María Gómez de Santibáñez
María Gómez de Santibáñez y Espinosa (Madrid, m. ca. 1605) va ser una dama espanyola que va servir com a cambrera de la reina.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVI  Madrid |
| Mort | c. 1605 |
| Família | |
| Fills | Francisco de Quevedo |
Natural de Madrid, però de família originària de Cantàbria. Era filla de nobles, Juan Gómez de Santibáñez y Cevallos, natural de San Vicente de Toranzo, aposentador d'Isabel de Portugal al palau reial, i de Felipa de Espinosa y Rueda, hostessa de la reina.[1][2] Es casà el 1759 amb Pedro Gómez de Quevedo, secretari de la reina[2] o de la infanta Maria,[3] amb qui va tenir 4 fills, entre els quals destaca l'escriptor Francisco de Quevedo, i després tingué a Margarita, Felipa, que esdevingué religiosa, i María, que va morir jove. En quedar-se vídua, va reintegrar-se en la seva feina a palau i va procurar una bona educació als seus fills, orientant al seu fill Francisco a les lletres amb els millors mestres,[2] el qual, a la mort de Santibáñez, va quedar a càrrec del protonotari Jerónimo de Villanueva.[4] La mort de Maria Gómez de Santibáñez es va produir abans de 1605, perquè al testament de la seva filla María se citen els béns que va llegar Santibáñez.[5]
Referències modifica
- ↑ Quevedo y Villegas, Francisco de. Aureliano Fernández-Guerra (ed.). Obras de Don Francisco de Quevedo (en castellà). Madrid: M. Rivadeneyra, 1859, p. XI.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ballesteros Robles, Luis. Diccionario biográfico matritense (en castellà). Madrid: Ajuntament de Madrid, 1912, p. 266.
- ↑ Valbuena Prat, Ángel. Historia de la literatura española: Los siglos de oro (en castellà). Barcelona: Gustavo Gil, 1950, p. 169.
- ↑ Quevedo y Villegas, Francisco de. Eugenio de Ochoa (ed.). Obras escogidas de D. Francisco Quevedo y Villegas (en castellà). París: Baudry, 1860, p. XIV.
- ↑ González Palencia, Ángel. Del "Lazarillo" a Quevedo: estudios historico-literarios (en castellà). Madrid: CSIC, 1946, p. 323.