Viquipèdia

Marc Narciso i Dublan

Jugador d'escacs català
(S'ha redirigit des de: Marc Narciso)

Marc Narciso i Dublan, (Barcelona, 20 de gener de 1974) és un jugador d'escacs català, que té el títol de Gran Mestre.[1][2] Obtingué el títol de Mestre de la FIDE el 1994, el de Mestre Internacional el 1997, i el de Gran Mestre el 2003. Va ser guardonat el 1997 amb la Insígnia de Plata de la Federació Catalana d'Escacs.[3]

Plantilla:Infotaula personaMarc Narciso i Dublan
Imatge
Marc Narciso, durant el XII Obert internacional d'escacs de Sants, Hostafrancs i la Bordeta Grup A, Barcelona (2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMarc Narciso Dublan
20 gener 1974 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre FIDE (1994)
Mestre Internacional d'escacs (1997)
Gran Mestre Internacional (2003) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.553 (2010)<
Identificador FIDE2201500 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2006Olimpíada d'escacs de 2006 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (2003)
3 cops Campió de Catalunya
FIDE: 2201500 ChessGames: 66968 365Chess: Marc_Narciso_Dublan Chess.com: marc-narciso-i-dublan OlimpBase homes: c00s2k2k

A la llista d'Elo de la FIDE del desembre de 2021, hi tenia un Elo de 2519 punts, cosa que en feia el jugador número 19 (en actiu) de l'estat espanyol.[4] El seu màxim Elo va ser de 2553 punts, a la llista de juliol de 2009 (posició 423 al rànquing mundial).[5]

Resultats destacats en competició

modifica

Narciso va obtenir molts èxits a nivell català i espanyol en les seves etapes infantil i juvenil; fou campió infantil de Catalunya el 1986, subcampió infantil d'Espanya i campió infantil de Catalunya el 1987, cinquè al IV Campionat del Món Sub-14 el 1988 a Timisoara (el campió fou Eran Liss),[6] subcampió d'Espanya infantil el 1988, subcampió de Catalunya Sub-16 el 1989, campió de Catalunya juvenil el 1991 (i sostcampió el 1992).[7]

Va guanyar el Campionat de Catalunya absolut els anys 1992 i 1995. Ha guanyat dos cops consecutius el Circuit Català d'Oberts Internacionals d'Escacs, els anys 2006[8] i 2007.[9]

Ha guanyat en dues ocasions l'Obert d'actius de Santa Coloma de Queralt els anys 2005 i 2007.[10]

El 2005 fou segon en l'Obert de Barberà del Vallès amb 7 punts de 9, el mateixos que el campió Arkadi Rotstein,[11] i el 2006 fou campió amb 7 punts de 9, mig punt més que el segon classificat, l'alemany Henrik Teske.[12] Va ser campió d'Espanya d'escacs actius el 2007.[13] Fou 5è a l'Obert de Sant Sebastià de 2009.[14]

El 2011 es va proclamar novament Campió de Catalunya d'escacs, per damunt d'Àlvar Alonso.[15] El mateix any va obtenir la victòria a l'Obert d'actius de Vallfogona per tenir millor desempat.[16]

El 2012 fou vuitè al fort Torneig Internacional Forni di Sopra, a Forni di Sopra (el campió fou Ivan Salgado).[17] El 2013 fou sisè al Campionat d'Espanya, a Linares, (el campió fou Iván Salgado).[18] El mateix any, fou tercer al XIV Obert Internacional d'Escacs de Figueres Miquel Mas (el campió fou Christian Cruz).[19][20]

El juliol de 2015 fou segon a l'XXIII Obert Ciutat de Montcada (el campió fou Salvador Gabriel del Río),[21][22] i també fou segon a l'Obert de Barberà del Vallès, amb 7 punts de 9, mig punt menys que el GM Karèn H. Grigorian.[23] L'agost del 2015 fou tercer a l'Obert de Badalona amb 7 punts de 9 (el campió fou Fernando Peralta).[24] Aquests resultats significà ocupar el segon lloc del Circuit Català de 2015.[25] El desembre de 2015 fou campió del Sunway Sitges amb 7 punts de 9, mig punt per davant dels segons classificats.[26][27]

El juny de 2016 fou subcampió de l'Obert del Mollet del Vallès amb 7 punts, a un punt del campió Rolando Alarcón.[28] També el 2016 va ser campió d'Espanya d'escacs actius per segon cop en la seva carrera.[13]

El maig de 2017 fou subcampió de Catalunya absolut en perdre la darrera partida de desempat per armageddon portant les negres contra Hipòlit Asís. Abans, Narciso i Asís havien empatat a les dues partides estàndard, les dues de ràpides i les dues de llampec de la final.[29][30] L'abril de 2017 fou campió de l'Obert de Donostia, per millor desempat que Josep Manuel López.[31]

El 2019 es va mudar a Navarra, i treballava per la Federació Navarresa d'Escacs. El març d'aquell any va guanyar el torneig actiu Paz de Ziganda, amb un punt d'avantatge sobre el cubà Lelys Stanley Martínez.[32] També el 2019 va ser campió d'Espanya d'escacs actius per tercer cop en la seva carrera.[13] El maig de 2019 es proclamà campió d'Euskadi absolut.[33]

Participació en olimpíades d'escacs

modifica

Narciso ha participat, representant Espanya, una vegada les Olimpíades d'escacs l'any 2006, amb un resultat de (+3 =0 –2),[34] per un 60,0% de la puntuació.

