Max von Sydow

actor suec

Max von Sydow, nascut Carl Adolf von Sydow[1] (Lund, Escània, Suècia, 10 d'abril de 1929 - París, França, 8 de març de 2020)[2] fou un actor suec. Va col·laborar amb el director de cinema Ingmar Bergman en una dotzena de pel·lícules, i va treballar en produccions en diversos idiomes. Va estar nominat a l'Oscar al millor actor pel seu paper a Pelle, el conqueridor.[3] L'actor, que quan es va enamorar de la francesa Catherine Brelet (amb qui estigué casat i tingué dos fills) va traslladar-se a viure a França, va perdre la nacionalitat sueca en adquirir la francesa l'any 2002.[4][5]

Infotaula de personaMax von Sydow
Max von Sydow Cannes 2016.jpg
(2016) modifica
Biografia
Naixement(sv) Carl Adolf von Sydow modifica
10 abril 1929 modifica
Lund (Suècia) modifica
Mort8 març 2020 modifica (90 anys)
Provença (França) modifica
Dades personals
FormacióEscola Catedralícia de Lund modifica
Activitat
OcupacióActor de televisió, director de cinema, director, actor de teatre i actor de cinema modifica
Activitat1957 modifica –  2018 modifica
Família
CònjugeChristina Olin (1951–1979), divorci
Catherine Brelet (1997–2020) modifica
FillsCédric Brelet von Sydow modifica
PareCarl Wilhelm von Sydow modifica
Premis

IMDB: nm0001884 Allocine: 424 Allmovie: p69424 TCM: 199905 IBDB: 61612
Musicbrainz: 4ed3f802-9052-42e9-b6c6-a9c21caeb51b Discogs: 2320838 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

 
Max von Sydow al festival de Canes de 1990.

Va créixer en una família de Lund. El seu pare, Carl Wilhelm von Sydow, era etnòleg i professor d'irlandès; la seva mare, la baronesa Greta, nascuda Rappe, era institutriu.[1] Va aprendre anglès i alemany als nou anys, i, a més de suec, parlava també francès, italià, castellà, danès i noruec.[cal citació] A l'escola, va formar amb alguns amics un grup de teatre amateur, i així va començar la seva carrera d'actor.[cal citació]

El 1951 es va casar amb l'actriu Kerstin Olin, amb qui va tenir dos fills, Claes i Henrik.[cal citació] Aquests van aparèixer amb ell a la pel·lícula Hawai. Es va divorciar d'Olin el 26 de febrer de 1979.[cal citació] Visqué després amb la seva segona dona, Catherine Brelet (de qui va adoptar els seus 2 fills, Yvan i Cédric), a París, on llegia, escoltava música i feia de jardiner.[cal citació]

El 1973, va interpretar el paper d'un sacerdot exorcista en la pel·lícula L'exorcista, on semblava tenir més de 80 anys, tot i que, en realitat, en el moment del rodatge no tenia més de 43 anys.[cal citació]

El 1975, va escollir interpretar l'assassí a sou, fred i oportunista, que ha d'abatre «el Condor» (Robert Redford) en la pel·lícula Els tres dies del Còndor de Sydney Pollack. El seu paper reforçava el de Redford i l'atmosfera opressiva que pesava sobre la pel·lícula.

L'abril de 1997, es va casar amb la documentalista francesa Catherine Brelet a la Provença.[cal citació]

El 2008 va rodar sota la direcció de Francis Huster, al costat de Jean-Paul Belmondo i Hafsia Herzi, la pel·lícula Un home i el seu gos.

Obtingué la ciutadania francesa l'any 2002 i Thierry Frémaux li va donar les Insignies de Chevalier de l'Ordre Nacional de la Legió d'Honor en el Festival Lumière el 17 d'octubre de 2012.[cal citació]

Devia la seva notorietat en la història del cinema principalment al començament de la seva carrera, gràcies a Ingmar Bergman, de qui va ser un dels actors fetitxe, sobretot en El setè segell, on encarnava un cavaller existencial del segle XIV de retorn de les croades en plena epidèmia de pesta, i que es juga la seva vida als escacs amb la Mort.

La seva notorietat li va obrir les portes de les cinematografies europees, després Hollywood. Envellint, el seu físic no va perdre res del seu aspecte turmentat, en pel·lícules com La mort en directe de Bertrand Tavernier el 1980 o Pelle, el conqueridor de Bille August el 1987.

