María Romilda Servini de Cubría

jutgessa argentina
(S'ha redirigit des de: María Servini de Cubría)

María Romilda Servini de Cubría (San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires, 1 de desembre de 1936) és una jutgessa argentina a càrrec del Jutjat Federal Nº1 de Capital Federal.

Infotaula de personaMaría Romilda Servini de Cubría
Juez María Servini de Cubría instruye la única causa abierta al franquismo en el mundo 03.jpg
Biografia
Naixement1936 (83/84 anys)
San Nicolás de los Arroyos (Argentina)
  Jutgessa 

Dades personals
FormacióUniversitat de Buenos Aires
Activitat
OcupacióJutgessa i advocada
Modifica les dades a Wikidata

Va estudiar dret a la Universitat de Buenos Aires, on va conèixer Juan Tomás Cubría, l'any 1958.[1] Un any després es casaren, tingueren un fill i ell va ser designat agregat militar a Río de Janeiro, on la parella va viure dos anys.

En tornar a l'Argentina treballà en tasques de Dret a Buenos Aires.[2] Va acabar els seus estudis de Dret i va ser nomenada Defensora Oficial. En aquest càrrec li va correspondre defensar a Isabel Perón, en aquells moments processada per la Junta Militar argentina.[1] Posteriorment va ser nomenada jutge de menors, i en aquesta posició es va encarregar de diversos casos d'apropiació d'infants i va ser la primera de restituir els menors dels desapareguts per la dictadura.[2]

El 19 de novembre de 1990 assumí el càrrec de jutge nacional en criminal i correccional Nº 1 amb competència electoral, per al qual va ser nomenada pel president Carlos Menem.[1] Va tenir al seu càrrec la causa anomenada Yomagate, on s'acusava la cunyada del president, Amira Yoma, de rentar diners originats en el narcotràfic. A aquest respecte va entrar en conflicte amb la petició que li feia el jutge Baltasar Garzón.

Va interrogar Michael Townley el 9 de novembre de 1999.[3] i aquest va confessar com assassinaren al general Carlos Prats i la seva esposa i com fugí a Xile el 1973 per eludir la justícia després de l'assassinat d'un obrer durant el govern de Salvador Allende[3] i la seva integració posterior al DINA

L'any 2008 interposà un recurs per tal de bloquejar informació que l'afectava, sense haver donat el seu consentiment, als buscadors Google i Yahoo! tanmateix es va desestimar el seu recurs.[4][5]

El setembre de 2013, Servini de Cubría obrí una causa per investigar el 'robatori de nadons' ocorregut, segons els querellants, durant el Franquisme a Espanya.[6]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 lanacion.com.ar, María Romilda Servini de Cubría: una jueza amiga del poder
  2. 2,0 2,1 pagina12.com.ar, Todo sobre servini
  3. 3,0 3,1 La Confesión clave de Michael Townley
  4. clarin.com, Revocaron la orden que obligaba a Google a "borrar" a Servini de Cubría
  5. criticadigital.com, Servini de Cubría perdió la primera batalla contra internet
  6. «Víctimas del robo de bebés durante el franquismo llevan su denuncia a Argentina» (en castellà). RT. RT Actualidad [Consulta: 1r febrer 2014]. «El consulado de Argentina en Madrid ha recibido este viernes las primeras denuncias de víctimas del 'robo de bebés' cometido durante el franquismo en España como parte de la querella que investiga la jueza María Servini de Cubría.»

Vegeu tambéModifica