Una sombra ya pronto serás

pel·lícula de 1994 dirigida per Héctor Olivera

Una sombra ya pronto serás és una pel·lícula argentina de comèdia dramàtica de 1994. Dirigida per Héctor Olivera. Protagonitzada per Miguel Ángel Solá i Pepe Soriano. Coprotagonitzada per Alicia Bruzzo, Luis Brandoni, Roberto Carnaghi, Marita Ballesteros i Alfonso de Grazia. També, va comptar amb l'actuació especial d'Eusebio Poncela. I les presentacions de Diego Torres i Gloria Carrá. Escrita per Olivera en col·laboració amb Osvaldo Soriano, basant-se en la novel·la homònima de Soriano. Filmada en Eastmancolor i estrenada en 5 de maig de 1994. Filmada parcialment a Chacharramendi, província de la Pampa, Carhué província de Buenos Aires i Viedma, província de Río Negro.[1]

Infotaula de pel·lículaUna sombra ya pronto serás
Fitxa
DireccióHéctor Olivera Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióFernando Ayala Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióHéctor Basaldúa Modifica el valor a Wikidata
GuióHéctor Olivera i Osvaldo Soriano Modifica el valor a Wikidata
MúsicaOsvaldo Montes Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soPedro Marra
FotografiaFélix Monti Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEduardo López
MaquillatgeElena Sapino
ProductoraAries Cinematográfica Argentina i Institut Nacional de Cinema i Arts Audiovisuals Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorDistrifilms
Gativideo (Argentina, video)
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1994 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0111236 FilmAffinity: 371639 Rottentomatoes: m/shadow_you_soon_will_be Letterboxd: a-shadow-you-soon-will-be Allmovie: v134092 TMDB.org: 203958 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi

modifica

Un enginyer argentí arribat de Europa, encarregat de dissenyar programes informàtics, troba estranys i solitaris personatges en el seu deambular per la Pampa argentina.[1]

Repartiment

modifica

Premis i nominacions

modifica
Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina, 1995
  • Pepe Soriano guanyador del Premi Còndor de Plata al Millor Actor de Repartiment
  • Alicia Bruzzo guanyadora del Premi Còndor de Plata a la Millor Actriu de Repartiment
  • Félix Monti guanyador del Premi Còndor de Plata a la Millor Fotografia
  • Emilio Basaldúa guanyador del Premi Còndor de Plata a la Millor Escenografia
  • Osvaldo Montes guanyador del Premi Còndor de Plata a la Millor Música.
  • Una ombra molt aviat seràs, nominada al Premi Còndor de Plata a la Millor Pel·lícula.
  • Héctor Olivera: nominat del Premi Còndor de Plata a la Millor Direcció.
  • Miguel Ángel Solá: nominat del Premi Còndor de Plata al Millor Actor.
  • Luis Brandoni: nominat del Premi Còndor de Plata al Millor Actor de Repartiment.
  • Héctor Olivera i Osvaldo Soriano: nominats al Premi Còndor de Plata al Millor Guió Adaptat.
Festival de Cinema Llatinoamericà de Biarritz, 1995
  • Miguel Ángel Solá: Guanyador del Premi al Millor Actor
Festival Internacional de Cinema de Chicago, 1994
  • Héctor Olivera: nominat al Premi Hugo d'Or a la Millor Direcció
51a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, 1994[2]
  • Héctor Olivera: nominat al Premi Lleó d'Or.

També va ser seleccionada com a entrada argentina per a l 'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 1994, però no va ser acceptada com a nominada.[3]

Comentaris

modifica

Marcelo Zapata a Ámbito Financiero va escriure:

« «Una fallida road movie discepoliana.»[1] »

Isabel Croce en La Prensa va opinar:

« «Un film excel·lent.»[1] »

Claudio España en La Nación va opinar:

« «…una obra de maduresa…Despullada de baluerns…el resultat fílmic és impecable.»[1] »

Manrupe i Portela escriuen en el seu llibre:

« «Amb una estètica prestada, que vol acostar-se al Wim Wenders de Paris, Texas (Estats Units, 1984), o al Bagdad Café de Percy Adlon (Alemanya, 1988) que al Olivera clàssic, la pel·lícula busca el clima del sense-futur, de l'etern retorn. El desenvolupament es compleix amb fredor avançant per fragments o retallades per mitjà de diferents personatges-fantasmes.»[1] »
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Manrupe i Portela, 2001, p. 544.
  2. «Venezia, Stone in gara fra tanti deb». Corriere della Sera, 29-07-1994.
  3. Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences

Bibliografia

modifica
  • Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001, p. 544. ISBN 950-05-0896-6. 

Enllaços externs

modifica