Maria de Borbó-Vendôme

Maria de Borbó-Vendôme (29 d'octubre de 1515 - 28 de setembre de 1538 ) era filla de Carles IV de Borbó i de Françoise d'Alençon. Va ser objecte de negociacions de casament amb Jaume V d'Escòcia. Li va retre visita però es va casar finalment amb Magdalena de Valois. Maria va morir dos anys més tard.

Infotaula de personaMaria de Borbó-Vendôme
Marie de Bourbon (1515–38).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 octubre 1515 Modifica el valor a Wikidata
château de La Fère (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort28 setembre 1538 Modifica el valor a Wikidata (22 anys)
château de La Fère (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNotre-Dame de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia borbònica Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles IV de Borbó Modifica el valor a Wikidata  i Francesca d'Alençon Modifica el valor a Wikidata
GermansMargarida de Vendôme, Antoni de Borbó, Lluís I de Borbó-Condé, Carles de Borbó, Francesc de Borbó, Joan de Borbó-Soissons i Elionor de Borbó Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Primeres negociacionsModifica

El casament del rei escocès amb una princesa francesa era esperat des de l'aliança franco-escocesa pel tractat de Rouen l'any 1517. El mateix tractat estava principalment orientat en el suport militar mutu. Quan Jaume V d'Escòcia va ser major d'edat, primer és va pensar que es casaria amb la princesa Magdalena de Valois. Al desembre de 1534, estava clar que Magdalena estava malalta i Francesc llavors va suggerir que Jaume V es casés amb Marie de Borbó per respectar el tractat. El casament tenia el suport del regent John Stuart, duc d'Albany, i al final de 1534, el seu secretari Nicolas Canivet i el secretari de Jaume V, Thomas Erskine de Haltoun, van trobar-se amb el rei escocès i li van mostrar el retrat de Maria.[1] Tanmateix, Margarida d'Angulema havia discutit aquest projecte de casament amb el diplomàtic d'Enric VIII d'Anglaterra, el duc de Norfolk el juny de 1533. Va subratllar que Carles IV de Borbó estava estretament aliat a Carles V i va afirmar que Maria de Borbó i la seva germana no eren bones tries. La reina de Navarra es demanava si Jaume V no acabaria per casar-se amb Cristina de Dinamarca i va suggerir en lloc seu la seva cunyada Isabeau d'Albret.[2]

El gener de 1535, Jaume V va escriure a Francesc I explicant que sentia que havia estat mal aconsellat en aquesta negociació i va enviar el seu herald James Aikenhead a França. Aikenhead va ser encarregat d'explicar que James no podia apartar-se del tractat de 1517 i casar-se amb una dona que no sigui una princesa sense el consentiment de les Corts Generals d'Escòcia.[3]

Segones negociacionsModifica

Francesc I una vegada més va indicar a Jaume V que una princesa de la família reial no estava disponible ja que Magdalena era massa fràgil, i les negociacions del seu casament amb Maria de Borbó és van reprendre a fi de bé.[4]

El 3 de juny de 1535, Jaume V va escriure des del castell de Stirling a Francesc I en relació amb el seu possible casament amb Magdalena, el tractat i l'oferta alternativa de Maria de Borbó. Va escriure que havia sentit de Nicolas Canivet que Marie de Borbó era una esposa convenient. Jaume V va enviar amb la carta l'herald James Aikenhead, que s'havia encarregat d'observar el seu caràcter, les seves maneres, la seva conducta i la seva conversa. Aikenhead, si estava satisfet sobre aquests punts, hauria de negociar el seu dot com si fos una noia de França Si l'afer es tancava, Maria hauria de marxar cap a Escòcia amb el seu seguici de nombroses dames abans de l'hivern.[5]

Encara una vegada més, el duc d'Albany va considerar breument que el rei pogués de casar-se amb Cristina de Dinamarca, des d'aleshores duquessa vídua amb títol de noblesa de Milà, i Jaume V va interrompre llavors les negociacions en progrés del seu casament amb Maria de Borbó. En aquell moment, hi havia igualment una inquietud per si decideix finalment casar-se amb la seva antiga amant, Margaret Erskine. Tanmateix, el 28 de desembre de 1535, Aikenhead va tornar a França per reprendre el projecte de casament i obtenir la millor oferta possible per a Jaume V. I encara, les instruccions donades a Aikenhead estipulaven que la dot de Maria hauria de ser important. Jaume V va nomenar a continuació els seus «fiscals», és a dir els seus representants legals per finalitzar el contracte.[6]

