Marija Gimbutas

Marija Biruté Alseikaité o Marija Gimbutiené, generalment coneguda com a Marija Gimbutas, és una arqueòloga americana d'origen lituà, nascuda el 23 de gener del 1921 a Vílnius i morta el 2 de febrer del 1994 a Los Angeles, Califòrnia.

Infotaula de personaMarija Gimbutas
Prof-Dr-Marija-Gimbutas-Copyright-Foto-Monica-Boirar-aka-Monica-Beurer.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 gener 1921 Modifica el valor a Wikidata
Vílnius (Lituània) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1994 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri de Petrašiūnai Modifica el valor a Wikidata
Catedràtica
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Vytautas el Gran
Universitat de Vílnius Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArqueologia i estudis de gènere Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAntropòloga, arqueòloga, prehistoriadora i professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1949 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat Vytautas el Gran
Universitat Harvard
Universitat de Califòrnia a Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Va estudiar lingüística i arqueologia a Viena i es va doctorar a Tubingen, Alemanya, el 1946. Poc després, emigrà als USA, on durant dotze anys va treballar a la Universitat Harvard i posteriorment a la de Califòrnia-Los Angeles (UCLA University).

Entre 1967 i 1980, va excavar jaciments neolítics als Balcans, com els de Sitagroi i Akileion. El 1974, publica The Goddesses and Gods of Old Europe (Les dees i déus de l'antiga Europa); el 1989, The language of the Goddess (El llenguatge de la dea), i el 1991 The Civilization of the Goddess (La civilització de la dea), obres que es consideren entre les més significatives de la seva extensa producció.

Marija Gimbutas va donar a conèixer l'existència d'una civilització anterior a l'arribada a Europa dels pobles aris o indoeuropeus, l'anomenada cultura prehistòrica de la Dea Mare, que hauria perdurat uns 25 segles. Segons ella, abans de l'arribada dels aris patriarcalistes, les cultures europees eren de caràcter matriarcal, ginocèntriques (ella en deia gilàniques) o ginecocràtiques, articulades al voltant del culte a la Dea mare Terra.[1]

També va teoritzar sobre l'origen dels pobles aris i la seva Urheimat o pàtria d'origen. Considerava que aquestes poblacions provenien de les estepes al nord del mar Negre, de la cultura dels kurgans, una mena de túmuls funeraris que s'estenen des del llac Baikal fins a la mar Negra. La domesticació del cavall hauria estat la base del patriarcalisme ari i hauria permès la ràpida expansió territorial d'aquells guerrers. Aquesta hipòtesi és la que sol ser més majoritàriament acceptada per la comunitat arqueològica internacional entre les moltes altres que pretenen explicar l'origen dels aris.

L'impacte de les teories de Marija Gimbutes ha estat rotund. L'especialista en mitologia comparada Joseph Campbell va comparar-les amb la descoberta de la pedra de Rosetta i el desxiframent dels jeroglífics.

ReferènciesModifica

  1. C. Spretnak (2011). "Anatomy of a Backlash: Concerning the Work of Marija Gimbutas", The Journal of Archaeomythology, vol. 7.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marija Gimbutas