Marc Emili Lèpid Porcina

Marc Emili Lèpid Porcina (en llatí Marcus Aemilius M. F. M. N. Lepidus Porcina) va ser un magistrat romà del segle ii aC. Era fill de Marcus Aemilius Lepidus.[1] Formava part de la gens Emília i era de la família dels Lèpid.

Infotaula de personaMarc Emili Lèpid Porcina
Biografia
Naixement180 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort123 aC Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
137 aC – 137 aC
Juntament amb: Gai Hostili Mancí
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma i militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaEmili Lèpid Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Emili Lèpid Modifica el valor a Wikidata i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Va ser elegit cònsol l'any 137 aC. Durant el seu consolat fou enviat a Hispània per substituir el seu col·lega Gai Hostili Mancí que havia estat derrotat pels numantins[2] i mentre esperava reforços, ja que no disposava de prou forces per combatre contra Numància, va decidir atacar els vacceus,[2] sota l'acusació d'haver ajudat els numantins. Com que l'atac va ser considerat com una manera de fer mèrits, el senat romà va enviar una delegació per ordenar parar el conflicte, però Lèpid ja havia començat l'atac i havia obtingut el concurs del seu parent Dècim Brut, governador de la Hispània Ulterior que era un general amb experiència, però tot i així no va aconseguir cap èxit i es va haver de limitar a devastar el territori dels vacceus (la moderna província de Palència) i assetjar Pallantia,[2] la seva capital, però finalment es va haver de retirar per manca de subministraments i durant la retirada va perdre una part de les seves forces; això ja va passar quan era procònsol i quan la notícia es va saber a Roma va ser privat del seu govern proconsular i condemnat a pagar una multa.

L'any 125 aC era àugur i els censors, Gneu Servili Cepió IV i Luci Cassi Longí el van amonestar per haver-se construït una casa massa luxosa.

Va ser un bon orador, però coneixia molt poc les lleis romanes. Pertanyia al partit aristocràtic i durant el seu consolat es va oposar a la lex tabillaria introduïda per Luci Cassi Longí Ravil·la, que introduïa el desempat (segona volta) en els comicis. També va votar per la derogació de la lex Aemilia, probablement una llei sumptuària proposada pel cònsol Marc Emili Escaure l'any 115 aC.[3]

ReferènciesModifica