Maputo

Maputo (fins 1975 Lourenço Marques) és la capital i la ciutat principal de Moçambic. Està situada al sud del país, al marge occidental de la badia de Maputo, a l'oceà Índic, i a la desembocadura del riu Tembe. Limita al nord amb el districte de Marracuene, al nord-oest i a l'oest amb el municipi de Matola, a l'oest també amb el districte de Boane i al sud amb el districte de Matutuíne.

Maputo

Tipus	ciutat, ciutat portuària, municipi de Moçambic i gran ciutat
Lloc
25° 54′ 55″ S, 32° 34′ 35″ E
Estat	Moçambic
Capital de	Moçambic Àfrica Oriental Portuguesa
Població humana
Població	1.133.200 (2023) (3.267,87 hab./km²)
Idioma oficial	portuguès
Geografia
Superfície	346,77 km²
Banyat per	badia Delagoa
Altitud	31 m
Limita amb	Província de Maputo
Creació	1781
Organització política
• Alcalde	Eneas da Conceição Comiche (2019–)
Membre de	União das Cidades Capitais Luso-Afro-Américo-Asiáticas (1985–)
Identificadors descriptius
Codi postal	0101-01, 0101-02, 0101-03, 0101-04, 0101-05, 0101-06, 0101-07, 0101-08, 0101-09, 0101-10, 0101-11, 0102-01, 0102-02, 0102-03, 0102-04, 0102-05, 0102-06, 0102-07, 0102-08, 0102-09, 0102-10, 0102-11, 0103-01, 0103-02, 0103-03, 0103-04, 0103-05, 0103-06, 0103-07, 0103-08, 0104-01, 0104-02, 0104-03, 0104-04, 0104-05, 0104-06, 0104-07, 0104-08, 0104-09, 0104-10, 0104-11, 0105-01, 0105-02, 0105-03, 0105-04, 0105-05, 0105-06, 0105-07, 0105-08, 0105-09, 0105-10, 0105-11, 0105-12, 0105-13, 0105-14, 0106-01, 0106-02, 0106-03, 0106-04, 0106-05, 0107-01, 0107-02 i 0107-03
Fus horari	UTC+02:00
Prefix telefònic	21
ISO 3166-2	MZ-MPM
Altres
Agermanament amb	Brasília Lichtenberg Durban Macau Rio de Janeiro Lagos Luanda Lisboa (1982–) Shanghai (1999–) Chengdu (2018–)
Lloc web	cmmaputo.gov.mz

La ciutat, administrativament, constitueix un municipi que disposa d'un govern electe i també té, des del 1980, estatut de província. Cal no confondre-la amb la província de Maputo, que ocupa la part més meridional del territori moçambiquès, exceptuant-ne la ciutat de Maputo.

El municipi té una superfície de 300 km² i una població d'1.114.000 habitants (estimació del 2004). Es divideix en cinc districtes urbans i dos districtes municipals (Ilha da Inhaca i Catembe). L'àrea metropolitana, que inclou el municipi de Matola, capital de la província de Maputo, té una població estimada d'1.691.000 habitants.

La ciutat de Maputo compta amb alguns monuments importants per a la comprensió de la història, no només de la ciutat, sinó del país mateix. Alguns dels més notables són la Fortalesa, la Casa Amarela (o "Casa Groga", que alberga el Museu Nacional de la Moneda), el monument als morts de la Primera Guerra Mundial i el Museu d'Història Natural de Moçambic.

Geografia

Maputo, vist des de l'Estació Espacial Internacional

Una vista de la ciutat

Maputo es troba al costat oest de la Badia Delagoa, prop de l'Estuário do Espírito Santo, on desguassen quatre rius: Tembe, Umbeluzi, Matola i Infulene. La badia té 95 km de llarg i 30 km d'amplada. A l'extrem est de la ciutat i la badia hi ha l'illa d’Inhaca. La superfície total coberta pel municipi de Maputo és de 346 km² i limita amb la ciutat de Matola al nord-est i a l'est, amb els districtes de Marracuene al nord; Boane a l'est i Matutuíne al sud, totes elles part de la província de Maputo. La ciutat és a 120 km de la frontera amb Sud-àfrica a Ressano Garcia i 80 km de la frontera amb Eswatini prop de la ciutat de Namaacha.

