Maria Luisa Camilleri
Maria Luisa Camilleri Maiques[1] va ser una escriptora valenciana. Nascuda a principis del segle xx, probablement al voltant de la ciutat de València, ja que als dotze anys es pot situar a la platja de les Arenes,[2] i va ser a la capital del Túria on es va desenvolupar la seua precoç i curta carrera literària.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1911  (112/113 anys)País Valencià (Espanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | dramaturga |
Filla de l’advocat Ricardo Camilleri Gómez,[3] i de Luisa Maiques Alonso-Gascó,[4] i germana de Ricardo Camilleri Maiques, poc més se sap de la seua vida.
Obra modifica
El 1923 va aparéixer un poema seu en castellà, La muerte de un ángel a Las Provincias.[2] En aquesta publicació es diu que l’autora del poema té dotze anys («¡Una poetisa de doce años!»), cosa que pot ajudar a datar el seu naixement al voltant de l’any 1911.
La nit del 8 de juny de 1925, un poema seu en català, dedicat al poeta valencià Estanislau Alberola, fou recitat al Teatro Moderno de València, regentat pel seu oncle, Luis de Gonzaga Camilleri,[5] i va ser reproduït sencer al diari El pueblo l'endemà.[3]
El seu primer sainet es titulà El repatriat, escrit en prosa i d'un sol acte. Va ser estrenat per la companyia de l'actor Pepe Alba, sota la direcció artística de son pare, Ricardo Camilleri, el 25 de juny de 1925 al Teatro Moderno,[6] quan l’autora només tenia 14 anys. Posteriorment va ser publicat al número 4 de la revista setmanal literària Teatro Valensià, de 1925.[7] És un entremés dedicat als joves que tornaven de la Guerra del Marroc.
La segona de les obres conegudes de Maria Luisa Camilleri es va estrenar el mateix any de 1925, i s'anomenà Els viveros. Es desconeix la trama, però s'especula que estiguera ambientada en els Jardins del Real.[8]
L'entremés satíric Modernismes es va estrenar el 17 de novembre de 1925.[9][10]
Un ratet de pronòstic, una altra peça costumista, s’estrenà el 31 de desembre de 1925 al Teatro Moderno, com la resta de les seues obres dramàtiques.[11]
Finalment, va aparéixer publicat un poema seu, titulat Amor de filla, a l’Almanach añ 1926 de la revista Teatro Valensià.[12]
Referències modifica
- ↑ «Fitxa catalogràfica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua». [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Eduardus «Crónicas Veraniegas. Las Arenas, Estudio de artistas.». Las Provincias: diario de Valencia, 23-03-1923, pàg. 3 [Consulta: 17gener 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Visantet «Fiesta en honor de don Estanislao Alberola» (en castellà). El Pueblo: diario republicano de Valencia - Any XXXII (11701), 09-06-1925, p. 3 [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ «Familia Camilleri-Zerafa» (en castellà). Amigos de Malta. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ «Crónica Teatral» (en castellà). Las Provincias: diario de Valencia. Any 60 (18593), 09-09-1925, p. 7 [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ «Anunci al diari». El Pueblo: diario republicano de Valencia (any XXXII, número 11715), 25-06-1925, p. 4 [Consulta: 19 gener 2022].
- ↑ Amichatis; Martínez Miñana, Federico; Camilleri, Maria Luisa. Furtanines. Farsa grotesca i sentimental en un acte, dividit en tres quadros. El repatriat. Entremés en prosa. Imp. A. Badia Ermita, 1925 (Teatro Valensiá nº 4).
- ↑ Hormigón 1996
- ↑ «Anunci al diari» (en castellà). La correspondencia de Valencia: diario de noticias: eco imparcial de la opinión y de la prensa [València], 16-11-1925, p. 2 [Consulta: 18 febrer 2022].
- ↑ «Cómicos y danzantes. Moderno. Modernismes» (en castellà). La correspondencia de Valencia: diario de noticias: eco imparcial de la opinión y de la prensa [València], 18-11-1925, p. 5 [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ «Crónica teatral. Moderno. Un ratet de pronóstic» (en castellà). Diario de Valencia [València], 01-01-1926, p. 1 [Consulta: 18 febrer 2022].
- ↑ «Amor de Filla, per Mª Luisa Camilleri». Nostra dolça Llengua Valenciana, 19-03-2017. [Consulta: 17 febrer 2022].
Bibliografia modifica
- Juan Antonio Hormigón (coord). Autoras en la Historia del Teatro Español (1500-1994). Madrid: Publicaciones de la Asociación de Directores de Escena de España, 1996. ISBN 9788487591594.
- Solá i Palmer, Caterina. El teatre valencià durant la dictadura. 1920-1930. Barcelona: Edicions 62, 1976, p. 136. ISBN 9788429711868.
- Vázquez i Estévez, Anna. Fons de teatre valencià a les biblioteques de Barcelona. Institut del Teatre, 1987.