Maria d'Àustria i de Portugal
Maria d'Àustria i de Portugal o Maria d'Espanya (Madrid, Corona de Castella 1528 - 1603) fou una infanta de Castella i Aragó amb el tractament d'altesa reial que es casà amb l'emperador Maximilià II, emperador romanogermànic.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 juny 1528 Madrid |
| Mort | 26 febrer 1603 (74 anys) Convent de les Descalces Reials (Comunitat de Madrid) |
| Emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | reina regnant |
| Altres | |
| Títol | Reina Emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic |
| Família | Dinastia dels Habsburg |
| Cònjuge | Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (1548 (Gregorià)–) |
| Fills | Anna d'Àustria, Ferran d'Àustria, Margarida d'Àustria, Frederic d'Àustria, Carles d'Àustria, Maria d'Àustria, Elionor d'Àustria, Venceslau d'Àustria, Maximilià III d'Habsburg, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Albert VII d'Àustria, Ernest d'Àustria, Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic, Elisabet d'Àustria, Maria d'Àustria |
| Pares | Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Isabel de Portugal i d'Aragó |
| Germans | Joana d'Àustria Isabel de Castella Margarida de Parma Felip II de Castella Joan d'Àustria Ferran d'Àustria |
 | |
  | |
Orígens familiars
modificaNascuda a Madrid, el 21 de juny de l'any 1528, era la filla primogènita del rei Carles I d'Espanya i de la infanta Isabel de Portugal. Maria era neta per via paterna de l'arxiduc Felip d'Àustria i de la reina Joana I de Castella i per via materna del rei Manuel I de Portugal i de la princesa Maria d'Aragó.[1]
Regnat
modificaEs casà a Valladolid el 13 de setembre de 1548 amb l'arxiduc i futur emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, fill de Ferran I, emperador romanogermànic i de la princesa Anna d'Hongria.[1] Durant l'absència del seu i del seu germà, Maria i Maximilià es van fer càrrec de la regència dels regnes peninsulars entre 1548 i 1551.[2]
El 1549 la parella va rebre el títol honorífic de reis de Bohèmia i a finals de maig de 1552 es va instal·lar a Viena.[2] La infanta Maria exercí una importantíssima influència política no tan sols sobre el seu espòs sinó també, i molt especialment, sobre els seus fills. Educada en una radical fe catòlica, la infanta no tolerà certs sectors reformistes en el si d'Àustria i molt menys les voluntats obertes que molts príncep alemanys manifestaven entorn del reformisme.
Maria tingué un paper fonamental en la conservació d'Àustria al costat del catolicisme i tingué, sempre, una presència més que significativa sobre les obres de govern dels seus dos fills emperador: Rodolf II, emperador romanogermànic i Mateu I, emperador romanogermànic.
Retorn a Espanya
modificaA la mort del seu marit, l'any 1576 es traslladà a viure a la cort espanyola del seu germà, el rei Felip II d'Espanya. Maria mostrà sempre la seva felicitat de tornar a viure a un país exclusivament catòlic. L'emperadriu morí el dia 26 de febrer de l'any 1603 a l'edat de 75 anys.
Descendència
modificaDel matrimoni amb Maximilià II van néixer setze fills, vuit dels quals van morir prematurament:[1]
- Anna (1549-1580), reina consort d'Espanya.
- Ferran (1551-1552).
- Rodolf (1552-1612), emperador romanogermànic.
- Ernest (1553-1595), governador dels Països Baixos.
- Elisabet (1554-1592), reina consort de França.
- Maria (1555-1556).
- Maties (1557-1619), emperador romanogermànic.
- Maximilià (1558-1618), Gran Mestre de l'Orde Teutònic i administrador de Prússia.
- Albert (1559-1618), governador dels Països Baixos.
- Venceslau (1561-1578).
- Frederic (1562-1563).
- Maria (1564-1565).
- Carles (1565-1566).
- Margarida (1567-1633), religiosa de les Descalces Reials.
- Elionor (1568-1580).
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ulloa Cisneros, Luis; Camps Cazorla, Emilio. Lluís Pericot (dir.). Historia de España (en castellà). Barcelona: Oceáno-Instituto Gallach, 1983, p. 78-79.
- ↑ 2,0 2,1 Galende Díaz, Juan Carlos. «María de Austria» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 12 setembre 2021].