Clima

Maputo presenta un clima de sabana tropical (Aw) que limita amb un clima càlid semiàrid (BSh) sota la classificació climàtica de Köppen. Maputo és una ciutat relativament seca, amb una mitjana de 813,6 mm de precipitació per any. Les precipitacions són abundants a l'estiu i poc a l'hivern. La ciutat té un clima relativament càlid amb una temperatura mitjana de 22,8°C. El mes més calorós és gener amb una temperatura mitjana de 26,8°C, mentre que el mes més fresc és juliol amb una temperatura mitjana de 18,8°C.

Canvi climàtic

Un article de 2019 publicat a PLOS One estimava que sota els escenaris Representative Concentration Pathway 4.5, un escenari "moderat" de canvi climàtic on l'escalfament global arriba a ~ 2,5-3°C el 2100, el clima de Maputo l'any 2050 s'assemblaria més al clima actual de Goiânia al Brasil. La temperatura anual augmentaria un 1,8°C i la temperatura del mes més càlid 1,5°C, mentre que la temperatura del mes més fred augmentaria 0,3°C. Segons Climate Action Tracker, la trajectòria d'escalfament actual coincideix molt amb RCP 4.5.

A més, Maputo és especialment vulnerable als impactes com els ciclons i les inundacions causades per l'augment del nivell del mar. La pobresa i la desigualtat, que es concentren als barris superpoblats, agreugen encara més les vulnerabilitats al canvi climàtic a la ciutat. Segons el sisè informe d'avaluació de l'IPCC 2022, Maputo és una de les 12 ciutats africanes més importants (Abidjan, Alexandria, Alger, Ciutat del Cap, Casablanca, Dakar, Dar es Salaam, Durban, Lagos, Lomé, Luanda i Maputo) que seria més greument afectada per la futura pujada del nivell del mar. S'estima que col·lectivament patirien danys acumulats de 65.000 milions de dòlars sota el RCP 4.5 i de 86.500 milions de dòlars per a l'escenari d'altes emissions RCP 8.5 l'any 2050. A més, RCP 8.5 combinat amb l'impacte hipotètic de la inestabilitat de la capa de gel marina a alts nivells d'escalfament implicaria danys de fins a 137.500 milions de dòlars, mentre que la comptabilització addicional dels esdeveniments de danys alts i de baixa probabilitat pot augmentar els riscos agregats per 187.000 milions de dòlars per a l'RCP4.5 moderat, 206.000 milions de dòlars per a RCP8.5 i 397.000 milions de dòlars en l'escenari d'inestabilitat de la capa de gel de gamma alta. Com que l'augment del nivell del mar continuaria durant uns 10.000 anys sota tots els escenaris de canvi climàtic, els costos futurs de l'augment del nivell del mar només augmentarien, especialment sense mesures d'adaptació.

Llengües i composició ètnica

D'acord amb el cens de 2007, la població de Maputo major de cinc anys parlava les següents llengües: portuguès (42,9%), xichangana (31,5%), xirhonga (9,7%), cicopi/cichopi (3,3%), xitshwa (3,5%), bitonga (2,8%), altres moçambiqueses (4,4%) i altres estrangeres (1,3%).

D'acord amb el cens de 2007, la població de Maputo estava distribuïda segons la raça: negres (95,07%), mestissos (2,81%), blancs (0,67%), hindustànics (0,69%) i altres (0,76%).

Història

Fou fundada el 1782 sota la forma d'una factoria comercial amb el nom de Lourenço Marques. El 1877 va adquirir categoria municipal i el 1898 va esdevenir capital de la colònia portuguesa de Moçambic. A partir dels anys 40 i 50 del segle xx, la ciutat es va expandir a nivell comercial, industrial i residencial.

