Marie Balmary és una psicoanalista francesa, nascuda a la Bretanya i instal·lada a París,[1] dedicada tant a la pràctica professional de la psiquiatria com a la recerca.[2]

Infotaula de personaMarie Balmary
Biografia
Naixementc. 1939 Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Activitat
Camp de treballLlengua i Bíblia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópsicoanalista, assagista, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads author: 1200006

Deixebla de Jacques Lacan, va donar-se conèixer a la dècada de 1970 per la seva relectura del complex d'Èdip descrit per Sigmund Freud.[3] En el seu treball, Balmary intentà recuperar la història del pare d'Èdip, Lai,[4] segons el relat mitològic i l'etimologia del llenguatge, a més de relacionar el complex i la seva descripció freudiana amb la història de la pròpia família de Freud.[5] Les seves conclusions, publicades a L'homme aux statues. Freud et la faute cachée du père (1979),[2] van ser rebutjades per molts dels seus col·legues, fet que va provocar la seva sortida de la Universitat de La Sorbona.[6]

Va prosseguir el seu treball publicant estudis interdisciplinaris en els quals busca els punts de trobada entre la psicoanàlisi, les religions, la Bíblia, la mitologia (especialment la grega)[7] i altres relats fonamentals de la civilització occidental.[8] Defensora de la necessitat de la dimensió transcendent de la persona, ha expressat les seves conviccions en llibres com Freud fins a Déu (2010)[9] i en una de les seves obres més conegudes, El monjo i la psicoanalista (2005), fruit de les seves converses amb Marc-François Lacan,[10] germà petit de Jacques Lacan i monjo benedictí.[11]

L'obra de Marie Balmary ha estat donada a conèixer en català i en castellà per Fragmenta Editorial. Andreu Trilla ha traduït diversos llibres de Marie Balmary del francès al català.[12]

Obres modifica

Referències modifica

  1. «Marie Balmary, psicoanalista». Arxivat de l'original el 2015-06-29. [Consulta: 24 octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 Marie Balmary, pàgina a Fragmenta Editorial
  3. Robinson, Paul A. Freud and his critics. University of California Press, 1993. ISBN 9780520080294. 
  4. Braude, Marjorie; American Orthopsychiatric Association. Women, power, and therapy: issues for women. Routledge, 1987. ISBN 9780866566537. 
  5. 'Freud hasta Dios', el último ensayo de Marie Balmary, una psicoanalista y lectora de la Biblia que «va por libre»
  6. «"La persona más útil es la que te salva de la vergüenza".». Arxivat de l'original el 2011-09-01. [Consulta: 24 octubre 2015].
  7. La Antigua Biblos: Freud hasta Dios
  8. «Comentarios: Freud hasta Dios». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 24 octubre 2015].
  9. Freud hasta Dios: reseña
  10. «"El monje y la psicoanalista"». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 24 octubre 2015].
  11. El monjo i la psicoanalista: ressenya
  12. Trilla, Andreu. «Marie Balmary, una lectura oxigenant». Foc Nou, febrer 2008. Arxivat de l'original el 2016-03-07. [Consulta: 4 març 2016].

Enllaços externs modifica