Marc Aureli Cotta (cònsol)

Marc Aureli Cotta (llatí: Marcus Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà, germà del cònsol i governador de la Gàl·lia Gai Aureli Cotta i del tribú de la plebs Luci Aureli Cotta.

Infotaula de personaMarc Aureli Cotta
Nom original(la) Marcus Aurelius Cotta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
74 aC – 74 aC
Juntament amb: Luci Licini Lucul·le
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLuci Aureli Cotta II Modifica el valor a Wikidata
GermansGai Aureli Cotta III, Luci Aureli Cotta i Aurèlia Modifica el valor a Wikidata

Va ser cònsol l'any 74 aC juntament amb Luci Licini Lucul. Aquell any es va desenvolupar la guerra contra Mitridates VI Eupator de la qual se n'encarregà Luci Licini, i a Cotta se li va confiar la província de Bitínia i la flota de la Propòntida. Mitridates va atacar Bitínia i Cotta es va retirar a Calcedònia, on hi havia resguardada la flota romana. Es va lliurar una batalla a la rodalia de la ciutat i Cotta va ser derrotat per les forces de Mitridates i es va haver de refugiar darrere els murs de Calcedònia. La flota romana (de 64 naus) va ser destruïda. Mitridates va dirigir llavors la seva atenció cap altres llocs i Cotta es va quedar a Calcedònia. Durant aquesta campanya el cònsol va destituir al seu qüestor Publi Oppi del que sospitava que havia estat subornat per l'enemic i havia ordit un complot contra ell. Al retorn a Roma, Oppi va ser defensat d'aquesta acusació per Ciceró.

El mateix Cotta va ser acusat per Gai Papiri Carbó, pretor l'any 62 aC, d’haver estat culpable d'extorsió a la seva província de Bitínia, càrrec pel que va ser condemnat. Més tard el fill de Cotta, de nom igualment Marc Aureli Cotta, en revenja, va promoure una acusació contra Carbó, també per extorsió al seu govern.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mithology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 868.