L'avinguda Central de Lourenço Marques (1905)

Després que Moçambic va aconseguir la independència el 1975, va passar a dir-se Maputo. Aquest nou nom prové d'un eslògan del Frelimo que afirmava que alliberaria el país des del Rovuma fins al Maputo, referint-se als rius que marquen les fronteres nord i sud del país, respectivament. Un cop Moçambic independent, va prendre el nom de Maputo el 1976, segons decisió del primer president moçambiquès, Samora Machel. Des de llavors, la ciutat ha experimentat un gran creixement de la població a causa de la guerra a l'interior del país (1976-1992) i a la manca d'infraestructures a les regions rurals.

A més a més d'aquestes dues designacions, la ciutat i la seva àrea d'influència també foren conegudes per altres noms, com ara Baía da Lagoa, Xilunguíne o Chilunguíne (lloc on es parla portuguès), Mafumo, Camfumo o Campfumo (del clan dels M'pfumo, el regne més important que hi havia en aquesta regió), Delagoa i Delagoa Bay, essent aquesta darrera la designació més coneguda internacionalment almenys fins als primers anys del segle xx.

Presidents del consell municipal

Data de presa de possessió	President de Consell Executiu
Governo de transição	Alberto Massavanhane
17 de juny de 1980	António Hama Thay
1 de desembre de 1982	Gaspar Horácio Mateus Zimba
28 de maig de 1983	Alberto Massavanhane
12 de març de 1987	João Baptista Cosme
20 de novembre de 1997	Artur Hussene Canana

Data de presa de possessió	President de Consell Municipal	Partit
27 de novembre de 1998	Artur Hussene Canana	Frelimo
19 de novembre de 2003	Eneas da Conceição Comiche	Frelimo
7 de febrer de 2009	David Simango	Frelimo
7 de febrer de 2014	David Simango	Frelimo

Infraestructura

Vista de Lourenço Marques, c. 1905

Catedral de Maputo

L'Hotel Polana

Mercat Municipal de Maputo

La zona central de Maputo és una ciutat planificada amb blocs quadrats i amples avingudes, amb traces portugueses i la seva arquitectura típica dels anys setanta. Després del cop militar de la Revolució dels Clavells (1974) a Lisboa, els refugiats portuguesos van fugir en gran nombre prop de la data de la independència (1975), i la manca d'habilitats i capital resultant, en el context d'una guerra civil ferotge i una mala gestió del govern, va contribuir. al seu estat d'abandonament en els anys posteriors a aquests fets.

La recuperació de la infraestructura antiga ha estat lenta i la majoria de promotors immobiliaris en els últims anys han decidit invertir en la construcció de nous immobles en comptes de rehabilitar cap de les existents. Les tarifes de propietat a la ciutat són altes a mesura que augmenta la inversió, un nombre més gran d'empreses esperen ubicar-se a poca distància dels aeroports, bancs i altres instal·lacions.

Maputo s'enfronta a molts reptes, com ara la mala infraestructura de transport i drenatge, que tenen profundes implicacions en els mitjans de vida de les persones, especialment en els assentaments informals. La regulació inadequada de la planificació i l'aplicació de la llei, així com la corrupció percebuda en els processos governamentals, la manca de comunicació entre els departaments governamentals i la manca de preocupació o coordinació governamental pel que fa als codis de construcció són els principals impediments per avançar en el desenvolupament de la infraestructura de Maputo, segons Climate & Xarxa de Coneixement del Desenvolupament.

Com a ciutat costanera, Maputo és especialment vulnerable als impactes de l'augment del nivell del mar, i el creixement de la població està pressionant cada cop més les zones costaneres.

PROMAPUTO

L'any 2007, el municipi de Maputo va iniciar un projecte per plantejar seriosament la rehabilitació de les infraestructures de la ciutat. PROMAPUTO va ser un projecte que va començar com a cooperació entre l'ajuntament local i l'Associació Internacional de Foment (IDA) del Banc Mundial. La primera fase (PROMAPUTO1) va tenir lloc entre el 2007 i el 2010 i es va dedicar principalment al desenvolupament dels sistemes, coneixements i planificació necessaris per donar suport a la revisió gradual de la infraestructura. El projecte es va dividir en diverses àrees clau i un pressupost destinat a cadascun d'ells, a saber: Desenvolupament Institucional, Sostenibilitat Financera, Planificació Urbana, Inversió i Manteniment en Infraestructures Urbanes, Desenvolupament Metropolità (serveis com la recollida i eliminació de residus). La dotació financera total per a aquesta fase va ser de 30 milions de dòlars. Poc es va fer, però.

