Viquipèdia

Mary Daly

filòsofa feminista radical, acadèmica i teòloga nord-americana

Mary Daly (16 d'octubre de 1928 – 3 de gener de 2010)[1][2] va ser una filòsofa feminista radical, acadèmica i teòloga nord-americana que va fer classe en el Boston College, una institució jesuítica, durant 33 anys. Daly va accedir a abandonar el Boston College el 1999, després de violar les normes universitàries perquè no acceptava la presència d'estudiants masculins a les seves classes d'Estudis de la Dona, exceptuant la seva classe introductòria i tutories individuals.[3][4]

Infotaula de personaMary Daly
Biografia
Naixement16 octubre 1928 Modifica el valor a Wikidata
Schenectady (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 gener 2010 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Gardner (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Catòlica d'Amèrica
The College of Saint Rose (en) Tradueix
Universitat de Friburg
Saint Mary's College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFeminisme, filosofia i teologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióteòloga, professora d'universitat, filòsofa, escriptora, activista pels drets de les dones Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Boston Modifica el valor a Wikidata
Goodreads author: 5550

Vida i educació modifica

Mary Daly va néixer a Schenectady, Nova York, el 1928. Filla única d'una mestressa de casa i un pare venedor ambulant. Va ser educada en el catolicisme i va assistir a escoles catòliques. En la infància, Daly va tenir experiències místiques en què va sentir la presència de la divinitat a la natura.[5]

Abans d'aconseguir els seus dos doctorats en teologia sagrada i filosofia per la Universitat de Friburg, Suïssa, havia obtingut un Bachelor of Arts en llengua anglesa per The College of Saint Rose, un Master of Arts en anglès per The Catholic University of America i un Doctorat en Religió pel Saint Mary's College d'Indiana.

Carrera modifica

Daly va fer classe en el Boston College entre 1967 i 1999, com a professora de cursos sobre teologia, ètica feminista i patriarcat.

Daly va ser per primera vegada amenaçada de ser acomiadada quan, després de la publicació del seu primer llibre, The Church and the Second Sex (1968), li van fer un contracte temporal. Com a conseqüència del suport rebut dels estudiants (llavors tots homes) i del públic en general, a Daly se li va assegurar finalment el lloc de treball.

L'oposició de Daly a admetre estudiants masculins en moltes de les seves classes en el Boston College va acabar també per provocar accions disciplinàries contra ella. Encara que Daly es va defensar dient que la presència d'aquests estudiants inhibia la discussió a classe, el Boston College va considerar que la seva actitud constituïa una violació del títol IX de la llei federal que requeria del College la seguretat que cap persona podia ser exclosa d'un programa educatiu per raons de sexe, i de la mateixa política de no discriminació de la Universitat que insistia que tots els cursos havien d'estar oberts tant a estudiants masculins com femenins.

Obra modifica

Daly va publicar un gran nombre d'obres, però potser és sigui més coneguda pel seu segon llibre, Beyond God the Father (1973). Beyond God the Father és l’últim llibre en què Daly realment considera Déu un tema important. Sovint considerada com una obra fonamental en la teologia feminista, Beyond God The Father és el seu intent d’explicar i superar l’androcentrisme en la religió occidental.

A Gyn/Ecology: The Methaethics of Radical Feminism[6] (1979) Daly defensa que els homes durant la seva història han intentat oprimir les dones. En aquest llibre, va més enllà dels seus pensaments anteriors sobre la història del patriarcat per centrar-se en les pràctiques reals que, al seu parer, perpetuen el patriarcat, que considera una religió.

A Pure Lust: Elemental Feminist Philosophy (1984) i Websters' First New Intergalactic Wickedary of the English Language (1987) introdueix i explora un llenguatge alternatiu per explicar els processos d’exorcisme i d'èxtasi. A Wickedary, Daly proporciona definicions i consignes que, segons ella, poden utilitzar les dones per alliberar-se de l’opressió patriarcal. També explora les etiquetes que la societat patriarcal assigna a les dones per a perpetuar la dominació masculina de la societat. Segons Daly, el paper de les dones és revelar el caràcter alliberador d’etiquetes com ara "Bruixa", "Verge" o "Llunàtica".

El treball de Daly continua influint en el feminisme i la teologia feminista, així com en el desenvolupament del concepte de biofília com a alternativa i desafiament a la necrofília patriarcal.[6]

Gyn/Ecology modifica

Mary Daly va relacionar el concepte d'"energia femenina" o el terme "gin/ecologia" amb la condició bàsica creadora de vida del cos/esperit de les dones.

