Marie-Félicité Moke Pleyel
Marie-Félicité Moke Pleyel (francès: Marie Pleyel) (París, 4 de setembre de 1811 - Saint-Josse-ten-Noode, 30 de març de 1875) fou una pianista belga.[1]
  | |
| Nom original | (fr) Marie Pleyel |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (fr) Marie-Félicité-Denise Moke 4 setembre 1811 París |
| Mort | 30 març 1875 (63 anys) Saint-Josse-ten-Noode (Bèlgica) |
| Sepultura | Cementiri de Laeken |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arts escèniques |
| Ocupació | pianista, compositora, professora de música |
| Ocupador | Conservatori reial de Brussel·les |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Cònjuge | Camille Pleyel (1831–1836) |
| Germans | Henri Moke |
  | |
Filla de pare belga i de mare alemanya, des de la infantesa demostrà un talent especial per a la música, particularment per al piano, havent tingut com a professors en aquest instrument Herz, Moscheles i Kalkbrenner. Va tenir ocasió d'assistir als concerts que feia el cèlebre pianista Thalberg, l'admirable mecanisme i estil del qual tractà d'imitar. Mendelssohn, François-Joseph Fétis, Frédéric Chopin i el mateix Liszt es comptaren entre els seus admiradors. Va estar promesa en matrimoni amb Berlioz, però aquest projecte no anà endavant, i es casà després amb Camille Pleyel, d'aquí el seu segon cognom. Efectuà viatges per diferents països europeus, i recollí molts aplaudiments.[1][2]
Marie-Félicité fou una de les millors pianistes de la seva època i, per la seva bellesa i talent, una de les figures de major relleu dels cercles aristocràtics de la capital de França. Des de 1848 fins al 1872 fou professora del Conservatori de Brussel·les.[1]
Liszt, parlant d'aquesta pianista, va dir el següent:
| « | Hi ha pianistes molt hàbils que han obert camins particulars i que obtenen èxits brillants per mitjà de coses que els són familiars, però només hi ha una escola apropiada a l'art en tota la seva extensió: aquesta és la de madame Pleyel. | » |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Marie-Félicité-Denise Pleyel» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Marie Moke-Pleyel» (en francès). Musica et memoria. [Consulta: 30 març 2020].
Bibliografia modifica
- Enciclopèdia Espasa, vol. 45, pàg. 779. (ISBN 84-239-4545-6)