Estació central de correus de Maputo

L'any 2011, PROMAPUTO2, va començar la segona fase del projecte. Aquesta fase havia de durar fins al 2015 i es van gastar un total de 105 milions de dòlars. El pla preveia un sistema informàtic, el Sistema Integrat d'Informació de Gestió Financera (IFMIS) juntament amb el Sistema d'informació geogràfica (SIG). Aquests sistemes suposadament ajudarien el municipi a controlar els seus pressupostos i gestionar les licitacions, mentre que el SIG permetria mantenir informació precisa sobre la ubicació del sòl i la titulació. S'haurien d'haver ampliat i millorat diverses carreteres i finalment es va completar l'avinguda Julius Nyerere. La sostenibilitat financera del projecte s'havia de garantir mitjançant la millora de la recaptació de l'impost sobre béns immobles (IPRA). El projecte també va coincidir amb la recent revisió del Reglament de Seguretat Viària i Circulació (finalització 2020) que era un sistema antiquat que no havia experimentat canvis des dels anys 50 del segle passat. Entre les noves regulacions, ara s'aplicarien greus sancions i multes a moltes accions perjudicials realitzades pels automòbils, com ara la contaminació, els sorolls forts i les maniobres il·legals.

Projectes de construcció

El 10 de novembre de 2018 es va inaugurar el pont Maputo–Katembe, el pont penjant més gran d'Àfrica, que connecta les ciutats de Maputo i Katembe.

Malgrat la seva inestabilitat anterior, Moçambic està experimentant una de les taxes de creixement més ràpides per a un país en desenvolupament del món. S'espera que la taxa de creixement prevista per al 2011 sigui al voltant del 7,5%, una part centrada en la construcció de diversos projectes d'intensitat de capital a Maputo. Algunes de les novetats més destacades inclouen l'Edifici 24, una urbanització d'ús mixt que s'ubicarà al centre de la ciutat al llarg de l'avinguda 24 Julho i l'avinguda Salvador Allende. La Maputo Business Tower és un edifici modern de 19 pisos. La corporació Radisson Blu ha construït un hotel de 22 plantes amb 256 habitacions en un dels llocs més moderns de la ciutat al marge de la platja. Un edifici de 15 pisos per a la segona empresa de telecomunicacions més gran del país, Vodacom. La regeneració del passeig marítim de Maputo és un projecte de regeneració urbana que s'està desenvolupant al lloc de l'antic recinte firal industrial anual (FACIM).

Projectes de rehabilitació

El febrer de 2011, el president Armando Guebuza va anunciar que la Vila Algarve seria restaurada al seu estat anterior i l'edifici es convertiria en un museu per als veterans de la guerra civil. La Vila Algarve va pertànyer a la Policia de Defensa Internacional i Estatal (PIDE) durant el domini colonial. Va ser on els presos polítics i altres acusats de conspirar per fer mal al règim van ser portats a interrogatori i tortura. Hi ha afirmacions que diverses persones van ser executades a l'edifici. No s'han informat les dates en què s'ha de començar la renovació. L'edifici ha canviat de propietat diverses vegades i ha estat una residència fora de lloc per a okupes.

