El 134 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Flac i Emilià o també any 620 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «134 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre134 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià134 aC (cxxxiv aC)
Islàmic779 aH – 778 aH
Xinès2563 – 2564
Hebreu3627 – 3628
Calendaris hindús-78 – -77 (Vikram Samvat)
2968 – 2969 (Kali Yuga)
Persa755 BP – 754 BP
Armeni-
Rúnic117
Ab urbe condita620
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
160 aC 150 aC 140 aC - 130 aC - 120 aC 110 aC 100 aC
Anys
137 aC 136 aC 135 aC - 134 aC - 133 aC 132 aC 131 aC

Esdeveniments

modifica

República Romana

modifica

Sicília

modifica

Hispània

modifica
  • Escipió Emilià és enviat a Hispània Citerior per posar final a la guerra de Numància. Recluta 20.000 homes i 40.000 soldats aliats, entre ells la cavalleria númida de Jugurta. Construeix una anella de set fortaleses al voltant de Numància, abans de començar el setge. Després de patir la pesta i la fam, la majoria dels numantins supervivents es suïciden abans de rendir-se a Roma l'any següent, el 133 aC.[5]
  • Quint Fabi Buteó és qüestor aquest any i el seu oncle (segons Apià) Escipió Emilià, li dona el comandament de quatre mil voluntaris allistats a Roma per lluitar contra els celtibers a la guerra de Numància.[6]

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XIII, 7
  3. 3,0 3,1 Titus Livi. Epítom, LVI
  4. Luci Anneu Flor. Epitome de Gestis Romanorum, III, 19, 7
  5. Smith, William (ed.). «22. Scipio». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 18 juliol 2024].
  6. Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 84