Manuel Portaceli

arquitecte espanyol

Manuel Portaceli Roig (València, 1942) és un arquitecte valencià, conegut sobretot per la restauració i rehabilitació del teatre romà de Sagunt.[1]

Infotaula de personaManuel Portaceli
Biografia
Naixement1942 modifica (77/78 anys)
València modifica
Activitat
OcupacióArquitecte modifica
Obres destacables
Teatre Romà de Sagunt 02.jpg
Teatre romà de Sagunt

En 1970 obté el títol d'arquitecte a l'Escola T. S. d'Arquitectura de Barcelona. Dos anys més tard ja és professor d'Història de l'arquitectura a la Universitat Politècnica de València.[2]

Obté diverses beques per a la docència i la recerca a Milà i a Nova York. A partir de 1985 publica nombrosos articles i treballs en revistes especialitzades i en llibres. Destaquen els seus projectes de rehabilitació d'edificis i monuments històrics, com l'Almodí de Xàtiva, el Palau del Marqués de Campo, les Drassanes i el Museu de Sant Pius V a València.[3] Tanmateix, la seua obra més emblemàtica, en part per la polèmica que va suscitar, és el projecte de rehabilitació del teatre romà de Sagunt, dut a terme juntament amb l'arquitecte italià Giorgio Grassi.[4]

Cúpula. Museu Sant Pius V

ObraModifica

En la seua obra es poden distingir:

  • Projectes d'habitatges, la majoria a la Comunitat Valenciana, com per exemple la Casa-estudi Manolo Valdés, a Dénia.
  • Edificis docents. Situats a la província de València, com l'Escola Gavina (Picanya), o els aularis per a la Universitat de València.
  • Rehabilitacions d'edificis i monuments històrics. És aquest un dels aspectes més destacats de l'obra de Portaceli. Es poden citar les rehabilitacions següents:[5]

PremisModifica

  • 1985: Premi d'Arquitectura del Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana (COACV), per la rehabilitació de l'Almodí de Xàtiva (juntament amb G. Grassi)[6]
  • 1989: Premi d'Arquitectura del Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana, per la rehabilitació del Palau del Marqués de Campo de València (juntament amb J. J. Estellés Enceba)[7]
  • 1994: Premi Rehabitec`94 de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, per la restauració de les Drassanes de València
  • 1994: Primer premi Neues Museum de Berlín, per a la seua restauració i articulació amb altres museus de Berlín (juntament amb G. Grassi)[8]
  • 1994: Finalista del premi Mies van der Rohe, per la restauració i rehabilitació del teatre romà de Sagunt (juntament amb G. Grassi)[9]

ReferènciesModifica

  1. «Reportaje: "La arquitectura ya se parece demasiado a la moda"» (en es). , 05-08-2003 [Consulta: 30 desembre 2016].
  2. «Manuel Portaceli. Biografía» (en castellà). www.manuelportaceli.com. [Consulta: 18 gener 2017].
  3. «Manuel Portaceli: una nueva lectura de los edificios históricos» (en es). , 01-11-1989 [Consulta: 30 desembre 2016].
  4. «El teatro romano de Sagunto revive 20 siglos después en medio de un debate sobre las ruinas». , 21-11-1992 [Consulta: 11 gener 2017].
  5. «Manuel Portaceli. Rehabilitaciones» (en castellà). www.manuelportaceli.com. [Consulta: 18 gener 2017].
  6. «Premios 1985» (en castellà). www3.coacv.org. [Consulta: 18 gener 2017].
  7. «Premios 1988-89» (en castellà). www3.coacv.org. [Consulta: 18 gener 2017].
  8. «Grassi y Portaceli ganan el concurso del Neues Museum de Berlín» (en es). , 18-03-1994 [Consulta: 30 desembre 2016].
  9. «EU Mies Award» (en anglès). miesarch.com. [Consulta: 18 gener 2017].