Manuel Moliner i Rau

Manuel Moliner i Rau, nascut a Olot durant la segona meitat del segle xvii, fou un capità d'una companyia o esquadra de miquelets vigatans que durant l'any 1705 participà en l'operació de suport al setge austriacista de Barcelona.[1][2]

Infotaula de personaManuel Moliner i Rau
Biografia
NaixementSegona meitat segle XVII Modifica el valor a Wikidata
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 maig 1714 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata

El març del 1706 va ser nomenat coronel de fuselleria i va disposar del seu propi regiment, el regiment de fusellers de Moliner i Rau.[1][3] L'agost d'aquell mateix any, després d'haver lluitat en la defensa de Barcelona durant el setge borbònic de Felip V, va ésser destinat a les fronteres de l'Empordà per aturar la invasió de les tropes borbòniques del duc de Noailles. Una part del seu regiment va ser destinat a Figueres.[4][2] El juny del 1707 va participar en l'atac a un comboi borbònic prop de Calabuig[4] i a mitjan juliol en un combat a Sant Llorenç de la Muga.[4] El 1708, el seu regiment era un dels tres regiments de fusellers de muntanya que foren destinats a l' Exèrcit de l'Empordà.[4] Dos anys més tard, l'agost del 1709, va lluitar en un combat al coll de Banyuls.[4] La seua activitat se centrà força en les fronteres de l'Empordà. El 28 de febrer del 1711 va lluitar en una batalla a Navata[3] i pel desembre del mateix any va formar part de l'exèrcit de socors que va trencar el setge borbònic al castell de Cardona en una sagnant batalla els dies 21 i 22.[3][2]

L'any 1712 va participar en el setge austriacista de la ciutat de Girona, que no va poder ser recuperada. El juliol del 1713 el seu regiment de fusellers va passar a anomenar-se Àngel Custodi.[3] El coronel Rau comptava amb els comandaments de Joan Baptista Cros, tinent coronel, i Ignasi Niubò i Bernades, sergent major. Durant els mesos d'agost i de setembre de 1713 va participar en l'Expedició del diputat militar,[3] i el dia 6 d'octubre, comandant amb Ermengol Amill un destacament de 600 fusellers de muntanya i part de la cavalleria dels regiments de la Fe i de Sant Jordi, van aconseguir trencar el cordó del setge borbònic de Barcelona per la zona del mas Guinardó.[3] Aconseguiren fer entrar a la ciutat uns 400 combatents; la resta, uns 200, van retornar a les muntanyes sota el guiatge del coronel Rau.[3][2]

A finals d'octubre del 1713 el coronel Rau entrava per mar a Barcelona[3] i participava dos mesos després en l'atac als quarters borbònics del mas Guinardó. A finals de gener del 1714 va participar en l'atac contra la línia de contraval·lació del setge borbònic i a principis de febrer va lluitar en l'operació d'atac per destruir el fort borbònic de Santa Madrona.[2]

El coronel Manuel Moliner i Rau va morir el 17 de maig del 1714, en impactar-li una bala d'artilleria mentre comprovava les línies de prop del convent dels Caputxins.[5] El coronel Rau va ésser substituït al capdavant del seu regiment pel coronel Blai Ferrer.[2]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Castellví, Francesc de. Narraciones históricas (4 vols.). Edició a cura de Josep M. Mundet i Gifre i de Josep M. Alsina i Roca. Madrid. Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997-2002. Vol. I (ISBN 8492073969), pàgs. 619 i 623.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Serra i Sellarés, Francesc, 2013. Els Herois del 1714: els defensors de Catalunya. Barcelona: Ed. Base, col·lecció Base històrica, 101. ISBN 9788415711223. Pàgs. 191-192.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Castellví, Francesc de. Narraciones históricas (4 vols.). Edició a cura de Josep M. Mundet i Gifre i de Josep M. Alsina i Roca. Madrid. Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997-2002. 872 pàgines. Vol. III (ISBN 8492073993), pàgs. 258, 299, 313, 457, 637, 652, 662, 663 i 704.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Castellví i Obando, Francesc de. Narraciones históricas (4 vols.). Edició a cura de Josep M. Mundet i Gifre i de Josep M. Alsina i Roca. Madrid. Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997-2002. Vol. II (ISBN 8492073985), pàgs. 212, 420, 543, 565 i 645.
  5. Castellví, Francesc de. Narraciones históricas (4 vols.). Edició a cura de Josep M. Mundet i Gifre i de Josep M. Alsina i Roca. Madrid. Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997-2002. Vol. IV (ISBN 8493126500), pàgs. 51 i 353.

Enllaços externs modifica