Mario Roatta
Mario Roatta (Mòdena, 2 de febrer de 1887 - Roma, 7 de gener de 1968) fou un general i agent secret italià, que va ser cap d'estat major de la Regio Esercito, l'exèrcit del Regne d'Itàlia i cap del Servei d'Intel·ligència Militar de la Itàlia feixista (Servizio Informazioni Militari) sota les ordres de Benito Mussolini.[1] Cap del Corpo Truppe Volontarie italià en la Guerra Civil espanyola.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 febrer 1887 Mòdena (Itàlia) |
| Mort | 7 gener 1968 (80 anys) Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Comandant de (OBSOLET) | Corpo Truppe Volontarie |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola i Segona Guerra Mundial |
Premis | |
Biografia modifica
El 1906 esdevé sotstinent d'infanteria. Després de passar per l'Escola de la Guerra, és transferit a l'Estat Major de l'exèrcit italià amb el grau de capità.[3] Durant la Primera Guerra Mundial combat al front francès i italià i ascendeix el 1917 a tinent coronel, essent condecorat amb tres medalles d'argent al valor militar. Després de la guerra, és agregat militar a l'ambaixada italiana a Varsòvia (1927-1931, amb competència sobre Riga, Tallinn i Hèlsinki). El 1930 arriba a coronel.[3]
Després d'un període al capdavant del 84è "Reggimento Venezia", el 1934 esdevé cap del Servei d'Informació Militar (SIM) fins a l'agost del 1939, malgrat que només formalment, car des del 1936 és el comandant del Corpo Truppe Volontarie (CTV)[4] italià en la Guerra Civil espanyola, en suport als militars revoltats de Franco.[2]
De setembre de 1936 a desembre de 1938 participà en la Guerra Civil Espanyola.[2] Inicialment va ajudar a Galeazzo Ciano ajudant a dirigir "l'ajuda italiana al Bàndol nacional en el dia a dia". El 1936 Ciano va convèncer Mussolini que Roatta rebés el comandament del Cos de Tropes Voluntaries (Corpo Truppe Volontarie, CTV).[5] A principis de març de 1937, Roatta i tot el seu CTV van ser desplegats al centre d'Espanya per a la Batalla de Guadalajara (Operació Folgore) amb la intenció de capturar Madrid i provocar l'enfonsament de la Segona República Espanyola.[5] Roatta va ser substituït més tard per Ettore Bastico com a comandant.[6]
En 1939 va ser enviat a Berlín com a agregat militar de l'ambaixada italiana en la capital alemanya.[4] Iniciada la Segona Guerra Mundial va ocupar diversos llocs de responsabilitat en l'Estat Major feixista.[7] El 1942 se'l va destinar a Croàcia, com a Comandant del 2n Exèrcit, i més tard se li va donar el comandament de les tropes instal·lades a Eslovènia i Dalmàcia.[8] Durant aquest temps va destacar per la seva crueltat, provocant situacions de terror entre la població civil en el seu combat amb els partisans iugoslaus.[9]
Procés i anys posteriors modifica
El 10 de novembre de 1943, els aliats van demanar que el mariscal italià Pietro Badoglio retirés Roatta del seu lloc com a cap d'estat major de l'exèrcit italià a causa dels càrrecs de Iugoslàvia que havia comès crims de guerra.[10] El 12 de novembre, Roatta va ser destituït del seu càrrec.[11] Iugoslàvia va demanar sense èxit l'extradició de Roatta , i ell juntament amb altres presumptes criminals de guerra italians mai van ser jutjats. El govern britànic va frustrar aquestes peticions a causa del seu intent de reforçar la posició anticomunista del govern italià de postguerra.[12] La historiadora Alessandra Kersevan i el periodista Rory Carroll han acusat el públic i els mitjans italians de reprimir la seva memòria col·lectiva de les atrocitats comeses durant la Segona Guerra Mundial, i d'"amnèsia històrica",[13] citant el perdó de Roatta i l'empresonament de dos cineastes italians, que van representar la invasió italiana de Grècia, com a exemples de revisionisme històric.[14]
El 5 de març de 1945, Roatta va escapar de l'Hospital Virgilio de l'exèrcit de Roma.[15] Es va oferir una recompensa d'un milió de lires (10.000 dòlars) per la seva captura.[16] L'endemà, va tenir lloc una "lleu reunió massiva" al palau reial italià en protesta per la seva fugida i es va convertir en un motí que va acabar amb una persona morta.[17] El 4 d'abril, el sergent Stuart W. Mathes va oferir una recompensa personal de 20.000 dòlars per la captura de Roatta.[18] Roatta va fugir a Espanya, on va viure sota la protecció del dictador Francisco Franco. A Itàlia, va ser condemnat i condemnat en absència a cadena perpètua més un any d'aïllament. La seva sentència va ser anul·lada pel Tribunal Superior d'Apel·lació italià el 1948.[19] A partir de 1964, es van publicar una sèrie d'obres de Roatta.[20][19] Va tornar a Roma el 1966, i hi va viure fins a la seva mort el 7 de gener de 1968.[21][22]
Referències modifica
- ↑ Glantz, David. Enigma Books. Hitler and His Generals: Military Conferences 1942-1945 (en anglès), 2005. ISBN 1-929631-09-X..
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Munzinger, 1968.
- ↑ 3,0 3,1 Focardi, Filippo. «Roatta, Mario» (en italian). Dizionario Biografico degli Italiani, 2016. [Consulta: 24 juny 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Heiber i Glantz, 2005, p. 838.
- ↑ 5,0 5,1 Sullivan, 1995, p. 705.
- ↑ Sullivan, 1995, p. 708.
- ↑ Sullivan, 1995, p. 712.
- ↑ Tomasevich, 2001, p. 250.
- ↑ Tomasevich, 1975, p. 215.
- ↑ New York Times, 10 November 1943.
- ↑ New York Times, 12 November 1943.
- ↑ Pedaliu, 2004.
- ↑ Alessandra Kersevan (2008) Foibe – Revisionismo di stato e amnesie della repubblica. Kappavu, Udine
- ↑ Carroll, 2001.
- ↑ New York Times, 5 March 1943.
- ↑ Bracker, 6 March 1945.
- ↑ Bracker, 7 March 1945.
- ↑ New York Times, 4 April 1945.
- ↑ 19,0 19,1 Francisco J. Romero Salvadó – Historical Dictionary of the Spanish Civil War, p.281
- ↑ Pedaliu, 2004, p. 525.
- ↑ Francisco J. Romero Salvadó – Historical Dictionary of the Spanish Civil War, p.281
- ↑ Focardi, Filippo. «Roatta, Mario» (en italian). Dizionario Biografico degli Italiani, 2016. [Consulta: 24 juny 2022].
Enllaços externs modifica
- Fitxa biogràfica (anglès)
- Ressenya (italià)
- La guerra del General Roatta contra els partisans a Iugoslàvia el 1942 (anglès)