Marie Howet

pintora i il·lustradora expressionista

Marie Howet (Libramont-Chevigny, 24 de març de 1897 - Bouillon, 24 de març de 1984) va ser una pintora expressionista belga .

Infotaula de personaMarie Howet
Biografia
Naixement24 març 1897 Modifica el valor a Wikidata
Libramont-Chevigny (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 març 1984 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Bouillon (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintora, il·lustradora Modifica el valor a Wikidata
MovimentExpressionisme Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Marie Howet va començar a dibuixar als 16 ans[1] i va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les el 1913.[2] Només hi va romandre deu mesos i després va marxar a París per assistir a l'École des Beaux-arts.[2] El 1922, als 25 ans [2] guanyar el Premi de Roma de pintura de Bèlgica . També va ser la primera dona a ser tan distingida.

Marie Howet és coneguda pel seu retrat de Jules i Marie Destrée i com a artista llatina (segons la seva pròpia expressió) de les Ardenes.[3] Per a l'artista, el retrat constitueix el millor element d'estudi, el més ric, i també el més difícil. Li permet aprendre. Hi ha la recerca del to corresponent a la imatge del subjecte i també la semblança. Els centenars de retrats pintats al llarg de la seva carrera semblen confirmar aquest aspecte.

Col·leccions públiques

modifica
  • Arlon, museu Gaspar, col·lecció de l'Institut Arqueològic de Luxemburg, dibuix, olis, aquarel·les.[4]
  • Libramont-Chevigny, fons municipal guardat a la casa de l'artista, seu de l'Oficina de Turisme.

Referències

modifica
  1. Jean Stevo. Monographie de l’art belge. Marie Howet (en francès). De Sikkel, 1953, p. 40. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Lyse Vancampenhoudt «Exceptionnelle Marie Howet : une condition à double tranchant» (en francès). Marie Howet. Le chant des couleurs. Centre d’Interpretation d’Art - Fondation Chaidron-Guisset [Vresse-sur-Semois], 2021, pàg. 58.
  3. «Marie Howet» (en francès). Institut Destrée. [Consulta: 29 març 2024].
  4. Collectif. BTIAL 2017 N°1/2 (en français). Institut archéologique du Luxembourg, Janvier 2017, p. 86.