María Martos Arregui O'Neill
María Martos Arregui O'Neill (Manila, 1888 - Madrid, 11 de juny de 1987) també Maria Baeza o María Martos de Baeza va ser una feminista, cofundadora del Lyceum Club i resident a la Residència de Senyoretes de Madrid; impulsà i participà en un gran nombre d'iniciatives culturals feministes del seu temps.[1][2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1888  Manila (Filipines) |
| Mort | 11 juny 1987 (98/99 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Altres noms | María Baeza |
| Activitat | |
| Ocupació | activista pels drets de les dones, activista cultural, bibliotecària |
| Membre de | |
Martos Arregui treballà per a aconseguir una digna educació per a la dona.[2] Va ser vocal en la junta directiva de l'Associació Nacional de Dones Espanyoles, creada el 1921 per María Espinosa de los Monteros, per promoure la reforma dels codis civil i penal, i millorar així els drets civils de les dones.[2][4]
Fou molt aficionada a convocar tertúlies literàries,[1] a les quals assistien, entre altres, la seva amiga entranyable Elena Fortún i els membres de la família Baroja —Carmen, Ricardo o Pio—, dels qual era íntima amiga. Malgrat la seva afició a escriure, no va arribar a publicar cap obra, encara que sí que va ser col·laboradora del seu marit, Ricardo Baeza, editor i diplomàtic.[5][2]
Admiradora de la Institució Lliure d'Ensenyament, fundadora del Lyceum Club[1] —i segons algunes fonts, a qui es deu la idea de la seva fundació—,[4][6] va formar part de la primera junta de l'associació i va contribuir a organitzar conferències d'art, literatura, cursos, exposicions i vetllades musicals, grups de treball centrats en la problemática de les dones i una bona biblioteca, que dirigí succeint en el càrrec a Maria Martínez Sierra.[2][4]
A la fi de 1929, en connexió amb la International League for Peace and Freedom (WILPF), naixia a Madrid una nova associació: la Lliga Femenina Espanyola per a la Pau, inicialment formada per un comitè de dotze dones entre les quals hi havia María Martos, Clara Campoamor o Matilde Huici, entre altres activistes de l'època.[7]
Entre 1931 i 1935 va viure a Xile, on el seu marit havia estat destinat com a a ambaixador, i durant la Guerra Civil va residir a Londres, on el 1940 va presidir el Comitè Femení d'Ajuda Espanyola a la Victòria Aliada.[8] Després de la guerra es va exiliar a l'Argentina, tot i que va tornar aviat a Espanya, l'any 1947. Dedicà la seva activitat cultural a col·laborar amb el seu marit, Ricardo Baeza, en les traduccions i edicions que duia a terme, i a dinamitzar les tertúlies literàries en què era amfitriona.[2][7][6][9]
Coneixem part de la seva tasca i de la importància del seu paper en el context que li tocà de viure per mitjà de la important correspondència que mantingué amb companyes i coetanis seus, com Maria de Maeztu, Pío Baroja, Zenobia Camprubí, Guillermo de Torre i Norah Borges, José María Salaverria, Juan Ramón Jiménez o Jorge Guillén, i que es conserva editada o manuscrita.[10]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 País, Ediciones El «Tribuna | Las mil tertulias de María Baeza» (en castellà). , 18-08-1982 [Consulta: 8 març 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Varela, Julia. Mujeres con voz propia (en castellà). Ediciones Morata, 2011. ISBN 9788471126573 [Consulta: 8 març 2018].
- ↑ «Martos Arregui O'Neill Jalón, María (1888-1981)». Pares. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Melián, Elvira M. «Rastros de nubeː María Martos de Baeza y su mundo». Arenal, revista de historia de las mujeres, 8, nº2, 01-01-2003.
- ↑ Antón Cabello, María del Mar; Molero, José Antonio. «Personajes en su Historia. Elena Fortún». Gibralfaro. Revista de Creación Literaria y Humanidades. Número 77, Julio-Septiembre 2012. [Consulta: 3 juliol 2022].
- ↑ 6,0 6,1 González-Allende, Iker. «De retornos incompletos: patriotismo crítico y exilios imborrables en la correspondencia epistolar de María Martos de Baeza». Letras femeninas. Vol. 39, Nº 2, 2013, págs. 167-183'. ISSN: 0277-4356.
- ↑ 7,0 7,1 Montilla, María Nieves San Martín. Matilde Huici Navaz: La tercera mujer (en castellà). Narcea Ediciones, 2009-09-24. ISBN 9788427716353 [Consulta: 8 març 2018].
- ↑ Baroja, Carmen. Recuerdos de una mujer de la generación del 98 (en castellà). Edició i notes d'Amparo Hurtado. Barcelona: Tusquets, 1998. ISBN 978-84-8310-076-9.
- ↑ Zaragoza, Celia «Las mil tertulias de María Baeza» (en castellà). El País [Madrid], 17-08-1982. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Vázquez Ramil, Raquel; Porto Ucha, Ángel Serafín «Desde el Castillo interiorː Cartas de Maria de Maeztu a María Martos de Baeza» (en anglès). Historia de la Educacion, 37, 01-01-2018, pàg. 417–444.