Salvador de Vilallonga i de Càrcer

Salvador de Vilallonga i de Càrcer (Barcelona, 8 d'octubre de 1891 [1][2]- 25 de febrer de 1974), Noble, : 8è marquès de Castellbell, Gran d'Espanya (reial carta de successió BOE 23 de gener de 1953), marquès de Castellmeià, Baró de Segur, 7è baró de Maldà i Maldanell i 12è de Granera.

Plantilla:Infotaula personaSalvador de Vilallonga i de Càrcer
Biografia
Naixement8 octubre 1891 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 1974 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona
  Marqués de Castellbell
1939 – 1974
  Baró de Segur
1939 – 1974
  XIII Marquès de Castellmeià
1939 – 1974
  Baró de Maldà i Maldanell
1939 – 1974
  Baró de Granera
1939 – 1974
Família
CònjugeMaría del Carmen Cabeza de Vaca y Carvajal Modifica el valor a Wikidata
FillsJosé Luis
Maria Antonia
Alfons Salvador Modifica el valor a Wikidata
MareMaria Dolors d'Amat-Càrcer i de Ros Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

Va néixer a Barcelona el 1891, fill de Lluís de Vilallonga i Sentmenat, Baró de Segur i de Dolors de Càrcer i de Ros, filla del Baró de Maldà i Maldanell. Militar de carrera, era Cavaller de l'Ordre de Malta, Maestrante de Sevilla i cavaller del Real Cuerpo de la Nobleza de Cataluña (del que fou President-Protector). Es va casar a Madrid, el 30 d'abril de 1919 amb María del Carmen Cabeza de Vaca i Carvajal, filla del marqués de Portago i de la comtessa de Mejorada. D'aquest matrimoni naixerien: José Luís, María Antonia i Alfonso Salvador.

Va viure al Palau de Maldà a on tenia la seva famosa col·lecció de quatre-cents parells de sabates fets a mida per John Lobb a Londres, per Berlutti a París i a Roma, pel gran Stephan Millstein a Viena i per Villarejo a Madrid.[3] També en aquest Palau va estar a punt de perdre la vida el General Primo de Rivera en esclatar una bomba al carrer.

Guerra Civil

modifica

Durant la Guerra Civil Espanyola va servir en el bàndol nacional com a ajudant del General Monasterio. Segons el seu propi fill, va manar afusellar membres de les Brigades Internacionals.

El vuitè marqués de Castellbell va morir el 24 de febrer de 1975 a Barcelona. Va distribuir els seus títols entre els seus fills de la manera següent:

Referències

modifica
  1. «Naixements.Any 1891.Registre núm.5333.Jutjat "Lonja"». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 08-10-1891. [Consulta: 16 octubre 2019].
  2. Heràldica Catalana
  3. Hemeroteca La Vanguardia