Maria Gaetana Agnesi

Filòsofa i matemàtica milanesa

Maria Gaetana Agnesi (Milà, ducat de Milà, 16 de maig de 1718 - Milà, República Cisalpina, 9 de gener de 1799) fou una matemàtica milanesa, que es va distingir per la seva precocitat com a poliglota i polemista il·lustrada.[1] Per a la història de les matemàtiques, Agnesi és important per la seva influència en la divulgació del càlcul diferencial. També és un dels personatges més citats en les reflexions sobre el paper històric de la dona en les matemàtiques, juntament amb Hipàtia.

Infotaula de personaMaria Gaetana Agnesi
Maria Gaetana Agnesi (1836).png
Maria Gaetana Agnesi
Nom original(es) María Gitana Agnesi Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 maig 1718 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1799 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri Monumental de Milà Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Formacióescolarització a casa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCàlcul infinitesimal, anàlisi matemàtica, cònica i àlgebra Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtica
OcupadorUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRamiro Rampinelli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCongregació de la Missió Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansMaria Teresa Agnesi Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 67937077 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Maria Gaetana nasqué en una família nombrosa, fins a 20 germans, i el seu pare era Pietro Agnesi, un comerciant de seda. Una de les seves germanes, Maria Teresa Agnesi, va ser una compositora i clavecinista reconeguda. Quan tenia 7 anys dominava el francès, el llatí, el grec i l'hebreu, i a l'edat de 9 anys va publicar un discurs en llatí en defensa de l'educació elevada per a les dones.[2] Durant la seva adolescència, va estudiar privadament les matemàtiques de Descartes, Newton, Leibniz i Euler. Va ser rebuda en reunions matemàtiques i científiques organitzades pel seu pare en què va causar sensació per la seva precocitat. La formació que va rebre en la infància i joventut va tenir sempre la religió al costat de la ciència, fet que la va fer profundament religiosa.

El 1749, el papa Benet XIV la va premiar amb una medalla d'or, i a l'any següent va ser proposada per ensenyar matemàtiques a la Universitat de Bolonya, un lloc extremadament estrany per a una dona, a causa que a molt poques se les permetia ni tan sols anar a la universitat. Tanmateix, va declinar aquesta designació i després de la mort del seu pare dos anys més tard, va deixar per complet el seu treball científic dedicant-se a l'estudi teològic. Agnesi dedicà els darrers quaranta-set anys de la seva vida a la cura de dones malaltes o moribundes al Pio AlbergoTribulzio de Milà, on ella mateixa va morir.[2]

ObraModifica

Agnesi és notòria pel seu treball en el camp del càlcul diferencial. A l'edat de 20 anys va publicar les Propositiones Philosophicae, un tractat sobre filosofia dividit en 171 tesis.[2] Durant la dècada següent, va treballar en el seu llibre de matemàtiques en dos volums Instituzioni analítiche ad uso della gioventù italiana, que es va publicar finalment el 1748 i que estava fortament influenciat per l'Analyse démontrée de Charles René Reyneau.[3] A aquest manual, se li atribueix haver estat el primer llibre de text que va tractar conjuntament el càlcul diferencial i el càlcul integral. El volum 1 tracta de l'àlgebra i de les matemàtiques prèvies al càlcul, i el volum 2 aborda el càlcul diferencial i integral, les sèries infinites i les equacions diferencials. Traduïdes a l'anglès i al francès, les Instituzioni van tenir un gran impacte en l'ensenyament, ja que englobaven materials dispersos i heterogenis de matemàtics anteriors, mostrant per primera vegada una seqüència lògica i didàctica des de l'àlgebra fins a les equacions diferencials.

Els seus llibres de text inclouen un tractament de la corba cúbica coneguda ara com "la bruixa d'Agnesi" (la paraula bruixa és, de fet, una mala traducció fruit de la confusió dels termes en italià versiera (corba) i avversiera (contrària a Déu). Les Instituzioni van rebre elogis immediats, i l'Acadèmia de ciències de Bolonya la va escollir com a membre.

ReferènciesModifica

  1. «Maria Gaetana Agnesi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Navarro, Joaquín. Mujeres matemáticas (en espanyol). Barcelona: RBA Libros, febrer de 2019, p. 38-42. ISBN 978-84-9187-266-5. 
  3. Blanco, Mònica «Análisis comparativo de la comunicación del cálculo diferencial en el siglo XVIII». Llull. Sociedad Española de Historia de las Ciencias, Vol.30, Num. 66, 2007, pàg. 213-230. ISSN: 0210-8615.

BibliografiaModifica

  • Pickover, Clifford A. Wonder of numbers. Adventures in Mathematics, Mind, and Meaning (en anglès). Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0195157994. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Gaetana Agnesi