Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto

pel·lícula de 1995 dirigida per Agustín Díaz Yanes

Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muertoés una pel·lícula espanyola de drama i cinema negre de 1995 dirigida per Agustín Díaz Yanes i guanyadora de vuit premis Goya en la X edició. La pel·lícula va tenir una continuació tretze anys després titulada Sólo quiero caminar.

Infotaula de pel·lículaNadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto
Fitxa
DireccióAgustín Díaz Yanes Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióManolo Matji Modifica el valor a Wikidata
GuióAgustín Díaz Yanes Modifica el valor a Wikidata
MúsicaBernardo Bonezzi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJosé Salcedo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya i Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena16 setembre 1995 Modifica el valor a Wikidata
Durada104 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMèxic Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0113918 Filmaffinity: 440673 Allocine: 14136 Rottentomatoes: m/nadie_hablara_de_nosotras_cuando_hayamos_muerto Allmovie: v135833 Modifica els identificadors a Wikidata

RepartimentModifica

  • Gloria Duque - Victoria Abril
  • Doña Julia - Pilar Bardem
  • Eduardo - Federico Luppi
  • Doña Amelia - Ana Ofelia Murguía
  • Oswaldo - Daniel Giménez Cacho
  • Juan - Ángel Alcázar
  • Ramiro - Saturnino García
  • María Luisa - Marta Aura
  • Evaristo - Guillermo Gil

ArgumentModifica

Una espanyola alcohòlica establerta a Mèxic, Gloria Duque, presencia un tiroteig entre mafiosos i policies mentre exerceix la prostitució. Un dels policies, abans de morir, li lliura un portafolios amb les direccions on la banda blanqueja diners a tot el món. Gloria és repatriada a Espanya i torna a casa del seu marit en coma i la seva sogra, una dona de gran enteresa que sent un gran afecte per la seva nora, i fa classes per pagar la hipoteca.

Gloria localitza en el portafolis una pelleteria que es dedica al blanqueig de diners i decideix robar-hi fent un forat des del pis d'a dalt, però triga més temps del previst i els amos tornen abans que Gloria pugui agafar els diners, fet que li dóna el  temps just per escapar.

Mentrestant un dels mafiosos, Eduardo, rep l'encàrrec d'anar a buscar Gloria a Madrid per matar-la, però té dubtes perquè creu que la seva filla està malalta com a càstig diví per la seva vida d'assassí. Gloria intenta trobar treball sense èxit i decideix atracar la pelleteria, però quan surt es troba Eduardo, que la condueix al pis dels mafiosos. Eduardo intenta convèncer el seu company que la deixi amb vida, però acaba matant Eduardo. El mafiós tortura Gloria copejant-la i ferint-li el genoll amb un llevataps, però ella aconsegueix matar-lo clavant-li un bolígraf en el coll.

La sogra de Gloria demana diners a una amiga rica per acabar de pagar la hipoteca i se suïcida obrint el gas, i mata també al seu fill. També deixa una nota a Gloria demanant-li que es tregui el graduat escolar i que sigui tot el feliç que pugui.

Palmarès cinematogràficModifica

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià

Any Categoria Persona Resultat
1995 Conquilla de Plata a la millor actriu Victoria Abril Ganadora
1995 Premi especial del jurat Ganadora

X Premis Goya

Categoria Persona Resultat
Millor pel·lícula Guanyadora
Millor director novell Agustín Díaz Yanes Guanyador
Millor actriu Victoria Abril Guanyador
Millor actor Federico Luppi Candidat
Millor actriu secundària Pilar Bardem Guanyadora
Millor guió original Agustín Díaz Yanes Guanyador
Millor música original Bernardo Bonezzi Guanyador
Millor muntatge José Salcedo Guanyador
Millor direcció de producció José Luis Escolar Guanyador
Millor maquillatge i perruqueria Ana Lozano
Carlos Paradela
Jesús Moncusi
Candidats

Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[1]

Any Categoria Persona Resultat
1995 Millor pel·lícula Ganadora
1995 Premi revelació Agustín Díaz Yanes Guanyador

ReferènciesModifica