Obre el menú principal

Maria Dolors d'Amat-Càrcer i de Ros

aristòcrata espanyola,


Maria Dolors d'Amat-Càrcer i de Ros (Barcelona, 19 de desembre de 1867 - Sevilla, 7 de gener de 1939) fou una aristòcrata espanyola, marquesa de Castellbell i Castellmeià, baronessa de Maldà i Maldanell, amb Grandesa d'Espanya.[2]

Infotaula de personaMaria Dolors d'Amat-Càrcer i de Ros
Dona Dolores de Càrcer i de Ros.png
Dona Dolors de Càrcer i de Ros
Biografia
Naixement (es) María Dolores de Amat-Càrcer y de Ros
19 de desembre de 1867
Barcelona [1]
Mort 7 de gener de 1939
Sevilla
  7è Marquesa de Castellbell
1923 – 1939
  Marquesa de Castellmeià
1923 – 1939
Escut de Maldà.svg  Baronessa de Maldà i Maldanell
1923 – 1939
  Baronessa de Granera
1923 – 1939
  Baronessa de Castellar
Dades personals
Nacionalitat Espanyola
Activitat
Ocupació Aristocràcia
Família
Cònjuge Lluís de Vilallonga i Sentmenat
Fills Salvador de Vilallonga i de Càrcer
Joaquim
Josep Maria
M. Antònia.
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Propietària de nombrosos terrenys, mentre va viure es van dur a terme la urbanització de molts d'ells. Un d'aquests exemples és a Sant Andreu,[3] de fet a la capital catalana va arribar a tenir contenciosos judicials amb l'Ajuntament de Barcelona per dur a terme l'expropiació d'alguns terrenys.[4] També va promoure la urbanització d'uns terrenys que tenia a Badalona.[5]

Es va casar amb Lluís de Vilallonga i Sentmenat, baró de Segur i militar comandant d'artilleria,[6] de qui va enviudar. Ambdós van tenir a Salvador, hereu dels títols familiars; Joaquim, comte de Sant Miquel de Castellar;[7] Josep Maria, mort el 1921 abans que ella,[8] i una filla anomenada M. Antònia.[9]

Abans de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), va ser coneguda per les festivitats, balls i altres celebracions de prestigi que es feien a la seva residència, al carrer del Pi, que comptaven amb la presència d'importants personalitats, i que tenien repercussió en la vida de l'alta societat d'aquells anys.[10][11] Va donar el seu nom i atorgava el premi del torneu esportiu de futbol de la Copa Baronessa de Maldà.[12] Entre altres distincions, va ser Dama del noble orde de Maria Lluïsa i presidenta de la Caritat Cristiana.[2]

MortModifica

Maria Dolors va morir el 7 de gener de 1939 a la ciutat de Sevilla. Els funerals es van celebrar el 19 de juny d'aquell any a Barcelona, a la parròquia de la Puríssima Concepció, amb l'assistència de membres de l'aristocràcia barcelonina, de l'alta burgesia industrial i altres activitats, així com de les autoritats municipals.[13]

DescendènciaModifica

El seu fill Salvador, l'hereu, es va casar el 1919 amb María del Carmen Cabeza de Vaca i Carvajal. Aquest matrimoni va heretar quasi tots els títols dels pares: Marquesat de Castellbell, Marquesat de Castellmeià, Baronia de Segur i Baronia de Maldà.

Joaquim, el segon fill, es va casar amb dona Isabel Girona i Villavechia i va heretar el castell de Castellar. La filla, Maria Antònia, es va casar el 1926 amb don Ramón de Carranza i Gómez-Pablos, Marqués de Soto Hermoso.[14]

ReferènciesModifica

  1. Heràldica Catalana
  2. 2,0 2,1 Redacció «Necrológicas». La Vanguardia, 18-06-1939, pàg. 10.
  3. Redacció «Gacetillas». La Vanguardia, 15-04-1933, pàg. 11-12.
  4. Redacció «Los Tribunales». La Vanguardia, 21-03-1931, pàg. 9.
  5. Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; Nieto, Maria Dolors «Badalona, segle XX. Els barris». Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 11, 2000, pàg. 85.
  6. Redacció «Noticias militares». La Vanguardia, 26-07-1905, pàg. 3.
  7. Redacció «Necrología: Don Joaquín de Vilallonga y de Carcer, conde de San Miguel de Castellar». La Vanguardia, 28-06-1968, pàg. 25.
  8. Redacció «Necrológicas». La Vanguardia, 05-02-1921, pàg. 1.
  9. Igor «De Sociedad». La Vanguardia, 09-05-1924, pàg. 17.
  10. Redacció «Mundo social». La Vanguardia, 31-03-1939, pàg. 3.
  11. Redacció «De sociedad: En el palacio de la baronesa de Maldá». La Vanguardia, 14-02-1917, pàg. 5.
  12. Redacció «Vida Deportiva: Copa Baronesa de Maldá». La Vanguardia, 06-07-1923.
  13. Redacció «Exequias por la marquesa de Castellbell». La Vanguardia, 20-06-1939, pàg. 9.
  14. * Mil Anys d'història, Castell de Castellar- Roser Parcerises i Colomer ISBN 978-84-9375217-0