Facilitats d'esports

Maputo té una sèrie d'estadis dissenyats per al futbol, que es poden modificar per a altres finalitats, com ara el nou Estádio do Zimpeto, Estádio do Maxaquene i l’Estàdio do Costa do Sol amb capacitat per a 32.000, 15.000 i 10.000 persones respectivament. L'estadi més gran de l'Àrea Metropolitana és, però, l’Estàdio da Machava (obert com a Estádio Salazar), situat al municipi veí de Matola. Va obrir les portes l'any 1968, a Machava i en aquell moment era el més avançat del país d'acord amb els estàndards establerts per la FIFA i la Union Cycliste Internationale (UCI). La pista ciclable es podria ajustar per permetre 20.000 seients més. Va ser el lloc on Portugal va lliurar oficialment el país a Samora Machel i FRELIMO el 25 de juny de 1975. L'any 2005, el grup de reggae UB40, amb seu a Birmingham, va celebrar un concert d'una sola nit a l'estadi ple al màxim. El 2011 es va inaugurar un estadi més nou anomenat Estádio do Zimpeto, situat al suburbi de Zimpeto. L'estadi es va construir per als Jocs Panafricans de 2011 amb una capacitat per a 42.000 espectadors. Un estadi de futbol més petit, l'Estàdio Mahafil, té capacitat per a 4.000 persones.i

A partir de la Dècada del 1950, l'automobilisme es va introduir a la ciutat. Al principi, els cotxes de cursa competirien a zones de la ciutat, Polana i al llarg de la zona marginal, però a mesura que augmentava el finançament i l'interès, es va construir una pista de carreres dedicada a la zona de la Costa Do Sol al llarg i darrere de la zona marginal amb l'oceà a l'est amb una longitud. d’1,5 km. La superfície inicial de la nova pista, anomenada Autódromo de Lourenço Marques, no oferia prou adherència i un accident a finals dels anys 60 va matar 8 persones i en va ferir moltes més. Per això, l'any 1970 es va renovar la pista i es va modificar la superfície per complir amb les exigències de seguretat que es necessitaven en grans esdeveniments amb molts espectadors. Aleshores, la longitud va augmentar fins a 3909 km. La ciutat va ser seu de diversos esdeveniments internacionals i locals a partir de la inauguració el 26 de novembre de 1970. La pista va quedar abandonada després de 1975 i només es van produir esdeveniments esporàdics com el 1981 quan el govern va permetre de nou l'esport. Des de l'any 2000, l'Automovel & Touring Club de Moçambique (ATCM) ha reactivat l'interès i s'han previst diversos esdeveniments, com ara go-carting, drag racing i motocròs.

El pavelló principal de bàsquet de la ciutat és el Pavilhão do Maxaquene, amb capacitat per a 3.500 persones. És la seu del Ferroviário de Maputo que competeix a la Basketball Africa League i a la Moçambican Basketball League.

Noms de carrers

Els noms dels carrers es van canviar després de la independència el 1975. Els estrets vincles amb el Bloc de l'Est van influir molt en els nous noms escollits, així com l'eliminació de noms referits a figures de l'època colonial.

Noms de carrers a Lourenço Marques i Maputo
Lourenço Marques	Maputo
Avenida 18 de Maio	Avenida Mártires de Inhaminga
Avenida 31 de Janeiro	Avenida Agostinho Neto
Avenida 5 de Outubro	Avenida Josina Machel
Praça 7 de Março	Praça 25 de Junho
Avenida Afonso de Albuquerque	Avenida Ahmed Sekou Touré
Rua Aires de Ornelas	Rua de Kassuende
Rua Alexandre Herculano	Rua Timor Leste
Avenida Almirante Canto e Castro	Avenida da Tanzania
Avenida Álvares Cabral	Avenida Zedequias Manganhela
Museu Álvaro de Castro	Museu de História Natural
Avenida Alves Correia	Avenida da Zambia
Casa Amarela	Museu Nacional da Moeda
Avenida Anchieta	Avenida Olof Palme
Avenida Andrade Corvo	Avenida Ho Chi Min
Escola Andrade Corvo	Escola Primária do 1º e 2º Graus 16 de Junho
Avenida de António Enes	Avenida Julius Nyerere
Liceu António Enes	Escola Secundária Francisco Manyanga
Rua António de Oliveira Salazar	Rua da Mesquita
Cabaret Aquário	Escola Nacional de Dança
Rua Major Araújo	Rua Bagamoyo
Edifício do Atneu Grego	Palácio dos Casamentos
Avenida Augusto de Castilho	Avenida Vladimir Lenine
Rua dos Aviadores	Rua da Argélia
Edifício do Banco Nacional Ultramarino	Banco de Moçambique
Bartolomeu Dias, Rua	Avenida Mártires de Mueda
Belegard da Silva, Avenida	Avenida Francisco O. Magumbwé
Caldas Xavier, Avenida	Avenida Marian N'gouabi
Câmara Municipal, Edifício da	Conselho Executivo
Consiglieri Pedroso, Rua	Rua Revolução de Outubro
Couceiro da Costa, Avenida	Avenida Armando Tivane
Desportivo de Lourenço Marques, Grupo	Grupo Desportivo de Maputo
Dicca, Cinema, Estudio 222	Matchedje Cine-Estúdio 222
Diogo Cão, Avenida	Avenida Lucas Luali
Direcção Geral das Alfândegas, Edifício da	Reitoria da Universidade Eduardo Mondlane
Doutor Serrão, Avenida do	Avenida Emília Daússe
Dr. Brito Camacho, Rua do	Avenida Patrice Lumumba
Dom João de Castro, Avenida	Rua Dom João de Castro
Dom Luiz 1º, Avenida	Avenida Samora Machel
Dom Manuel I, Avenida	Avenida da Marginal
Duques de Connaught, Avenida dos	Avenida Friedrich Engels
Eduardo Costa, Rua	Rua de Mukumbura
Estâncias, Estrada das	Rua das Estâncias
Fazenda, Edifício da	Conselho de Ministros
Fernandes Tomaz, Avenida	Avenida Mártires da Machava
Fonte Luminosa, Praça da	Praça Robert Mugabe
Funchal, Prédio	Hotel Rovuma
Gago Coutinho, Aeroporto	Aeroporto de Mavalane
General Bettencourt, Avenida do	Rua da Base Ntchinga
General Botha, Rua do	Avenida Tomás Nduda
General Craveiro Lopes, Avenida	Avenida dos Accordos de Lusaka
General Machado, Avenida do	Avenida Guerra Popular
General Machado, Escola	Universidade Pedagógica
General Rosado, Rua do	Avenida Kim Il Sung
Gomes Freire, Avenida	Avenida Paulo Samuel Kankhomba
Governador Simas, Rua do	Rua Mateus Sansão Muthemba
Guerra Junqueiro, Rua	Rua José Mateus
Heróis de Marracuene, Rua dos	Rua da Resistência
Hotel Clube	Centro Cultural Franco-Moçambicano
Infante, Cinema	Cinema Charlot
João Albasini, Largo	Praça 21 de Outubro
João Belo, Escola Primária	Escola Primária 7 de Setembro
João das Regras, Rua	Rua de Nachingwea
João de Deus, Avenida	Avenida Romão Fernandes Farinha
José Cabral, Parque	Parque dos Continuadores
Joaquim de Araújo, Escola	Escola Secundária Estrela Vermelha
Lapa, Rua	Rua Joaquim Lapa
Lar Moderno, Edifício do	Centro de Estudos Brasileiro
Latino Coelho, Avenida	Avenida Maguiguana
Lidemburgo, Rua de	Avenida Rio Tembe
Lisboa, Miradouro de	Miradouro
Lisboa, Rua de	Avenida Milagre Mabote
Luciano Cordeiro, Avenida	Avenida Albert Luthuli
Mac Mahon, Praça	Praça dos Trabalhadores
Manuel de Arriaga, Avenida	Avenida Karl Marx
Manuel Rodrigues, Cinema	Cine Teatro África
Massano de Amorim, Avenida	Avenida Mao Tsé Tung
Mendonça Barreto, Avenida	Avenida do Rio Limpopo
Mouzinho de Albuquerque, Praça	Praça da Independência
Nevala, Rua de	Avenida Nkwam Nkruma
Nossa Senhora de Fátima, Avenida	Avenida Kenneth Kaunda
Oliveira Salazar, Estádio	Estádio da Machava
Paiva de Andrada, Avenida	Avenida Mahomed Siad Barre
Paiva Manso, Avenida	Avenida Filipe Samuel Magaia
Pero da Covilhã, Rua	Rua Belmiro O. Muianga
Pero de Alenquer, Rua	Avenida Amílcar Cabral
Pesca Desportiva, Clube de	Escola Náutica de Moçambique
Pinheiro Chagas, Avenida	Avenida Eduardo Mondlane
Porto, Rua do	Rua Malhangalene
Princesa Patrícia, Rua da	Avenida Salvador Allende
Rebelo da Silva, Escola Primária	Escola Primária 3 de Fevereiro
República, Avenida da	Avenida 25 de Setembro
Sagres, Rua de	Avenida 10 de Novembro
Salazar, Liceu	Escola Secundária Josina Machel
Sporting Clube de Lourenço Marques	Clube de Desportos Maxaquene
Turismo, Hotel	Hotel Ibis
Vasco da Gama, Jardim	Jardim Tunduro
Vasco da Gama, Mercado	Mercado Municipal (Bazar da Baixa)

Bibliografia addicional

• Sociedade de Geografia de Lisboa. Elementos para um diccionario chorographico da provincia de Mozambique (en portuguès), 1889. 
• «Water-Gate of the Transvaal». Chambers' Journal [London], 1895.
• Brockhaus. Brockhaus' Konversations-Lexikon (en alemany), 1908. 
• International Trade Developer Inc. International Directory of Buyers and Sellers, 1922. 
• António Rita-Ferreira «Os Africanos de Lourenço Marques» (en portuguès). Memórias do Instituto de Investigação Científica de Moçambique, 1968, pàg. 165–222. ISSN: 0076-1184.
• E. Medeiros. M. Cahen. Bourgs et Villes en Afrique Lusophone (en francès), 1989. 
• M. C. Mendes. M. Cahen. Bourgs et Villes en Afrique Lusophone (en francès), 1989. 
• Jeremy Grest «Urban Management, Local Government Reform and the Democratisation Process in Mozambique: Maputo City 1975-1990». Journal of Southern African Studies, 1995, pàg. 147–164. DOI: 10.1080/03057079508708438. JSTOR: 2637336.
• Jeanne Marie Penvenne. James Currey. African workers and colonial racism: Mozambican strategies and struggles in Lourenço Marques, 1877-1962, 1995. ISBN 0435089528. 
• JoAnn McGregor «Violence and Social Change in a Border Economy: War in the Maputo Hinterland, 1984-1992». Journal of Southern African Studies, 1998.
• «Transmission Belt for Transnational Capital or Facilitator for Development? Problematising the Role of the State in the Maputo Development Corridor». Journal of Modern African Studies, 2001.
• Jeanne-Marie Penvenne «'A xikomo xa lomu, iku tira': Citadines africaines à Lourenço Marques (Mozambique), 1945-1975» (en francès). Le Mouvement social [París], 2002. DOI: 10.3917/lms.204.0081.
• M.A. El-Khawas. Encyclopedia of Twentieth-Century African History. Routledge, 2003. ISBN 0415234794. 
• Kwame Anthony Appiah and Henry Louis Gates. Africana: The Encyclopedia of the African and African American Experience. Oxford University Press, 2005, p. 726+. ISBN 978-0-19-517055-9. 
• Encyclopedia of African History. Fitzroy Dearborn, 2005. ISBN 978-1-57958-245-6. 
• Carlos Nunes Silva. Urban Planning in Lusophone African Countries. UK: Ashgate, 2015. ISBN 978-1472444882.  (Includes articles about Maputo)
• Vanessa de Pacheco Melo «Production of Urban Peripheries For and By Low-Income Populations at the Turn of the Millennium: Maputo, Luanda and Johannesburg». Journal of Southern African Studies, 2016.
• Sandra Roque; etal «Subúrbios and Cityness: Exploring Imbrications and Urbanity in Maputo, Mozambique». Journal of Southern African Studies, 2016.

Enllaços externs

• Maputo - Lloc web oficial (portuguès)
• Portal de Maputo Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (portuguès)