Ángela Molina
actriu espanyola
Ángela Molina (Madrid, 5 d'octubre de 1955) és una actriu espanyola, que ha rodat més d'un centenar de llargmetratges a Espanya, Itàlia, França i Llatinoamèrica. La seva llarga carrera ha estat guardonada amb diversos premis com el Premi David di Donatello o la Conquilla de Plata a la millor actriu, a més de cinc nominacions als Premis Goya. El 2016 va rebre el Premi Nacional de Cinematografia.[1]
![]() (2017) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Ángela Molina Tejedor ![]() 5 octubre 1955 ![]() Madrid ![]() |
Activitat | |
Ocupació | actriu, coreògrafa, actriu de cinema, ballarina ![]() |
Activitat | 1974 ![]() |
Família | |
Fills | Olivia Molina ![]() |
Pare | Antonio Molina ![]() |
Germans | Miguel Molina ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
És filla de l'actor i cantant Antonio Molina i mare de la també actriu Olivia Molina.
Filmografia seleccionadaModifica
- Las largas vacaciones del 36 (1976)
- La ciutat cremada (1975-76)
- Cet obscur objet du désir (1978) de Luis Buñuel
- Bearn o La sala de les nines (1983)
- Llums i Ombres (1988)
- Esquilache (1988)
- Las cosas del querer (1988)
- Una mujer bajo la lluvia (1991)
- 1492: Conquest of Paradise (1992) de Ridley Scott
- Mal de amores (1993) de Carles Balagué
- El baile de las ánimas (1993)
- Las cosas del querer II (1995)
- Carne trémula (1997) de Pedro Almodóvar
- Annas Sommer (2000)
- Sagitario (2000)
- El triunfo (2006)
- Los Borgia (2006)
- La Sconosciuta (2006)
- Un château en Espagne (2007)
- Diario de una ninfómana (2008)
- Los abrazos rotos (2009), de Pedro Almodóvar
- Blancanieves (2012)
- Miel de naranjas (2012)
- Carne de neón (2013)
- El otro hermano (2017)
- El último traje (2018)
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ángela Molina |
- ↑ «Ángela Molina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.