Eusebio Poncela Aprea

actor espanyol
(S'ha redirigit des de: Eusebio Poncela)

Eusebio Poncela Aprea (Madrid, 15 de setembre de 1947) és un actor, productor i guionista espanyol. Forjat en el teatre de les acaballes del franquisme, el seu treball en sèries d'èxit i la seva vinculació al cinema d'autor li converteixen en un dels actors més representatius de la Transició i els primers anys de la democràcia.

Plantilla:Infotaula personaEusebio Poncela Aprea
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 setembre 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1967 Modifica el valor a Wikidata -

IMDB: nm0690303 Allocine: 6796 Allmovie: p57296 TMDB.org: 34629 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Després de graduar-se en Art Dramàtic, comença a actuar en teatre a mitjan dècada de 1960. Debuta amb l'obra Mariana Pineda i és sobre les taules on triomfa plenament. Protagonitza Romeo i Julieta al costat de María José Goyanes i un dels seus primers èxits en el Teatre Espanyol és Marat-Sade en la companyia d'Adolfo Marsillach. A partir de 1970 compagina la seva activitat teatral amb treballs en cinema i televisió; per a Estudio 1 protagonitza, entre altres, Los bandidos, de Schiller, junto amb Juan Diego i Marisa Paredes.

Intervé en pel·lícules com Fuenteovejuna o La muerte del escorpión, alternant papers protagonistes i secundaris.

Arrebato

modifica

Despunta en el setè art a partir d' Arrebato (1979), pel·lícula innovadora d'Iván Zulueta on el poder d'absorció de la heroïna corre paral·lel al poder hipnòtic de la imatge. És una pel·lícula de caràcter avantguardista, tant en la forma com en el seu contingut. S'estrena en el context de la moguda madrilenya i, malgrat el seu èxit, roman en l'ombra durant la dècada dels 90, fins a la seva reestrena l’any 2002 i la seva reedició en DVD.

Eusebio Poncela interpreta a José Sirgado, un director de cinema de trenta i pocs anys que acaba de muntar la seva última pel·lícula. La seva addicció a l'heroïna fa que la seva perspectiva del món real sigui distorsionada, com en un somni. Encara que és seriós i de personalitat inestable, el seu caràcter millora en rebre els enregistraments de Pedro, amb qui comparteix la seva passió pel cinema.

Aquest mateix any protagonitza Operación Ogro, dirigida per Gillo Pontecorvo.

L'èxit i Los gozos y las sombras

modifica

El gran èxit de popularitat li arriba amb el seu paper de Carlos Deza en la sèrie Los gozos y las sombras (1982), adaptació de l'obra literària de Gonzalo Torrente Ballester amb Charo López, Amparo Rivelles i Carlos Larrañaga en els altres papers principals. Anteriorment havia participat en Curro Jiménez i més tard, també per a TVE, protagonitza Las aventuras de Pepe Carvalho.

Treball amb Pedro Almodóvar

modifica

En la dècada de 1980 es converteix en un actor popular del cinema espanyol. El 1986 participa en la pel·lícula Matador i a l'any següent a La ley del deseo.

Matador i La ley del deseo

modifica

Matador realitzada el 1986, produïda per Andrés Vicente Gómez sota la direcció de Pedro Almodóvar va comptar amb les actuacions d'Eusebio Poncela com el comissari, Assumpta Serna, Antonio Banderas i Nacho Martínez. El crític Fernando Morales del periòdic El País va dir que era "Un dels més característics i apassionats melodrames d'Almodóvar".

La ley del deseo conta la història de Pablo (Eusebio Poncela), un director de cinema homosexual que coneix Antonio (Antonio Banderas) la nit de l'estrena d'una de les seves obres, la qual cosa portarà tràgiques conseqüències. Una escena coneguda, que va ser bastant polèmica en el seu moment, és la que mostra a Antonio mantenint sexe anal amb Pablo.

Pel·lícules destacades

modifica

Treballa amb directors com Carlos Saura (El Dorado), Imanol Uribe (El rey pasmado) i destaca a El arreglo o a Diario de invierno. El 1986 treballa amb Pilar Miró (Werther).

Argentina

modifica

Durant un temps desapareix de l'escena espanyola i es trasllada a l'Argentina, on rep la crida d'Adolfo Aristarain per a interpretar Dante a Martín (Hache), collint excel·lents crítiques.[1] El 1993 participa com a protagonista en el vídeo clip Matador de la banda de rock argentina Los Fabulosos Cadillacs.[2]

Any 2001

modifica

En 2001 comparteix protagonisme amb Ángela Molina a Sagitario, debut en la direcció de Vicente Molina Foix i intervé a la minisèrie Viento del pueblo, biografia de Miguel Hernández a qui dona vida Liberto Rabal. Altres pel·lícules recents són Tuno negro, Remake, Los Borgia o Teresa, el cuerpo de Cristo.

Prossegueix la seva carrera en teatre, i participa en coproduccions com Intacto, junt amb Max von Sydow, per la que és candidat al Premi Goya com a millor actor, o l'argentina Hermanas, de Julia Solomonoff, que revisa l'abans i el després de la dictadura militar.

En 2004 rep el Premi Nacional de Cinematografia Nacho Martínez que cada any atorga el Festival Internacional de Cinema de Gijón.

En 2015 en la sèrie Carlos, Rey Emperador interpretà al cardenal Cisneros, paper que havia interpretat anteriorment a la sèrie Isabel.[3] També aquest any apareix com Cisneros en un capítol de la primera temporada d'El Ministerio del Tiempo.

Filmografia

modifica

Obres de teatre

modifica

Televisió

modifica

Premis i candidatures

modifica
Premis Iris
Any Categoria Sèrie de TV Resultat
2016 Millor actor Carlos, Rey Emperador Guanyador
Premis Cóndor de Plata
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1998 Millor actor secundari Martín (Hache) Guanyador
Premis Goya
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2001 Millor actor Intacto Nominat
Premis Sant Jordi[4]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1997 Millor actor espanyol Martín (Hache) Guanyador
1983 Millor actor espanyol El arreglo Guanyador
2017 Premi especial a la trajectòria professional Guanyador
Fotogramas de Plata
Any Categoria Treball Resultat
1983 Millor actor de cinems El arreglo Nominat
1982 Millor intèrpret de televisió Los gozos y las sombras Nominat
Premis de la Unión de Actores
Any Categoria Treball Resultat
2014 Millor actor secundari de televisió Isabel Nominat
Fantasporto
Premis ACE (Nova York)
Festival Internacional de Cinema de Gijón

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica