Maria Dolors de Càrcer i de Ros
Maria Dolors de Càrcer i de Ros (Barcelona, 19 de desembre de 1867 - Sevilla, 7 de gener de 1939)[1][2] fou una aristòcrata catalana, marquesa de Castellbell i de Castellmeià, baronessa de Maldà i Maldanell, amb Grandesa d'Espanya.[3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) María Dolores de Amat-Càrcer y de Ros ![]() 19 desembre 1867 ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 7 gener 1939 ![]() Sevilla (Espanya) ![]() |
7è Marquesa de Castellbell | |
1923 – 1939 | |
Marquesa de Castellmeià | |
1923 – 1939 | |
![]() | |
1923 – 1939 | |
Baronessa de Granera | |
1923 – 1939 | |
Baronessa de Castellar | |
Dades personals | |
Nacionalitat | Espanyola |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata ![]() |
Família | |
Cònjuge | Lluís de Vilallonga i Sentmenat ![]() |
Fills | Salvador de Vilallonga i de Càrcer Joaquim Josep Maria M. Antònia. ![]() |
Premis | |

Biografia
modificaEra filla de Josep Maria de Càrcer i d'Amat (1836-1905)[4] i de Maria Josepa de Ros i de Càrcer (1841-1892).[5] El 1887 es va casar amb Lluís de Vilallonga i Sentmenat (1855-1905),[6] baró de Segur i militar comandant d'artilleria,[7] de qui va enviudar. Van tenir quatre fills: l'hereu Salvador (1891-1974), marquès de Castellbell i de Castellmeià, baró de Segur, de Maldà i de Maldanell, es va casar el 1919 amb María del Carmen Cabeza de Vaca y Carvajal;[8] Joaquim (1896-1968),[9] comte de Sant Miquel de Castellar,[10] va heretar el castell de Castellar i el 1943 es va casar amb Isabel Girona i Villavecchia (1908-2010);[11] Josep Maria (1900-1919);[12][13] i Maria Antònia (1901-1982),[14] que el 1926 es va casar amb Ramón de Carranza y Goméz Pablos (1889-1988),[15] marquès de Soto Hermoso.[16]
Hereva d'un extens patrimoni, va impulsar la urbanització de terrenys a Badalona,[17] a Can Peguera i a districte de Sant Andreu,[18] i va tenir litigs amb l'Ajuntament de Barcelona per l'expropiació d'alguns d'ells.[19]
Abans de la Guerra Civil (1936-1939), va ser coneguda per les festivitats, balls i altres celebracions de prestigi que es feien a la seva residència del carrer del Pi, que comptaven amb la presència d'importants personalitats, i que tenien repercussió en la vida de l'alta societat d'aquells anys.[20][21] Va donar el seu nom i atorgava el premi del torneu esportiu de futbol de la Copa Baronessa de Maldà.[22] Entre altres distincions, va ser Dama del noble orde de Maria Lluïsa i presidenta de la Caritat Cristiana.[3]
Va morir el 7 de gener del 1939 a Sevilla, i els funerals es van celebrar el 19 de juny d'aquell any a l'església de la Concepció de Barcelona, amb l'assistència de membres de l'aristocràcia barcelonina, de l'alta burgesia industrial i d'altres sectors, així com de les autoritats municipals.[23]
Referències
modifica- ↑ «Naixements 1867, núm. 5954». AMCB, 19-12-1867.
- ↑ Heràldica Catalana
- ↑ 3,0 3,1 Redacció «Necrológicas». La Vanguardia, 18-06-1939, pàg. 10.
- ↑ «José de Carcer y de Amat». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «María Josefa de Ros y de Carcer de Molins y de Falguera». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Luís de Vilallonga y Sentmenat Amat y Despujol». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ Redacció «Noticias militares». La Vanguardia, 26-07-1905, pàg. 3.
- ↑ «Salvador de Vilallonga y de Cárcer». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Joaquin de Vilallonga y de Cárcer». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Don Joaquín de Vilallonga y de Carcer, conde de San Miguel de Castellar». La Vanguardia, 28-06-1968, pàg. 25.
- ↑ «Isabel Girona y Vilavecchia». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «José María de Vilallonga y de Cárcer». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «D. José María de Villonga de Cárcer de Sentmenat y de Ros». La Vanguardia, 05-02-1921, pàg. 1.
- ↑ «María Antonia de Vilallonga y de Cárcer». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Ramón de Carranza y Gómez Pablos». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «De Sociedad». La Vanguardia, 09-05-1924, pàg. 17.
- ↑ Abras Pou, Carreras García i Nieto Sabater, 2000, p. 85.
- ↑ «Gacetillas». La Vanguardia, 15-04-1933, pàg. -12.
- ↑ «Los Tribunales». La Vanguardia, 21-03-1931, pàg. 9.
- ↑ «Mundo social». La Vanguardia, 31-03-1939, pàg. 3.
- ↑ «De sociedad: En el palacio de la baronesa de Maldá». La Vanguardia, 14-02-1917, pàg. 5.
- ↑ «Vida Deportiva: Copa Baronesa de Maldá». La Vanguardia, 06-07-1923, pàg. 7.
- ↑ «Exequias por la marquesa de Castellbell». La Vanguardia, 20-06-1939, pàg. 9.
Bibliografia
modifica- Abras Pou, Margarida; Carreras García; Nieto Sabater, M. Dolors «Badalona, segle XX: els barris». =Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 11, 2000, pàg. 65-88.