Obre el menú principal

Dulce Nombre de María Urdiaín Muro,[1] coneguda artísticament com a María Asquerino (Madrid, 25 de novembre de 1925 - Madrid, 27 de febrer de 2013),[2] va ser una actriu espanyola.[3]

Infotaula de personaMaría Asquerino
María Asquerino.jpg
Nom original (es) María Urdiaín Muro
Biografia
Naixement 25 novembre 1925
Madrid
Mort 27 febrer 2013 (87 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Actriu i actriu de cinema
Família
Cònjuge Alfonso Estela
Pares Marià Urdiain i AsquerinoEloísa Muro
Premis

IMDB: nm0039707
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Filla dels també actors Mariano Asquerino i Eloísa Muro, va debutar de petita al Teatro de la Comedia i ja en 1941 en la pantalla gran amb la pel·lícula Porque te vi llorar, de Juan de Orduña.

TeatreModifica

CinemaModifica

Encara que va obtenir un extraordinari triomf personal al cinema amb la seva interpretació en la pel·lícula Surcos (José Antonio Nieves Conde, 1951), ha estat més important la seva carrera en l'escena. No obstant això, va treballar amb Jaime de Mayora i Camilo José Cela a El Sótano (1949), Antonio Fernández-Román a El sol en el espejo (1963), amb Eloy de la Iglesia a Nadie oyó gritar (1973), amb Luis Buñuel a Ese oscuro objeto del deseo (1977) i la dirigí Fernando Fernán Gómez en algunes destacades produccions espanyoles com Mambrú se fue a la guerra (1986), El mar y el tiempo (1989) i Fuera de juego (1991).

També va participar en altres pel·lícules menys conegudes avui dia, com A tiro limpio, de Francisco Pérez-Dolz.

Posteriorment, va intervenir a Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto (Agustín Díaz Yanes, 1995), Muertos de risa (Alex de la Iglesia, 1999), La comunidad (Alex de la Iglesia, 2000) i Tiovivo c. 1950 (José Luis Garci, 2004).

En 1987 va publicar un llibre de Memòries. En 2009, coincidint amb l'estrena de la pel·lícula Pagafantas, anuncia la seva retirada de la professió. Ha estat guardonada amb la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.

Va morir en 2013, víctima d'una afecció pulmonar. El seu funeral el va organitzar AISGE, pel fet que no tenia familiars directes que reclamessin el seu cos.[6]

PremisModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica