Marie-Alphonsine Danil Ghattas
Marie-Alphonsine Danil Ghattas (4 octubre 1843 – 25 març 1927) va ser una monja cristiana palestina que va fundar les Germanes Dominicanes del Rosari més Sagrat de Jerusalem (les Germanes de Rosari), la primera congregació palestina. Va ser beatificada per l'arquebisbe Angelo Amato en nom de Benet XVI el 2009.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 octubre 1843 Jerusalem (Imperi Otomà) |
Mort | 25 març 1927 (83 anys) Ein Kàrem (Mandat Britànic de Palestina) |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | monja |
Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Enaltiment | |
Festivitat | 25 de març |
El 6 de desembre de 2014 el Papa Francesc va reconèixer un miracle atribuït a la seva intercessió com a requisit per la canonització. La data de la seva canonització va ser anunciada el 14 de febrer de 2015 i fou canonitzada el 17 de maig de 2015.[1]
Vida
modificaNascuda com a Soultaneh Maria Ghattas el 4 d'octubre de 1843 en una família palestina de Jerusalem, va treballar durant tota la seva vida entre els pobres de Palestina. Quan tenia 14 anys, Marie Alphonsine es va unir com a postulant a la Congregació de Sant Josep de l'Aparició. El 1862, després del seu jurament, va ser enviada a ensenyar catecisme a Betlem. Allà també es va vincular a les associacions religioses que promouen la devoció a Maria a través del rosari.[2]
A Betlem, va assegurar haver tingut diverses aparicions de Maria que li demanava la fundació d'una congregació de Palestina coneguda com les "Germanes del Rosari". El 1880 set noies joves preparades per Joseph Tannous, sacerdot del llatí Patriarcat de Jerusalem, van rebre l'hàbit religiós en la nova fundació de les mans del Patriarca Bracco. La germana Alphonsine va deixar la comunitat de les Germanes de Sant Josep amb el permís de Roma, i va entrar a la nova congregació. Va rebre l'hàbit de les mans de bisbe Pascal Appodia, vicari auxiliar i patriarcal, en la festivitat de Nostra Senyora del Rosari, el 7 octubre de 1883. El 7 de març de 1885, juntament amb vuit altres germanes, va professar jurament en el nou ordre en presència del patriarca llatí de Jerusalem, Vincent Bracco.[2]
El 1886 va fundar una escola per noies a Beit Sahour. Llavors va ser enviada a Al-Salt de Transjordan amb tres germanes, i després a Nablus, abans de retornar a Jerusalem a causa de la seva salut. Després d'haver-se recuperat, va anar a la casa de Zababdeh.
Va morir a Ein Kàrem en la festivitat de l'Anunciació del 25 de març de 1927.[3]
Beatificació
modificaLa beatificació fou presidida per l'arquebisbe Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, i enviat especial del Papa Benet XVI, que celebrà la Missa juntament amb el patriarca Fouad Twal, Patriarca Llatí de Jerusalem, el 22 de novembre de 2009 a l'Església de l'Anunciació de Natzaret.[4]
El Papa Francesc va aprovar un segon miracle el 6 de desembre de 2014 i fou canonitzada el 17 de maig de 2015. Assistiren a la cerimònia més de 2000 pelegrins cristians de l'Orient Mitjà i el President palestí Mahmoud Abbas.[5] Quatre dies abans del canonization de Marie-Alphonsine Danil Ghattas el vatican va anunciar un tractat que reaffirms palestí statehood pel Sagrat Veu.[6]
Els membres de l'ordre han fundat escoles, programes de catequesi, clíniques i orfenats per tot l'Orient Mitjà.[7]
Referències
modifica- ↑ «press.vatican.va/content/salastampa/en/bollettino/pubblico/2015/02/06/0098/00216.html - Translator». microsofttranslator.com.
- ↑ 2,0 2,1 «Christians Celebrate Beatification of Palestinian Nun».
- ↑ «Beatification soon for Mother Marie-Alphonsine? Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.».
- ↑ «New energy for Mideast with Beatification of native». Zenit, 25-11-2009 [Consulta: 29 novembre 2009].
- ↑ http://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&db=pwh&AN=B92W2671189586&site=eds-live
- ↑ https://www.washingtonpost.com/world/middle_east/vatican-officially-recognizes-the-state-of-palestine/2015/05/13/265624f2-f97d-11e4-9ef4-1bb7ce3b3fb7_story.html
- ↑ «Chabin, Michele, "Caught in the Middle", Catholic Near East Welfare Association». Arxivat de l'original el 2014-03-29. [Consulta: 17 març 2018].