Angelo Amato

Angelo Amato, S.D.B.
	El cardenal Amato (2015)
Biografia
Naixement	8 juny 1938 (86 anys); Molfetta (Itàlia)
Cardenal
	20 novembre 2010 –
Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants
	9 juliol 2008 – 31 agost 2018 ; ← José Saraiva Martins – Giovanni Angelo Becciu →
Arquebisbe catòlic
	6 gener 2003 –
Arquebisbe titular
	19 desembre 2002 – 20 novembre 2010 ; ← Leoncio Leviste Lat – Savio Hon Tai-Fai → ; Diòcesi: bisbat de Sila
Secretari Congregació de la doctrina de la Fe
	19 desembre 2002 – 9 juliol 2008 ; ← Tarcisio Bertone – Lluís Francesc Ladaria Ferrer →
Dades personals
Grup ètnic	Italians
Religió	Església Catòlica
Formació	Pontifícia Universitat Gregoriana ; Universitat Pontifícia Salesiana
Activitat
Camp de treball	Cristologia
Lloc de treball	Roma
Ocupació	Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants
Ocupador	Universitat Pontifícia Salesiana
Orde religiós	Societat Salesiana
Consagració	6 de gener de 2003; per Joan Pau II
Proclamació cardenalícia	20 de novembre de 2010; per Benet XVI; Cardenal diaca de Santa Maria in Aquiro
Participà en
març 2013	Conclave de 2013
	Sufficit gratia mea

Angelo Amato (Molfetta, Itàlia, 8 de juny de 1938) és un cardenal catòlic italià, salesià, prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants, que va ser secretari de la Congregació de la doctrina de la Fe entre el 2002 i el 2008.^[1]

Estudis

Salesià, va fer els estudis de filosofia i teologia a Roma. Va ser ordenat sacerdot el 22 de desembre de 1967. Va cursar estudis a la Universitat Pontifícia Salesiana i posteriorment a la Gregoriana, i es va especialitzar en Cristologia. El 1974 va aconseguir el doctorat. Entre els anys 1978 i 1979 va aconseguir una beca al Patriarca de Constantinoble al monestir ortodox de Moní Vlatádon. Durante un any sabàtic a Washington (1988), va estudiar teologia cristiana. Nomenat consultor de la Congregació per la Doctrina de la Fe i del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians.^[2]

Angelo Amato durant una roda de premsa

El 19 de desembre de 2002, el papa Joan Pau II el va nomenar a la seu de Sila, amb dignitat d'arquebisbe, i el va nomenar secretari de la Congregació de la doctrina de la Fe, on va treballar amb els cardenals Joseph Ratzinger, futur papa Benet XVI, i William Joseph Levada. Va ser consagrat bisbe el 6 de gener de 2003 pel papa Joan Pau II.^[3]

El 9 de juliol de 2008 el papa Benet XVI el va nomenar Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants. El papa Benet XVI el va fer cardenal durant el consistori del 20 de novembre de 2010, i li va assignar el títol cardenalici de la diaconia de Santa Maria in Aquiro. Fou considerat com un dels papables al conclave de 2013 que escollí al papa Francesc.^[4] Presidí la Beatificació de Tarragona que va reconèixer com a beats a 522 màrtirs catòlics.

↑ Ariza, Gabriel «¿Quién es… Angelo Amato?». Infovaticana, 06-05-2013 [Consulta: 17 octubre 2013]. Arxivat 17 October 2013^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.
↑ Brendan, Michael «One Of These Men Will Be The Next Pope». Business Insider, 19-04-2012 [Consulta: 17 octubre 2013].
↑ «Cardenal Angelo Amato». aciprensa.com. aciprensa. [Consulta: 17 octubre 2013].
↑ «Cónclave papa 2013: Así van las apuestas en las quinielas de papables». Huffington Post, 13-03-2013 [Consulta: 17 octubre 2013].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angelo Amato