El 29 de març de 1536, un contracte definitiu conclòs a Crémieu, perquè Maria es casés amb Jaume V d'Escòcia, va ser tancat per Francesc I de França. Hi van assistir Joan III d'Estourmel, mestre de la casa del duc de Vendôme, assistit de Mathieu de Lonjoüe, bisbe de Soissons, Guillaume Poyet, president de les Corts Generals de París, Guillaume Féau, senyor de Fernay, camarlenc reial, i James Aikenhead, que apareix als documents francesos sota el nom de «Hacquenet». El contracte va ser signat pel cardinal Tournon, el canceller Antoine de Vila, Anne de Montmorency, mariscal de França, i l'almirall Philippe de Chabot.[7] Jaume V havia consentit ja al casament nomenant els seus fiscals per finalitzar els detalls el 29 de desembre de 1535.[8] Entre les seves disposicions, el contracte preveia que François I cediria el castell de Dunbar, i les armes que s'hi conservaven, que era llavors sota la guàrdia del duc d'Albany, a Jaume V, i que si Jacques moria primer, Maria tindria a la seva disposició el palau de Falkland per la resta de la seva vida.[9] L'abril de 1536, Francesc I consolida l'acord enviant al rei el collaret de l'Orde de Sant Miquel.[10] El duc d'Albany, que donava suport a aquest casament, va morir el juliol de 1536

El rei d'Escòcia visita a Maria de Borbó a Saint-Quentin al setembre de 1536, a continuació marxa a trobar Francesc I.[11] En comptes de casar-se amb Maria, es casa finalment amb la filla del rei, Magdalena l'1 de gener de 1537. El 14 d'octubre de 1536, Rodolfo Pio, bisbe de Faenza, escriu que Francesc I tenia aleshores la intenció de casar Maria de Borbó amb Francesc I de Lorena.[12] Magdalena de França i Maria de Borbó van morir poc temps després, amb un any d'interval. El cronista escocès Robert Lindsay de Pitscottie va escriure:

La filla del duc de Vendôme va emmalaltir de pena a causa del casament del rei d'Escòcia i va morir poc després: el rei d'Escòcia en va quedar força afectat, pensant ser la causa de la mort de la noia.[13]

.

Una trobada secreta?Modifica

Quatre cròniques escoceses conten una història segons la qual Jaume V hauria visitat la cort del duc de Vendôme disfressat.[14] Hauria intercanviat la seva roba amb un criat, potser John Tennent de Listonshiels. Maria no va ser enganyada i el va reconèixer pels seus cabells panotxa i gràcies al retrat que li havia estat donat Encara que aquesta història sembla dubtosa, un historiador modern ha destacat que els observadors anglesos han informat d'un cert misteri al voltant del viatge de Jaume a St Quentin des de Dieppe.[15]

Després del casament de Jaume V i Magdalena i que el castell de Dunbar i les seves armes van ser lliurats, James Aikenhead en va esdevenir el capità.[16]

AscendènciaModifica

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
32. Joan I de La Marca
 
 
 
 
 
 
 
16. Lluís I de Vendôme
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
33. Catherine de Vendôme
 
 
 
 
 
 
 
8 Jean VIII de Bourbon-Vendôme
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
34. Guy XIII de Laval
 
 
 
 
 
 
 
17. Jeanne de Laval
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
35. Anne de Laval
 
 
 
 
 
 
 
4. François de Bourbon-Vendôme
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
36. Pierre de Beauveau
 
 
 
 
 
 
 
18. Louis de Beauvau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
37. Jeanne de Craon
 
 
 
 
 
 
 
9. Isabelle de Beauvau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
38. Ferry VII de Chambley
 
 
 
 
 
 
 
19. Marguerite de Chambley
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
39. Jeanne d'Herbeillers de Lannoy
 
 
 
 
 
 
 
2. Charles IV de Bourbon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
40. Pere I de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
20. Louis de Luxembourg-Saint-Pol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
41. Marguerite des Baux
 
