica

Dirigit per Obiols, el teatre se centrà en els autors de més èxit del moment: Donizetti i Mercadante, a més d'altres com Rossini o Bellini. A banda del repertori habitual i ja conegut, es van programar algunes òperes que mai no s'havien fet a Barcelona, avançant-se al rival Teatre de la Santa Creu. Aquestes van ser:

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Cuccu, Marina. Víctor Balaguer i Cirera (Col·lecció Retrats. Número 25 ( PDF)). Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003, p. 9 [Consulta: 3 març 2015]. 

BibliografiaModifica

  • ALIER, Roger. Historia del Gran Teatro del Liceo. Barcelona: La Vanguardia, 1983, p. 20-30.
  • ALIER, Roger. L'òpera. Barcelona: Dopesa, 1979, p. 73-76.