Arlon

municipi de Bèlgica

Arlon (en francès Arlon, en luxemburguès Arel, en neerlandès Aarlen) és la capital de la província de Luxemburg a la regió de Valònia, Bèlgica. Té 31.234 habitants segons el cens de 2024.[1] La ciutat se situa sobre un turó a 404 metres d'altitud, a la vora del Semois (en alemany Sesbach), prop de la frontera amb Luxemburg i aproximadament 190 km al sud-est de Brussel·les. Es troba en enmig de l'important eix ferroviari Brussel·les - Namur - Luxemburg. La línia Athus-Meuse uneix Arlon amb Athus, Rodange (Luxemburg), Bertrix, Libramont i Dinant amb l'aglomeració de Namur.

Plantilla:Infotaula geografia políticaArlon
Imatge
Església de Saint-Donat (segle xvii)
Tipusmunicipi de Bèlgica, municipi belga amb títol de ciutat i ciutat romana Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 49° 41′ 01″ N, 5° 49′ 00″ E / 49.6836°N,5.8167°E / 49.6836; 5.8167
EstatBèlgica
RegióValònia
ProvínciaProvíncia de Luxemburg
Districtedistricte d'Arlon Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalArlon Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població30.818 (2022) Modifica el valor a Wikidata (258,84 hab./km²)
Idioma oficialfrancès (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície119,06 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Mayor of Arlon (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataVincent Magnus (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal6700, 6706, 6718 i 6704 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic063 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webarlon.be Modifica el valor a Wikidata

Facebook: villedarlon Modifica el valor a Wikidata

Seccions del municipi

modifica

Aquestes són les seccions del municipi d'Arlon (entre parèntesis el seu nom en luxemburguès):

Història

modifica

Arlon és una de les ciutats més antigues de Bèlgica. Va néixer a la cruïlla dels camins romans que connecten Reims, Trèveris i Colònia que es deia en llatí Orolaunum Vicus.[2][3] En les excavacions arqueològiques s'han extret nombrosos vestigis de l'ocupació romana (segle I dC.). Després de la caiguda de l'Imperi Romà, Arlon va experimentar la influència merovíngia. La trobada d'una necròpolis amb ric mobiliari permet pensar que s'hagués instal·lat a Arlon una família principesca potser de l'entorn dels reis francs. És a la fi del període merovingi quan probablement es va erigir la primera església de Saint-Martin d'Arlon, just al costat de les antigues termes romanes.[4]

En l'edat mitjana, la vila es va transformar en plaça forta. Amb el comte Walerà I, els comtes d'Arlon van passar a ser després ducs de Limburg. A la mort del duc Walerà III en 1226, Arlon va passar al seu fill Enric V, comte de Luxemburg, i va ser incorporat al comtat de Luxemburg. Durant les guerres de la Revolució francesa, aquesta plaça fortificada va ser objecte de combats el 1793 i en 1794.

Llocs d'interès

modifica

Arlon posseeix molts monuments, com la Grand Plau o la Plau Léopold, en el nucli antic. A més, destaquen:

  • Museu Arqueològic, que alberga nombrosos exemples d'escultures gal·lorromanes i art funerari merovingi.
  • Museu Gaspar, més centrat en la història de l'art regional, que és també la seu de l'Institut arqueològic de Luxemburg així com de la seva biblioteca.
  • Església Saint-Donat, situada en el cim del pujol central "Knipchen". Originalment es tractava d'un castell, que en 1552 va ser destruït pels francesos. L'església es va fundar en el segle xviii sobre les ruïnes de l'antic castell.
  • Església Saint-Martin, feta construir pel rei Leopold II de Bèlgica entre 1907 i 1914, d'estil neogòtic.

Agermanaments

modifica

Evolució demogràfica

modifica
  • Font: NIS/INS - Nota: de 1806 a 1970 = cens del 31 de desembre, a partir de 1977 = població de l'1 de gener
  • 1977: annexió d'Autelbas, Bonnert, Guirsch, Heinsch i Toernich

Llengües

modifica

A més de les llengües oficials belgues, la llengua regional endògena que es parla en la regió és el luxemburguès. Pel decret del 24 de desembre de 1990, la Comunitat francesa reconeix (a més del francès, llengua oficial), les llengües regionals endògenes. Totes aquestes llengües són transfrontereres. El lorenès es parla a França, i el luxemburguès, en les seves diferents modalitats, s'usa en el Gran Ducat de Luxemburg i els seus municipis limítrofs a Bèlgica, mentre que a França pràcticament ha desaparegut.

La zona d'expressió luxemburguesa és coneguda com a Arelerland o País d'Arlon, que cobreix la totalitat dels municipis de Messancy, Arlon, Attert, Martelange i la part oriental dels municipis d'Aubange i Fauvillers.

Resultats dels censos lingüístics de la vila d'Arlon

modifica

El cens de 1846 només investiga la llengua d'ús comú. Des de 1866 el cens tractava sobre el coneixement de diferents llengües nacionals. A partir de 1910 no sols preguntava sobre el coneixement sinó també la llengua utilitzada amb més freqüència, sense especificar en quin context (vida privada, pública, professional). En el cas d'Arlon i als municipis del país d'Arlon la menció "alemany" s'entén com a luxemburguès.

Abreviatures: NL = Neerlandès - FR = Francès - D = Alemany

Any només NL

Nombre

NL & FR

Nombre

només FR

Nombre

FR & D

Nombre

només D

Nombre

D & NL

Nombre

NL & F & D

Nombre

Cap

Nombre

només NL

Part

NL & FR

Part

només FR

Part

FR & D

Part

només D

Part

D & NL

Part

NL& FR & D

Part

1846 297 891 4.217 5,5% 16,5% 78,0%
1866 54 104 591 2.622 1.994 14 46 0 1,0% 1,9% 10,9% 48,3% 36,8% 0,3% 0,8%
1880 31 148 1.047 2.899 2.593 0 42 0 0,5% 2,2% 15,5% 42,9% 38,4% 0,0% 0,6%
1890 5 126 1.501 4.161 2.002 5 229 0 0,1% 1,6% 18,7% 51,8% 24,9% 0,1% 2,9%
1900 99 242 1.919 6.055 1.059 2 179 489 1,0% 2,5% 20,1% 63,4% 11,1% 0,0% 1,9%
1910 91 351 2.684 6.747 1.552 4 141 442 0,8% 3,0% 23,2% 58,3% 13,4% 0,0% 1,2%
1920 51 285 4.522 5.159 572 0 209 404 0,5% 2,6% 41,9% 47,8% 5,3% 0,0% 1,9%
1930 20 263 6.831 3.366 320 2 212 373 0,2% 2,4% 62,0% 30,6% 2,9% 0,0% 1,9%
1947 5 387 8.710 1.268 31 1 395 383 0,0% 3,6% 80,7% 11,7% 0,3% 0,0% 3,7%

Llengua exclusiva o la més freqüentment parlada.

Any NL

Nombre

FR

Nombre

D

Nombre

NL

Part

FR

Part

D

Part

1910 165 3.568 7.837 1,4% 30,8% 67,7%
1920 130 7.502 3.166 1,2% 69,5% 29,3%
1930 84 9.398 1.532 0,8% 85,3% 13,9%
1947 55 10.629 80 0,5% 98,7% 0,7%

Personatges il·lustres

modifica

Referències

modifica
  1. «CHIFFRES DE LA POPULATION PAR PROVINCE ET PAR COMMUNE, A LA DATE DU 1er JANVIER 2024: Date d'observation Registre national 27 janvier 2024». ibz.rrn.fgov.be. [Consulta: 22 setembre 2024].
  2. Waltzing, Jean Pierre. Orolaunum vicus: Arlon à l'époque romaine : ses inscriptions, ses monuments et son histoire (en francès). Charles Peeters, 1905, p. 7. 
  3. Deforce, Koen; Ledger, Marissa L.; Derreumaux, Marie; Goffette, Quentin; Henrotay, Denis «Diet, hygiene and health in Roman period northern Gaul: A multidisciplinary study of a latrine from an artisan household in the vicus Orolaunum (Arlon, southern Belgium, c. 250–280 CE)». Journal of Archaeological Science: Reports, 35, 01-02-2021, pàg. 102761. DOI: 10.1016/j.jasrep.2020.102761. ISSN: 2352-409X.
  4. Young, Bailey K. «Exemple aristocratique et mode funéraire dans la Gaule mérovingienne» (en anglès). Annales. Histoire, Sciences Sociales, 41, 2, 4-1986, pàg. 379–407. DOI: 10.3406/ahess.1986.283281. ISSN: 0395-2649.

Enllaços externs

modifica