Martinet de la Cardona
El Martinet de la Cardona o Martinet d'en Saguer és una antiga instal·lació metal·lúrgica al sud del nucli urbà de la població de Maçanet de Cabrenys (l'Alt Empordà), a tocar la riera de la Fraussa i el mas de La Cardona.[1]
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Edifici i martinet  | ||||||
| Construcció | segle xvii | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) | ||||||
| Localització | A tocar la riera de la Fraussa, al costat del mas la Cardona | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 38372 | ||||||
| |||||||
Arquitectura modifica
Es tracta de les restes d'un martinet d'estirar ferro cobertes de vegetació i situades a tocar el curs de la riera, de la que agafava aigua per al seu funcionament. De fet es conserva l'estructura on es feia voltar la roda. És de planta més o menys rectangular i presenta un encaix central vertical on se situava el mall que picava el ferro. El metall se situava damunt d'una enclusa de pedra situada a la part inferior de l'encaix. A la part superior de l'estructura hi ha un encaix rectangular probablement utilitzat per a la biga de fusta que sostenia el mall.[1]
La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar, lligada amb morter i disposada en filades més o menys regulars. Als angles i a la part superior de l'estructura hi ha carreus de pedra ben desbastats. Les refeccions són efectuades amb fragments de maons.[1]
Història modifica
La primera menció històrica del martinet és al 1628 quan l'amo del mas La Cardona va vendre a Bartomeu Robert, un quart de vessana de terra per construir l'edifici situant-lo a tramuntana del mas mencionat i al peu de la ribera de Fraussa o de la Vila.[1]
Vers el 1642, Bartomeu Aniol Robert, va tenir un plet amb en Francesc Cardona, perquè aquest acusava a Robert de haver tallat un roure propietat d'en Cardona i de que les rodes del martinet ocupaven terra fora els límits que li pertocaven. Tots dos arribaren a un pacte pel qual en Cardona venia terra a ambdues bandes del martinet, tot a vora del Fraussa.[1]
Posteriorment, al 1743, es té constància de que Josep Robert llogà al traginer Andreu Camó la casa del martinet, amb el seu rec, resclosa i botàs i totes les posts necessàries, amb un mall i ferramenta, pel temps de 5 anys i amb els pactes següents:[1]
- "1. Que l'arrendatari, pel seu compte ha de posar a punt per treballar dit martinet, amb el mall d 'estirar i botiga per fer claus.
- 2. Que l'arrendatari hagi de fer un mall nou, abans que s'acabi l'arrendament, pagant-li l'arrendador el seu valor, conforme serà estimat.
- 3. Que el preu de l'arrendament, serà el salari d'un clavetaire de fer claus i estirar.
- 4. Que l'arrendatari tingui cura de la conservació de l'edifici, rec, resclosa i eines del dit martinet."
L'any 1753 es documenta la venda del martinet, propietat de Josep Robert i el seu fill Francesc, tots dos moliners, a en Jaume Saguer, traginer i al seu fill Pere Saguer, clavetaire. Des d'aquest moment el martinet adoptarà el nom de Martinet d'en Saguer.[1]
Vint anys després, es documenta que Jaume Saguer, clavetaire, compra l'altra meitat del martinet a la viuda de Josep Saguer, que és la seva cunyada, Maria Saguer i Pumarola. En la compra també s'inclou més de la meitat de les eines i arreus d'estirar ferro i la meitat del tros de terra de sobre el botàs pel preu de 280 lliures.[1]
Vers el 1808 es té constància que el propietari era Pau Saguer, fabricant de claus. El 1833 estava llogat a Damià Banazet, que era l'explotador de la Farga de l'Olivet. Més tard, el 1850, quan el propietari és Pere i Abdon Saguer, el martinet és arrendat a Felip i Rafael Delclòs.[1]
Finalment el martinet cessà la seva activitat vers 1870 i nomes s'utilitzà com a taller de ferrer, per en Janot de La Cardona, que hi va fabricar petits claus i tatxes fins al 1910.[1]