137 aC
any
El 137 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Lèpid i Mancí o també any 617 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «137 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 137 aC (cxxxvii aC) |
| Islàmic | 782 aH – 781 aH |
| Xinès | 2560 – 2561 |
| Hebreu | 3624 – 3625 |
| Calendaris hindús | -81 – -80 (Vikram Samvat) 2965 – 2966 (Kali Yuga) |
| Persa | 758 BP – 757 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 114 |
| Ab urbe condita | 617 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 160 aC 150 aC 140 aC - 130 aC - 120 aC 110 aC 100 aC | |
| Anys | |
| 140 aC 139 aC 138 aC - 137 aC - 136 aC 135 aC 134 aC | |
Esdeveniments
modificaImperi Selèucida
modifica- Antíoc VII Sidetes, que l'any anterior s'havia casat amb Cleòpatra Tea, esposa de Demetri II Nicàtor, i havia rebut el suport de l'exèrcit selèucida, obté l'adhesió de diverses guarnicions que es mantenien lleials a Diòdot Trifó. Trifó, abandonat pels seus partidaris, fuig a Dor (Fenícia), on queda assetjat. Pot escapar i arriba a Ptolemaida, d'on també ha de fugir i passa a Ortòsia, i després a Apamea, on és altre cop assetjat i on capitula. Capturat, és executat o potser es suïcida.[2]
República Romana
modifica- Aquest any són elegits cònsols Marc Emili Lèpid Porcina i Gai Hostili Mancí. Els dos cònsols són enviats a Hispània.[3]
- Luci Cassi Longí Ravil·la, tribú de la plebs, proposa la lex Cassia de suffragiis, segona llei tabel·lària que estableix que el poble i els jutges votin en paperetes anomenades tabellis, i no en veu alta, excepte quan es jutjava un crim de Perduellio (alta traïció). Això es fa per garantir la llibertat dels votants.[4]
Hispània
modifica- Hostili Mancí dirigeix la guerra de Numància i és derrotat diverses vegades[5] i finalment, envoltat per l'enemic, ha de signar la pau amb la intervenció del seu qüestor Tiberi Grac. El tractat reconeix, segons Apià, la independència de Numància i el seu territori. Però el senat romà refusa aquest acord i ordena lliurar el cònsol, als numantins.[6]
- Lèpid Porcina és enviat a Hispània per substituir el seu col·lega Gai Hostili Mancí derrotat pels numantins. Espera reforços, perquè no disposa de prou forces per combatre contra Numància], i decideix atacar els vacceus, dient que han ajudat els numantins. El Senat Romà pensa que vol fer mèrits i envia una delegació perparar el conflicte, però Lèpid ja ha començat l'atac amb el reforç del seu parent Dècim Juni Brut, governador de la Hispània Ulterior.[5]
- Aquest any, (o potser l'any anterior 138 aC) el procònsol Dècim Juni Brutus Gal·laic funda la ciutat de Valentia, actual València, segons diu Titus Livi. L'any anterior, Juni Brutus era cònsol a Hispània, i podria haver fundat Valentia aquell any.[7]
Necrològiques
modificaReferències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Speake, Graham (ed.). Diccionario Akal: historia del mundo antíguo. Madrid: Akal, 1999, p. 121. ISBN 844601033X.
- ↑ Titus Livi. Epítom, LV
- ↑ Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprnta de Vicente de Lalama, 1840, p. 25 [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ 5,0 5,1 Steel, Catherine. The End of the Roman Republic 146 to 44 BC: Conquest and Crisis (en anglès). Edinburgh University Press, 2013, p. 13. ISBN 0748619445.
- ↑ Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 80-83
- ↑ Titus Livi. Epítom, L
- ↑ Keat Gin, Ooi. Southeast Asia : a historical encyclopedia from Angkor Wat to East Timor / Vol. III, R-Z. Santa Barbara, CA: ABC-Clio, 2004, p. 932.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 137 aC