Obre el menú principal

Snow Falling on Cedars

pel·lícula de 1999 dirigida per Scott Hicks

Snow Falling on Cedars és una pel·lícula del director australià Scott Hicks estrenada el 1999.[1]

Infotaula de pel·lículaSnow Falling on Cedars
Fitxa
Direcció Scott Hicks
Protagonistes
Director artístic Jeannine Oppewall
Producció Ronald Bass, Kathleen Kennedy i Frank Marshall
Dissenyador de producció Jeannine Oppewall
Guió Ron Bass i Scott Hicks adaptació de David Guterson.
Música James Newton Howard
Fotografia Robert Richardson
Muntatge Hank Corwin
Productora Universal Pictures
The Kennedy/Marshall Company
Distribuïdor Universal Studios
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 1999
Durada 127 minuts
Idioma original anglès i alemany
Color en color
Descripció
Basat en Snow Falling on Cedars Tradueix
Gènere pel·lícula de judici, cinema romàntic, drama i pel·lícula basada en una obra literària
Lloc de la narració Washington
Premis i nominacions
Nominat per a
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 6.7/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 6.0/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador Box Office Mojo de pel·lícula Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Identificador Metacritic Fitxa
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Illa de San Piedro, en el Pacífic Nord, el 1950. Els americans de socarel toleren els japonesos que hi viuen, però el record de Pearl Harbor és encara viu. La mort misteriosa del pescador Carl Heine enverina les relacions entre els dos comunitats, ja que Kazuo Miyamoto és el culpable escollit. El jove periodista Ishmael Chambers cobrirà el procés. L'assumpte hi té una significació molt personal, ja que la dona de Miyamoto, Hatsue, va ser el seu primer amor, abans que conegui la deportació al camp de Manzanar.[2]

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

Context del filmModifica

La novel·la de David Guterson va tenir un ressò tant de públic com de crítica als Estats Units, donant particular eco a l'internament dels japonesos-estatunidencs durant la Segona Guerra mundial. Poc abans de l'èxit de la seva pel·lícula Shine, el realitzador Scott Hicks tenia previst adaptar-lo per al cinema, però Universal posseïa llavors els drets. Amb una nominació als Oscars, a Hicks li van finalment proposar la realització de la pel·lícula. Va retocar el guió original escrit per Ron Bass, treien en particular una veu en off en la narració.[3] El pressupost va ser de 35 milions de dòlars.

Rebuda del filmModifica

En la seva estrena als Estats Units, Snow Falling on Cedars només va recaptar 14,42 milions de dòlars (en un Max de 1150 pantalles), un fracàs que va fer que la pel·lícula no aconseguís ser rendible malgrat les seves recaptacions en altres territoris (8,6 milions de dòlars.[4] La crítica es va mostrar molt fluixa en el seu conjunt,[5] fins i tot un crític influent com Roger Ebert la va defensar com una de les rares pel·lícules que mantenen en el seu estil cinematogràfic la complexitat de la novel·la.[6] Jeff Reichert, jutja la indiferència suscitada per la pel·lícula particularment injusta[7]

En els Oscars, Robert Richardson va obtenir una nominació per a la seva fotografia.

AnècdotesModifica

Premis i nominacionsModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. filmaffinity. Snow Falling on Cedars. filmaffinity. 
  2. amg. Snow Falling on Cedars (en anglès). amg. 
  3. Snow Falling on Cedars (en anglès). 
  4. Snow Falling on Cedars (en anglès). 
  5. Snow Falling on Cedars (en anglès). 
  6. "Told this way, the story seems like crime and romance, but "Snow Falling on Cedars" reveals itself with the complexity of a novel, holding its themes up to the light so that first one and then another aspect can be seen. The style is crucial to the subject." Roger Ebert, Snow falling on cedars, Chicago Sun times, 1999
  7. Reichert, Jeff. Forget Me Not , Reverse shot for president, 2004 (en anglès). 

Enllaços externsModifica