Manuel Oltra i Ferrer

compositor valencià
(S'ha redirigit des de: Manuel Oltra)

Manuel Oltra i Ferrer (València, 8 de febrer del 1922 - Barcelona, 26 de setembre de 2015)[1] fou professor de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i compositor, especialment de música coral i per a cobla.[2]

Infotaula de personaManuel Oltra i Ferrer

Manuel Oltra rebent la Creu de Sant Jordi de mans del President de la Generalitat José Montilla
Biografia
Naixement(es) Manuel Oltra Ferrer Modifica el valor a Wikidata
8 febrer 1922 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort25 setembre 2015 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Montjuïc (agrupació 9, nínxol columbari 12.676) 
Activitat
OcupacióCompositor de cobla i sardanes
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webaccompositors.com Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 7296057d-3aec-4a3c-8ce1-691ed4177182 Lieder.net: 16881 Discogs: 2849586 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

 
El compositor Manuel Oltra l'any 2013

La seva família es traslladà a Barcelona quan en Manuel encara no tenia un any, i és en aquesta ciutat on visqué i dugué a terme la seva activitat professional. Amb catorze anys començà els estudis musicals amb el mestre Josep Font i Sabaté; la Guerra Civil i el servei militar al Marroc, però, en retardaren l'eclosió musical. Tot i així, encara compaginà la forçada estada militar a Ceuta amb una plaça de professor al Conservatori Hispano-marroquí de Tetuan (1944-1947). De tornada a la ciutat comtal, va ser nomenat director de la coral del Centre Excursionista de Terrassa i de la Institució Folklòrica Montserrat, de Barcelona. En aquest període transcrigué nombrosos ballets populars catalans per a cobla i altres formacions instrumentals. També exercí la docència a l'Institut de Rítmica Joan Llongueres i de director musical de l'Esbart Montseny (a partir del 1955, i fins després del 1961).

Entre els anys 1957-1958 convalidà els seus estudis de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona de la mà dels mestres Toldrà, Zamacois, Ricart i Matas i Joan Gibert. Superada aquesta prova, s'incorporà immediatament (1959, i fins al 1987) com a professor del centre. Deu anys més tard passà a ser-ne catedràtic d'harmonia, contrapunt, fuga i formes musicals, i encara en va ser sotsdirector entre els anys 1973 i 1981.

Va escriure una gran varietat de música, que abasta la pràctica totalitat dels gèneres concertístics: harmonització de melodies populars, música de cambra, simfònica, per a cobla i cançons amb textos de Pere Quart, Federico García Lorca, Rafael Alberti i altres. Va destacar especialment en els camps de la música coral i la música de concert per a cobla, i també fou autor d'una trentena de sardanes.

Com a reconeixement públic a la seva obra, l'any 1994 va rebre el Premi Nacional de Música en l'apartat de composició, i també obtingué el Premi Nacional de Cultura Popular i Tradicional en la categoria de música tradicional, ambdós instituïts per la Generalitat de Catalunya. El 2006 rebé el Premi Nacional Agustí Borgunyó i l'abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.[3]

De Manuel Oltra és la frase:

« L'art està en la realització d'una idea. No és la idea. De la idea sola no en queda gran cosa. L'obra d'art és la realització d'aquella idea; és posar-la sobre el paper i després interpretar-la. »

Obra modifica

Selecció [2]

  • Balletó, per a piano
  • Berceuse et rondeau (1990), per a quintet de metall. N'hi ha versió per a cobla (1994)
  • Dansa trista, per a violoncel i piano
  • Doble Suite (1962), per a quintet de vent i orquestra de corda
  • Pastoral d'estiu, per a flabiol, tamborí i piano
  • Rapsòdia per a piano i orquestra, per a orquestra simfònica
  • Seguici, per a piano amb música de la Patum
  • Simfonia esparsa (1989), per a orquestra simfònica
  • Sonata (1947), per a piano
  • Sonata (1959), per a violoncel i piano
  • Sonata-fantasia (1942), per a violoncel i piano
  • Sonatina (1950), per a flauta i piano
  • Suite per a orquestra de cambra i flauta (1953)
  • Suite primerenca, per a quintet de vent
  • Tres apunts, per a piano
  • Tres estacions (1989), per a flauta i piano
  • Variacions característiques (1959), per a piano, sobre un tema de P. Palou
  • El càntic dels càntics: epitalami per a contralt, baríton, cor mixt i orquestra, orquestració de l'obra de Ricard Lamote de Grignon

Obres per a veu modifica

  • La amante, per a veu i piano, amb lletra de Rafael Alberti
  • Amor mariner, havanera amb lletra de Pere Quart
  • Barquejant (1945), per a veus blanques i orquestra
  • Bestiari de Pere Quart (1957), per a cor mixt, sobre els poemes de Joan Oliver[4]
  • Cançó explícita, per a 4 veus mixtes, amb lletra de Pere Quart
  • Cantata per a cor infantil, cobla i percussió (1959)
  • Gráfico de la petenera, per a veu i piano, musicació de tres poemes de García Lorca
  • Pastorel·la, nadala per a veu i acompanyament amb lletra de Verdaguer
  • El pobre de tots, per a quatre veus i acompanyament[5][6]
  • Psalmus Brevis (1967), per a doble cor mixt i orquestra
  • La serra (1958), per a cor, veus solistes i orquestres, sobre poemes de Joan Alcover
  • El Timbaler del Bruc (1995), cantata per a cor infantil, cobla i percussió
  • Tres andaluzas (1954), per a cor, musicació de tres poemes de García Lorca
  • Tres canciones de amor (1971), per a cor, sobre poemes de García Lorca

