Marcelino dos Santos

polític i poeta moçambiquès

Marcelino dos Santos (Lumbo, 20 de maig de 1929 - Maputo, 11 de febrer de 2020) fou un polític i poeta de Moçambic.

Infotaula de personaMarcelino dos Santos

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 maig 1929 Modifica el valor a Wikidata
Lumbo (Moçambic) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 febrer 2020 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Maputo (Moçambic) Modifica el valor a Wikidata
Governor of Sofala (en) Tradueix
1983 – 1986
← Armando GuebuzaFrancisco de Assis Masquil (en) Tradueix →
Speaker of the Assembly of the Republic (en) Tradueix
30 maig 1977 – 12 gener 1995 – Eduardo Joaquim Mulémbwè (en) Tradueix →
Membre de l'Assamblea de la República de Moçambic
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Casa dos Estudantes do Império Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, escriptor, poeta Modifica el valor a Wikidata
PartitFrelimo Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 2d80709c-2160-4d14-abfa-c8a228167fa2 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Era fill de Firmindo dos Santos (activista pels drets dels negres) i Teresa Sabino dos Santos, i era mulat.[1] De jove va créixer i estudiar a Lourenço Marques (Maputo) i després va anar a l'Institut Industrial de Lisboa a Portugal (1947). Va allotjar-se a la Casa dos Estudantes do Imperio, on va conèixer Amílcar Cabral (Guinea Bissau), Agostinho Neto (Angola), i Eduardo Mondlane (Moçambic). Quan el 1950 Neto fou arrestat i Mondlane deportat als Estats Units, va marxar a París. Allí va viure amb diversos escriptors i artistes i col·laborà amb la revista Présence Africaine.

El 1957 va participar en la fundació a París el Moviment Anti-Colonial. Després es va unir a la UDENAMO. Va participar en la fundació de la Conferència de les Organitzacions Nacionalistes de les Colònies Portugueses (CONCP) a Casablanca l'abril de 1961. Fou també un dels fundadors del Frelimo el juny del 1962. El 1964 fou secretari d'afers exteriors del partit i desenvolupà una tasca important per al front davant l'ONU i l'Organització per a la Unitat Africana.[2] El 1969 fou membre del triumvirat que va agafar el control del Frelimo (abril) fins al novembre, quan Uria Simango fou expulsat i Samora Machel, de la tendència marxista radical afavorida per Dos Santos, nomenat president. Com que era mulat, Dos Santos va preferir restar a l'ombra i deixar que Machel, totalment negre, ocupés la posició principal, però va restar l'ideòleg del partit fins que al començament dels noranta aquest va abandonar la línia comunista.[3] Fou vicepresident del partit del 1969 al 1977, i vicepresident de Moçambic del 25 de juny de 1975 al 1977. Fou diverses vegades ministre, membre del Buró Polític del Comitè Central del FRELIMO que va governar provisionalment el país a la mort de Samora Machel el 1986, president del Parlament (1987-1994)[4] i membre del Comitè Central del Frelimo on representa la línia més esquerrana, ara en minoria.

Com a poeta publicà poesies sota els pseudònims Kalungano i Lilinho Micaia a la revista O Brado Africano, i un llibre sota el seu nom real, titulat Canto do Amor Natural, publicat el 1987 per l'Associação dos Escritores Moçambicanos.[5]

Referències modifica

  1. Marcelino dos Santos a bookrags
  2. Marcelino dos Santos Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine. al web del govern sud-africà
  3. Mozambique News Agency, 24 May 1999.
  4. «Marcelino dos Santos at 70 looks to socialism». Arxivat de l'original el 2017-01-19. [Consulta: 17 octubre 2016].
  5. Biografia Arxivat 2016-10-18 a Wayback Machine. a lusofoniapoetica.com