Va declarar que no tenia cap intenció de jubilar-se mentre trobés papers interessants.[cal citació]

FilmografiaModifica

Max von Sydow va aparèixer en les següents pel·lícules i sèries de televisió:[6][7]

Any Títol Personatge Notes
1949 Bara en mor Nils
1951 Fröken Julie Hand
1953 Ingen mans kvinna Olaf
1956 Rätten att älska Bergman
1957 Herr Sleeman kommer The Hunter Televisió
El setè segell (Det sjunde inseglet) Antonius Block
Maduixes silvestres (Smultronstället) Henrik Åkerman
1958 Nära livet Harry Andersson
Rabies Bo Stensson Svenningson
Ansiktet Albert Emanuel Vogler
1960 La font de la donzella (Jungfrukällan) Töre
Bröllopsdagen Anders Frost
1961 Såsom i en spegel Martin
1962 Nils Holgerssons underbara resa El pare
Älskarinnan Married Man
1963 Els combregants (Nattvardsgästerna) Jonas Persson
1965 4 x 4 Kvist (segment "Uppehåll i myrlandet")
The Reward Scott Swenson
The Greatest Story Ever Told Jesús de Natzaret
1966 The Quiller Memorandum Oktober
Hawai (Hawaii) Rev. Abner Hale Nominat − Globus d'Or al millor actor dramàtic
Här har du ditt liv Smålands-Pelle
1967 The Diary of Anne Frank Otto Frank Televisió
1968 Vargtimmen Johan Borg
Svarta palmkronor Gustav Olofsson
Skammen Jan Rosenberg
1969 Made in Sweden Magnus Rud
Passió (En passion) Andreas Winkelman
1970 La carta del Kremlin (The Kremlin Letter) Coronel Kosnov
1971 Papegojan Salem
Utvandrarna Karl Oskar
Äppelkriget Roy Lindberg
Beröringen Andreas Vergerus
1972 Embassy Gorenko
Nybyggarna Karl Oskar
1973 L'exorcista (The Exorcist) Pare Lankester Merrin Nominat − Globus d'Or al millor actor secundari
1974 Steppenwolf Harry Haller
1975 Ägget är löst! Pare
Le Miroir éclate Matthew Lawrence
Els tres dies del Còndor (Three Days of the Condor) G. Joubert
The Ultimate Warrior Baron
1976 Cuore di cane Professor Filipp Filippovich Preobrazenski
El viatge dels maleïts (Voyage of the Damned) Captain Schroeder
El desert dels tàrtars (Il deserto dei Tartari) Hortiz
Foxtrot Larsen
Excel·lentíssims cadàvers (Cadaveri eccellenti) Supreme Court's President
1977 Marxar o morir (March or Die) François Marneau
L'exorcista 2: L'heretge (Exorcist II: The Heretic) Pare Lankester Merrin
1978 Brass Target Shelley
1979 Hurricane Dr. Danielsson
1980 La Mort en direct Gerald Mortenhoe
Flash Gordon The Emperor Ming / Ming's Floating Servant Nominat − Premi Saturn al millor actor secundari
1981 Evasió o victòria (Escape to Victory) Major Karl Von Steiner—The Germans
1982 Ingenjör Andrées luftfärd Salomon August Andrée Copa Pasinetti Cup al millor actor al Festival Internacional de Cinema de Venècia
Conan el Bàrbar (Conan the Barbarian) King Osric
1983 Strange Brew Brewmeister Smith
Mai diguis mai més (Never Say Never Again) Ernst Stavro Blofeld Pel·lícula no oficial de James Bond
1984 Dreamscape Doctor Paul Novotny
Samson and Delilah Sidka Televisió
The Soldier's Tale El Dimoni
Dune Doctor Kynes
1985 Code Name: Emerald Jurgen Brausch
Christopher Columbus Rei Joan de Portugal Minisèrie de televisió
The Last Place on Earth Fridtjof Nansen Minisèrie de televisió
Kojak: The Belarus File Peter Barak Televisió
Quo Vadis? Apòstol Pere Minisèrie de televisió
The Repenter Spinola
1986 Duet for One Dr. Louis Feldman
Hannah i les seves germanes (Hannah and Her Sisters) Frederick
The Second Victory Dr. Huber
The Wolf at the Door August Strindberg
1987 Pelle, el conqueridor (Pelle erobreren) Lassefar Premi Bodil al millor actor
Premi de Cinema Europeu al millor actor
Nominat − Oscar al millor actor
1988 Ved vejen N'és també el director
