María Bautista Espinosa y Velázquez
María Bautista Espinosa y Velázquez (Madrid, ? - Salamanca, 9 de gener de 1662), de nom religiós María Bautista de San Agustín, va ser una religiosa agustina recol·lecta.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  Madrid |
| Mort | 9 gener 1662 Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | religiosa |
| Orde religiós | Agustines Recol·lectes |
Nascuda a Madrid, era filla de Juan Espinosa i María Velázquez.[1]
A la mort dels seus pares, va quedar a càrrec d'una germana més gran casada, amb la qual es va traslladar a Valladolid. Espinosa va mostrar desig de fer-se religiosa i va entrar al convent de l'Encarnació d'agustines recol·lectes, fundat en aquella època per Mariana de San José. Hi va professar el 3 de setembre de 1611.[2][3]
Ocupà diversos càrrecs a l'orde fins a arribar a ser priora durant nou anys,[1] succeint a María del Espíritu Santo.[4] Sembla que va tenir contacte amb la coneguda monja de Carrión, Luisa de la Ascensión, abans de ser incomunicada pel seu procés inquisitorial.[5] Es va fer coneguda per les seves virtuts i quan el 1641 els comtes de Monterrey van ocupar el patronat i van edificar un convent a Salamanca, el nunci de la Santa Seu la va nomenar encarregada de la seva fundació, i el 14 d'octubre del mateix any s'hi traslladà amb quatre religioses.[1]
Va romandre a Salamanca durant disset anys ocupant el càrrec de priora. Malalta els darrers anys de la seva vida, va morir a Salamanca el 9 de gener de 1662. Al seu enterrament hi van assistir els canonges de la catedral, que van dur a terme l'ofici, i tot el poble de Salamanca.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ballesteros Robles, Luis. Diccionario biográfico matritense (en castellà). Madrid: Ajuntament de Madrid, 1912, p. 456-457.
- ↑ 2,0 2,1 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). Vol. 3. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1790, p. 326.
- ↑ AADD. Biografía eclesiástica completa (en castellà). vol. 5. Madrid i Barcelona: D. Eusebio Aguado i D. J. M. de Grau y Compañía, 1851, p. 594-596.
- ↑ Sánchez Hernández, María Letícia. «Epistolario de Mariana de San José». A: Gabriella Zarri i Nieves Baranda (coord.). Memoria y comunidades femeninas. España e Italia, siglos XV-XVII (en castellà i italià). Florència: Universitat de Florència i Universitat Nacional d'Educació a Distància, 2011, p. 92.
- ↑ «Un proceso inquisitorial de alumbrados». La Ciudad de Dios. Revista religiosa científica y literaria, 1890, pàg. 95.