 
 
 
 
 
 
10. Pierre II de Luxembourg-Saint-Pol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
42. Robert de Marle
 
 
 
 
 
 
 
21. Jeanne de Marle
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
43. Jeanne de Béthune
 
 
 
 
 
 
 
5. Maria de Luxembourg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
44. Amédée VIII de Savoie
 
 
 
 
 
 
 
22. Lluís I de Savoia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
45. Maria de Borgonya i de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
11. Marguerite de Savoie
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
46. Janus de Xipre
 
 
 
 
 
 
 
23. Anna de Lusignan
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
47. Charlotte de Bourbon
 
 
 
 
 
 
 
1. Maria de Borbó-Vendôme
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
48. Pere II d'Alençon
 
 
 
 
 
 
 
24. Joan I d'Alençon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
49. Marie Chamaillard
 
 
 
 
 
 
 
12. Joan II d'Alençon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
50. Joan IV de Bretanya
 
 
 
 
 
 
 
25. Marie de Bretagne
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
51. Joana de Navarra (reina d'Anglaterra)
 
 
 
 
 
 
 
6. René d'Alençon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
52. Bernat VII d'Armanyac
 
 
 
 
 
 
 
26. Joan IV d'Armanyac
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
53. Bonna de Berry
 
 
 
 
 
 
 
13. Marie d'Armagnac
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
54. Carles III de Navarra
 
 
 
 
 
 
 
27. Isabelle d'Évreux
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
55. Elionor de Castella i de Manuel
 
 
 
 
 
 
 
3. Françoise d'Alençon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
56. Ferry Ier de Vaudémont
 
 
 
 
 
 
 
28. Antoine de Vaudémont
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
57. Marguerite de Joinville
 
 
 
 
 
 
 
14. Ferri II de Vaudémont
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
58. Joan VII d'Harcourt
 
 
 
 
 
 
 
29. Maria d'Harcourt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
59. Marie d'Alençon
 
 
 
 
 
 
 
7. Marguerite de Lorraine-Vaudémont
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
60. Lluís II de Provença
 
 
 
 
 
 
 
30. Renat I
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
61. Violant d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
15. Violant d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
62. Carles II de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
31. Isabel de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
63. Marguerite de Wittelsbach
 
 
 
 
 
 

ReferènciesModifica

  1. Hay, Denys, ed., Letters of James V, HMSO (1954), 280-281: Bapst, E., Les Mariages de Jacques V, 232.
  2. «Letters and Papers Henry VIII, vol. 6 (1882), no. 692».
  3. Hay, Denys, Letters of James V, HMSO (1954), 282-283.
  4. Hay, Denys, Letters of James V, HMSO (1954), 51-52, 283.
  5. Hay, Dennis, Letters of James V, HMSO (1954), 289-290.
  6. Hay, Denys, ed., The Letters of James V, HMSO (1954), 283, 289-290, 302-5.
  7. Decagny, Paul, Notice historique sur le château de Suzanne en Santerre (Somme) et sur la maison d'Estourmel, (1857), 37.
  8. Teulet, Alexandre. «Relations Politiques de la France et de l'Espagne avec l'Écosse, vol. 1, Paris (1862) 94-105]» (en llatí).
  9. Hay, Denys, ed., Letters of James V, HMSO (1954), 314-215.
  10. Hay, Denys, ed., The Letters of James V, HMSO (1954), 318: Bapst, E., Les Mariages de Jacques V, 273.
  11. Cameron, Jamie, James V, the personal rule, 1528-1542, Tuckwell, (1998), 131.
  12. Letters & Papers Henry VIII, vol. 11, (1888), no. 711, cita Cameron, Jamie, James V, Tuckwell (1998), 131.
  13. Lindsay of Pitscottie, Robert, Chronicles of Scotland, vol. 2, Edinburgh (1814), 374.
  14. Adam Abell, George Buchanan, John Lesley, Robert Lindsay of Pitscottie.
  15. Cameron, Jamie, James V, the personal rule, 1528-1542., (1998), 152-153, note 6
  16. Register of the Great Seal, 1513-1546, Edinburgh (1883), nos. 2286, 2360, 2361.