1989 Red King, White Knight Szaz Nominat − Primetime Emmy al millor actor secundari de minisèrie o televisió
Ghostbusters II Vigo the Carpathian Veu, dubbed Veu
1990 Una vida violenta (A Violent Life) Papa Climent VII
Hiroshima: Out of the Ashes Pare Siemes Televisió
Father Joe Mueller
Despertar (Awakenings) Dr. Peter Ingham
1991 The Ox Vicari
Bis ans Ende der Welt Henry Farber
Europa Narrador (Veu)
A Kiss Before Dying Thor Carlsson
The Bachelor Von Schleheim
1992 Les millors intencions (Den goda viljan) Johan Åkerblom, pare d'Anna Millor actor al Festival de Cinema Internacional de Tòquio
1993 Och ge oss skuggorna Eugene O'Neill Televisió
La botiga (Needful Things) Leland Gaunt Nominat − Premi Saturn al millor actor
1994 Time Is Money Joe Kaufman Millor actor al Festival de Cinema Internacional de Karlovy Vary
1995 Ciutadà X (Citizen X) Dr. Alexandr Bukhanovsky Televisió
Jutge Dredd (Judge Dredd) Judge Fargo
1996 Converses privades (Enskilda samtal) Jacob Televisió
Samson and Delilah Narrador Televisió (Veu)
Hamsun Knut Hamsun
1997 Solomon David Televisió
The Princess and the Pauper Epos Televisió
Hostile Waters Almirall Chernavin Televisió
1998 What Dreams May Come The Tracker
1999 Snow Falling on Cedars Nels Gudmundsson
2000 Nuremberg Samuel Rosenman Minisèrie de televisió
2001 Intacto Samuel
Vercingétorix : La Légende du druide roi Guttuart
Non ho sonno Ulisse Moretti
2002 Minority Report Director Lamar Burgess Nominat − Premi Saturn al millor actor secundari
2004 Dark Kingdom: The Dragon King Eyvind Televisió
2005 Heidi Oncle Alp
2006 L'inchiesta Tiberius
2007 Hora punta 3 (Rush Hour 3) Reynard
Emotional Arithmetic Jakob Bronski
L'escafandre i la papallona (Le Scaphandre et le Papillon) Papinou
2009 The Tudors Cardenal Von Walburg Sèrie de televisió (4 episodis)
Solomon Kane Josiah Kane
2010 Shutter Island Dr. Jeremiah Naehring
Robin Hood Sir Walter Loxley
L'home llop (The Wolfman) (Extended Cut) Home del tren amb bastó de plata No surt als crèdits
2011 Truth & Treason Frank Fikeis
The Elder Scrolls V: Skyrim Esbern Veu
Extremely Loud and Incredibly Close Esbern Nominat − Oscar al millor actor secundari
2012 Branded Gurú de màrqueting
2013 Dragons 3D Dr Alistair Conis
2014 Els Simpson (The Simpsons) Claus Sigler Sèrie de televisió. 1 episodi (veu)
2015 The Letters Pare Celeste van Exem
Star Wars episodi VII: El despertar de la força (Star Wars: The Force Awakens) Lor San Tekka
2016 Les Premiers, les Derniers The Undertaker
Game of Thrones Three-eyed Raven Sèrie de televisió. 3 episodis
2018 Kursk Vladimir Petrenko

GuardonsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Max von Sydow Biography (1929-)» (en anglès). [Consulta: 9 març 2020].
  2. Match, Paris. «Max von Sydow est mort - Info Match» (en francès).
  3. Nominacions i premis, a IMDB (anglès)
  4. Max von Sydow – no longer a Swede a Nordstjernan (anglès)
  5. Nacionalitat francesa des del 2002, a LastFm (anglès)
  6. «Max von Sydow» (en anglès). Swedish Film Database. [Consulta: 9 març 2020]. (suec)
  7. «Max von Sydow» (en anglès). BFI. [Consulta: 9 març 2020].
  8. Entrega de las "placas San Juan Bosco", La Vanguardia, 31 de gener de 1963 (castellà)
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 «Max von Sydow - SFdb» (en suec).
  10. «Hawaii» (en anglès).
  11. «Exorcist, The» (en anglès).
  12. «Max von Sydow» (en anglès).
  13. Gostin, Nicki «Max Von Sydow On ‘Extremely Loud’ Oscar Nomination». The Huffington Post, 10-02-2012 [Consulta: 10 març 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max von Sydow