Mario Filippeschi

Mario Filippeschi (Montefoscoli, 7 de juny de 1907 - Florència, 25 de desembre de 1979) va ser un tenor italià principalment del repertori italià i famós pel seu registre de so superior.

Mario Filippeschi

Biografia
Naixement	7 juny 1907 Palaia (Itàlia)
Mort	25 desembre 1979 (72 anys) Florència (Itàlia)
Activitat
Ocupació	cantant d'òpera, cantant
Veu	Tenor
Instrument	Veu

Filippeschi va estudiar clarinet durant dos anys, quan era un adolescent, abans d'incorporar-se al servei militar. Després va començar a estudiar cant amb el mestre napolità Vicidomini i amb el mestre Cataldi-Tassoni, més endavant a Milà, i més tard amb Pessina, a Florència. Va fer el seu debut professional a Colorno, prop de Parma, com Edgardo a Lucia di Lammermoor, el 1937.

Ràpidament va començar a cantar per tot Itàlia, França, Espanya i Portugal, així com Amèrica Llatina. La primera vegada que es va concentrar en papers lírics, com el Duc a Rigoletto, Alfredo en La traviata, Rodolfo a La Bohème, Pinkerton en Madama Butterfly, etc., i va ser un dels pocs tenors de la seva generació que va fer front amb èxit un paper tan alta dificultat com Arnold a Guglielmo Tell i Arturo a I Puritani.

Després de la guerra, va començar a afegir funcions més dramàtiques en el seu repertori. El 1950, es va presentar amb gran èxit a Mèxic, com a Radamés a Aida, i com a Cavaradossi a Tosca, davant de la jove Maria Callas. Altres papers notables inclouen, Manrico a Il trovatore, Arrigo a I vespri siciliani, Álvaro de La forza del destino o Calaf a Turandot.

Filippeschi va realitzar diversos enregistraments, en particular, Pollione a Norma, al costat de Maria Callas, i Carlo a Don Carlo, al costat de Tito Gobbi i Boris Christoff. També va aparèixer en les versions cinematogràfiques de Lucia di Lammermoor i Rigoletto, el 1946.

Fonts

• Rosenthal, Harold; Warrack, John. (trad) R. Mancini & J-J. Rouvereux. Le guide de l'opéra, les indispensables de la musique (en francès). Fayard, 1986. ISBN 2-213-01563-5.