Friedrich Kalkbrenner

músic alemany

Friedrich Kalkbrenner (Kassel, 2 de novembre de 1785 - Enghien-les-Bains, 10 d'agost de 1849) fou un compositor i pianista alemany.

Infotaula de personaFriedrich Kalkbrenner
Kalkbrenner.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Friedrich Wilhelm Kalkbrenner Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 novembre 1784 Modifica el valor a Wikidata
Kassel Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1849 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Enghien-les-Bains (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Còlera Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor clàssic, pedagog musical, musicòleg, pianista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJoseph Haydn, Johann Georg Albrechtsberger i Louis Adam Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAmbroise Thomas, Camille-Marie Stamaty i Delphine von Schauroth Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
PareChristian Kalkbrenner Modifica el valor a Wikidata
Premis

Spotify: 5ssEq7JQMkPs9FSHonCv7U Musicbrainz: 96d0bf36-b956-4501-9a65-e61f17c61be8 Discogs: 2638145 IMSLP: Category:Kalkbrenner,_Friedrich_Wilhelm Find a Grave: 6807 Modifica el valor a Wikidata

Era fill del també compositor Christian Kalkbrenner (1755-1806). Estudià música en el Conservatori de París, on tingué per professors en Louis Adam, més tard a Viena amb Hummel, com també per breu temps amb Clementi. Després va recórrer, donant excel·lents concerts, per diverses ciutats d'Alemanya i França, fins que el 1814 fixà la residència a Londres, on s'associà amb Logier per l'explotació del seu chiroplast, invents per millorar la tècnica pianística.

De tornada a París el 1824, entrà com a soci en la fàbrica de pianos Pleyel, assolint, a més, gran fama com a professor de música, tasca en la que tingué molts alumnes, entre ells a Camille-Marie Stamaty[1] i, l'irlandès George Alexander Osborne,[2] o la belga Marie-Félicité Moke Pleyel.[3] El mètode Kalkbrenner emprat en l'escola de piano (Méthode pour apprendre le pianoforte à l'aide du guide-mains, París 1830), es basa principalment en el desenvolupament de l'agilitat dels dits, sense intervenció dels braços, i també millorà notablement l'execució de les octaves, així com la tècnica del pedal. Finalment, atribuí gran importància a la mà esquerra, pel desenvolupament de la qual va escriure nombrosos estudis.

A part de les seves obres didàctiques, també va compondre:

Estudis, així com gran quantitat de música per a saló.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friedrich Kalkbrenner
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1370. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. * Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 40, pàg. 829/30. (ISBN 84-239-4540-5)
  3. * Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 45, pàg. 778. (ISBN 84-239-4545-6)