Martín (Hache)

pel·lícula de 1997 dirigida per Adolfo Aristarain

Martín (Hache) és una pel·lícula coproduïda per Argentina i Espanya, dirigida per Adolfo Aristarain i estrenada el 1997, que va obtenir nombrosos premis pel seu director i els seus dos protagonistes principals Cecilia Roth i Federico Luppi.

Infotaula de pel·lículaMartín
Martín (Hache)
Fitxa
DireccióAdolfo Aristarain
Protagonistes
ProduccióAdolfo Aristarain, Gerardo Herrero i Javier López Blanco.
GuióAdolfo Aristarain i Kathy Saavedra
MúsicaFito Páez
Dissenyador de soDaniel Goldstein, Ricardo Steimberg, Carlos Garrido, Ángel Gallardo
FotografiaPorfirio Enríquez
MuntatgeFernando Pardo
VestuariFélix Sánchez Plaza
ProductoraAdolfo Aristarain, Canal+ España, Televisión Española (TVE), Tornasol Films S.A.
DistribuïdorAlta Films S.A. (Espanya), Líder Films S.A. (Argentina)
Dades i xifres
País d'origenArgentina
Espanya
Estrena1997
Durada115 min
Idioma originalcastellà modifica
RodatgeMadrid i Almeria modifica
Coloren color modifica
Pressupost200 milions de pessetes
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióArgentina modifica

IMDB: tt0119626 Filmaffinity: 154407 Allocine: 10950 Rottentomatoes: m/martin_hache Allmovie: v158759 TCM: 525219 Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Martín Echenique (Luppi) és un director de cinema, natural de Buenos Aires, que porta vivint més de vint anys a Madrid. Detesta el seu país, es nega a recrear-se amb la nostàlgia i no es permet una retrobada amb el seu passat.

Seguint la tradició familiar, el seu fill també es diu Martín, però tots l'anomenen Hache, per aquesta lletra (H) entre parèntesis que el distingeix del seu pare i que ha provocat l'efecte contrari, en negar-li nominalment una identitat pròpia. Hache (Botto) té 19 anys i viu a Buenos Aires amb la seva mare. Ni estudia ni treballa; vagareja i toca rock amb la seva guitarra elèctrica. Han passat cinc anys des de l'última vegada que va veure el seu pare, però tornen a trobar-se quan, en sofrir Hache un accident que el posa a les portes de la mort potser desitjada, Martín va tot seguit al costat del seu fill superant el terror als avions i el seu propòsit de no tornar a Buenos Aires. La seva exdona ha format una nova família en la qual no sembla haver-hi un espai ni físic ni afectiu per a Hache. La proposta d'ella és que Hache visqui amb Martín.

A Madrid els esperen Alicia (Roth), l'amant de Martín, una dona molt més jove que ell i desitjosa de tirar a terra les fermes defenses que ell ha aixecat per no assumir un compromís de parella amb ella, i Dante (Eusebio Poncela), el millor i gairebé únic amic de Martín. Dante és actor, però el seu verdader ofici és viure d'acord amb el que pensa. El seu major plaer és viure a la corda fluixa. Martín comparteix la seva vida amb gent apassionada, però ell no es permet sentir. El que estima està exposat al dolor i això li dóna pànic.

RepartimentModifica

PremisModifica

La pel·lícula va rebre 4 nominacions als Premis Goya 1997 a la millor pel·lícula, director i so, guanyant el Goya a la millor actriu principal, Cecilia Roth.

Altres premis
  • Premis Sant Jordi 1998
    • Millor actor espanyol (Eusebio Poncela)
    • Millor actriu espanyola (Cecilia Roth)

Referències culturalsModifica

El llibre 28 lecciones de vida (que aprendí en el cine) de Ramiro Chávez Gochicoa, dedica un capítol complet a l'anàlisi de Martin (Hache) destacant molts dels diàlegs i del seu reflex en la cultura llatinoamericana.[1]

ReferènciesModifica

  1. Chavez Gochicoa, Ramiro(2008). ISBN 1597543543.380 pàgines.

Enllaços externsModifica