Notes i referències

modifica
  1. ↑ «Nota biogràfica». GEC. [Consulta: 5 desembre 2019].
  2. ↑ «Nota biogràfica de Marc Narciso i Dublan» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 5 desembre 2019].
  3. ↑ «Historial de guardons de la FCE». Federació Catalana d'escacs. Arxivat de l'original el 2010-01-23. [Consulta: 8 maig 2011].
  4. ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Espanya"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 23 desembre 2021].
  5. ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Marc Narciso i Dublan «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 12 setembre 2010].
  6. ↑ «4t Campionat del Món Sub-14 (masculí), Timisoara 1988». Brasilbase. [Consulta: 24 setembre 2015].
  7. ↑ «Nota biogràfica de Marc Narciso i Dublan» (en castellà). escueladeajedrez.com. Arxivat de l'original el 2011-12-22. [Consulta: 10 gener 2013].
  8. ↑ «Resultats complets del III Circuit Català». Lloc web de la Federació Catalana d'Escacs. Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 20 març 2014].
  9. ↑ «Resultats complets del IV Circuit Català». Lloc web de la Federació Catalana d'Escacs. Arxivat de l'original el 2014-03-20. [Consulta: 20 març 2014].
  10. ↑ «Obert actius Santa Coloma de Queralt». [Consulta: 25 maig 2015].
  11. ↑ «Obert de Barberà any 2005». [Consulta: 6 juliol 2015].
  12. ↑ «Obert de Barberà any 2006». [Consulta: 6 juliol 2015].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «Historial del Campionat d'Espanya d'escacs actius». Federació Espanyola d'Escacs. [Consulta: 28 octubre 2020].
  14. ↑ «Obert de Sant Sebastià 2009». chess-results. [Consulta: 4 desembre 2019].
  15. ↑ Federació Catalana d'Escacs. Campionat de Catalunya absolut 2011, creuaments [Consulta: 21 novembre 2011]. 
  16. ↑ «Resultats XX Obert Vallfogona 2011». chess-results.com. [Consulta: 23 setembre 2014].
  17. ↑ «El GM Iván Salgado ha ganado el torneo de Forni di Spora» (en castellà). chessdom.com, 24-06-2012. Arxivat de l'original el 2013-11-02. [Consulta: 2 novembre 2013].
  18. ↑ «Iván Salgado gana el Campeonato de España absoluto de ajedrez» (en castellà). chesslive.com, 06-09-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-03. [Consulta: 3 novembre 2013].
  19. ↑ «Ressenya del XIV Open per Chessdom». web de chessdom, 23-08-2013. [Consulta: 29 març 2014].
  20. ↑ «Ressenya del XIV Open Miquel Mas de Susan Polgar». Blog de Susan Polgar. [Consulta: 26 març 2014].
  21. ↑ «Resum resultats XXIII obert». Chess-results.com. [Consulta: 5 juliol 2015].
  22. ↑ «Del Río guanya a Montcada». Web del Club d'escacs Olot. Arxivat de l'original el 5 de juliol 2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  23. ↑ «Classificació i resultats Obert Barberà 2015». chess-results.com. [Consulta: 12 juliol 2015].
  24. ↑ «El Gran Mestre argentí Fernando Peralta guanyador del 41è. Obert Ciutat de Badalona». escacs.cat. Arxivat de l'original el 4 d'octubre 2015. [Consulta: 11 agost 2015].
  25. ↑ «El Gran Mestre armeni Karen H. Grigoryan vencedor del 12è.Circuit Català d'Escacs Internacionals 2015. El català Marc Narciso, segon». escacs.cat. [Consulta: 22 setembre 2015].
  26. ↑ «GM Marc Narciso Dublan wins II Sunway Sitges Chess Festival». chessdom.com. [Consulta: 21 desembre 2015]. (anglès)
  27. ↑ «II Sunway Sitges International Chess Festival - Group A». chess-results.com. [Consulta: 20 desembre 2015].
  28. ↑ «IX Open Internacional Mollet del Valles - Memorial Ezequiel Martin». http://chess-results.com.+[Consulta: 12 juny 2016].
  29. ↑ «Hipólito Asís, Campió de Catalunya Absolut 2017». escacs.cat. [Consulta: 7 maig 2017].
  30. ↑ «Retransmissió Campionat de Catalunya». [Consulta: 7 maig 2017].
  31. ↑ «Marc Narciso, campeón del Open Internacional de Donostia». Diario Vasco, 18-04-2017 [Consulta: 29 octubre 2020].
  32. ↑ «Narciso gana el Internacional Paz de Ziganda». Diario de Navarra, 18-03-2019 [Consulta: 29 octubre 2020].
  33. ↑ «Marc Narciso, Campeón de Euskadi». Federació Navarresa d'Escacs, 13-05-2019 [Consulta: 29 octubre 2020].[Enllaç no actiu]
  34. ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc Narciso i Dublan


Títols
Precedit per:
Òscar de la Riva Aguado 		Campió de Catalunya d'escacs
1992 		Succeït per:
Víctor Vehí Bach
Precedit per:
Antoni Torrecillas Martínez 		Campió de Catalunya d'escacs
1995 		Succeït per:
Arturo Vidarte Morales
Precedit per:
Jordi Magem i Badals 		Campió de Catalunya d'escacs
2011 		Succeït per:
Miguel Muñoz Pantoja
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marc_Narciso_i_Dublan&oldid=34154279»