Arranjaments per a coral de cançons populars catalanes, especialment nadales: Aclarida, Els àngels de la Glòria, La calma de la mar, Cançó de bressol, Cançó de l'Infant, El carboner, Dansa de Castellterçol, Del cel baixen, El desembre congelat, Dorm, Jesús en pau, Dormiu, bon Jesuset, Fum, fum, fum, Ha nascut el Déu infant, Joan del Riu, Lo moixó de Montpeller (ball popular del Matarranya), Nadal, Nit de vetlla, No-ni-no, Non, non, El pobre alegre, Som al dia de Nadal, Veniu a Betlem. També de cançons populars castellanes: A la nanita, La campana del pueblo, Dime, niño, En el mar hay un pescado, Lorenzo y Catalina, La perrita Chita

Altres arranjaments per a coral: Cançó de les mans i D'un temps, d'un país (de Raimon), Cançó de Na Ruixa Mantells (de Maria del Mar Bonet), L'estaca (de Lluís Llach), Cançó del timbaler (Katherine K. Davis), El moliner del fresser (popular anglesa), La vall del riu vermell (popular americana), Veles e vents (Raimon i Ausiàs March).

Música per a cobla modifica

  • L'Alimara (1983), poema simfònic de marcat caire medieval, per a dues cobles i percussió. L'autor també l'ha musicat per a orquestra.
  • La Birondó (1981), suite de cinc cançons catalanes per a cor i cobla (El pobre alegre, La filla del marxant, La Margarideta, El testament d'Amèlia i Cap a Betlem)
  • Consolamentum (2004), obra lliure encàrrec del Memorial Joaquim Serra
  • La contradansa d'Alentorn (1955), glossa del ballet
  • Fantasia i fuga, per a violoncel i cobla. També per a violoncel i piano
  • Fantasia i marxa pomposa (1988)
  • La filadora (1984), glossa-rondó
  • Glossa andorrana (1992)
  • L'home de gebre, cantata en col·laboració amb Manuel Puig
  • Marxa i fuga
  • Mazurca
  • Montmagastre: petit quadre simfònic (1970). L'autor també l'ha musicat per a orquestra
  • Mortis saltatio (1961), suite per a cobla, flauta, 2 clarinets i violoncel, basada en la Dansa de la Mort de Verges
  • Muntanyenca, dansa
  • Obertura i Trencadansa (2003), per a dues cobles i percussió
  • El pasodoble, pas-doble
  • Pastoral d'hivern, per a Flabiol i piano
  • Pastoral d'estiu, per a Flabiol i piano
  • Pepita, vals
  • Polca i ballet, dansa
  • Rapsòdia per a piano i cobla (1953). Es considera la primera peça que conjuntà la cobla i un instrument aliè. Basada en temes del Ball de Bastons del Penedès, va ser coreografiada el 1992.
  • Rapsòdia valenciana, dansa basada en música de M. Padilla
  • Rosa de Jericó, obra lliure, amb lletra de Verdaguer
  • Santa nit, glossa
  • Suite primària (1976), per a cobla, dos clarinets i percussió
  • Variacions per a infants, obra lliure

A més, un centenar de ballets per a cobla, tant de creació pròpia com instrumentació de danses populars catalanes. Destacables: Ball de gitanes de l'Arboç, Els bombers barcelonins, Carnestoltes del Prat de Llobregat, Dansa de Pineda, Els enamorats, La morisca de Gerri de la Sal.

Sardanes modifica

  • Ambígua (1958)
  • Arborada (1966)
  • La benplantada (1987)
  • El campanar de Lleida, sardana coral
  • Campanetes (1944), primera sardana
  • Commemorativa (1961), dedicada al desè aniversari de l'Esbart Montseny
  • De matí, de matinet (1947)
  • Elegíaca (2000)
  • Equívoca (2002)
  • Febrerina (1975), en el centenari del naixement de Garreta
  • La Imma de Manlleu (2005)
  • Infantament
  • Jordi de Sant Jordi (2002)
  • Lleidatana (1958)
  • Llevant (2000)
  • Marcenca
  • Migjorn (1976)
  • Montjoliu (1996)
  • La nina i el gegant (1982), amb músiques de les cançons infantils Dalt del cotxe i El gegant del Pi
  • Nocturnal (1992)
  • La noia i la finestra
  • L'oreneta de Queralt (1994)
  • Pregària, sardana coral, amb lletra d'Antoni Massanell
  • Present de noces (1947)
  • La quinzena (1981)
  • El retorn (1998)
  • La roca dels enamorats
  • Rosa roja
  • Salomònica (1992)
  • Saó (1996)
  • La sardana de l'amistat (1983)
  • Solitud (1974), premi de la Crítica, La Sardana de l'Any
  • Virgiliana (1991), per a dues cobles

Arranjaments per a coral de sardanes d'altres compositors: La font de l'Albera (Morera), La processó de Sant Bartomeu (Català)

Bibliografia modifica

  • Manuel Oltra Ejercicios de acompañamiento Barcelona: Boileau, 2003
  • Manuel Oltra Ejercicios de acompañamiento. Realización Barcelona: Boileau, 2001
  • Josep Soler, dir; Harmonitzacions i acompanyaments de Manuel Oltra Una veu exultant Barcelona: Claret, 1993. Nova edició el 1999. Edició castellana Una voz jubilosa (1996, 2000)
  • Manuel Oltra, harmonitzacions Canciones para el pueblo/Cançons per al poble (Barcelona: Ed. Claret). També en dirigí les gravacions que l'Agrupació Cor Madrigal va fer dels llibres (Barcelona: Concèntric, 1972 i Eufònic, 1974)
    • 1: De Nadal 1968
    • 2: D'infants 1997
    • 3: Pregàries 1971
    • 4: D'excursió

Referències modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Oltra i Ferrer