Segons Lucy Sargisson, "Daly busca a Gyn/Ecology (1987) una jo veritable i salvatge de les dones, una jo que ella considera que ha restat adormida, pacificada temporalment pels sistemes patriarcals de dominació".[7]

Audre Lorde va expressar la seva preocupació per Gyn/Ecology, citant tendències homogeneïtzadores i acusant-la de negar-se a reconèixer la "història i el mite" de les dones Negres, primer en una carta privada i, després, amb l'excusa de que Daly mai li havia respost, publicada en obert a la seva obra Sister Outsider.[8] La carta va afectar molt la recepció de l'obra de Daly i d'altres teòriques feministes, i s'ha descrit com un "exemple paradigmàtic de desafiaments a la teoria feminista blanca per part de les feministes del color als anys vuitanta".[9]

L'any 2003, després de la mort de Lorde, la seva biògrafa, Alexis De Veaux, va trobar en els fitxers de Lorde la carta de resposta de Daly a Lorde,[10] datada 4 mesos i mig després. A la carta, Daly li proposa una reunió per parlar-ho en persona i diu que Gyn/Ecology no és un compendi de deesses, sinó que es limita a analitzar "aquells mites i símbols de les deesses que eren fonts directes del mite cristià".

Bibliografia modifica

  • Natural Knowledge of God in the Philosophy of Jacques Maritain. Officium Libri Catholici, 1966. OCLC 2219525 2219525
  • The Church and the Second Sex. Harper & Row, 1968. OCLC 1218746 1218746
  • Beyond God the Father: Toward a Philosophy of Women's Liberation. Beacon Press, 1973. ISBN 0-8070-2768-5
  • Gyn/Ecology: The Metaethics of Radical Feminism. Beacon Press, 1978. ISBN 0-8070-1510-5
  • Pure Lust: Elemental Feminist Philosophy. Beacon Press, 1984. ISBN 0-8070-1504-0
  • Websters' First New Intergalactic Wickedary of the English Language, Conjured in Cahoots with Jane Caputi (with Jane Caputi and Sudie Rakusin). Beacon Press, 1987. ISBN 0-8070-6706-7
  • Outercourse: The Bedazzling Voyage, Containing Recollections from My Logbook of a Radical Feminist Philosopher. HarperSanFrancisco, 1992. ISBN 0-06-250194-1
  • Quintessence... Realizing the Archaic Future: A Radical Elemental Feminist Manifesto. Beacon Press, 1998. ISBN 0-8070-6790-3
  • Amazon Grace: Re-Calling the Courage to Sense Big. Palgrave Macmillan, 2006. ISBN 1-4039-6853-5

Notes modifica

  1. ↑ Mary E. Hunt, «Feminist theologian Mary Daly dies» y «Mary Daly: a life lived OUT loud» Arxivat 2010-01-09 a Wayback Machine..
  2. ↑ [1] Arxivat 2011-06-09 a Wayback Machine. Feminist theologian Mary Daly dies. Thomas C. Fox National Catholic Reporter 4 de gener de 2010 (Consulta 4 de gener de 2010)
  3. ↑ Fox, Margalit. «Mary Daly, a Leader in Feminist Theology, Dies at 81». The New York Times. [Consulta: 4 desembre 2020].
  4. ↑ «The Thin Thread of Conversation: An Interview with Mary Daly». Cross Current, 2000. Arxivat de l'original el 2014-12-10. [Consulta: 4 desembre 2020].
  5. ↑ «Mary Daly papers». Smith College. [Consulta: 4 desembre 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 Daly, Mary. Gyn/Ecology: The Methaethics of Radical Feminism, 1979. 
  7. ↑ Sargisson, Lucy. Contemporary feminist utopianism. Londres: Routledge, 1996, p. 184. ISBN 978-0-41-514175-8. 
  8. ↑ Lorde, Audre. An open letter to Mary Daly. Berkeley: Crossing Press, 1984, p. 66-71. 
  9. ↑ «Feminist interpretations of Mary Daly». Choice Reviews Online, 38, 06, 01-02-2001, pàg. 60, 267. DOI: 10.5860/choice.38-3263. ISSN: 0009-4978.
  10. ↑ Daly, Mary. Amazon Grace: Re-calling the Courage to Sin Big. Nova York: Palgrave Macmillan, 2006, p. 22-26. 

Ampliació bibliogràfica modifica

  • Fox, Margalit (6 de gener de 2010). [2] Mary Daly, a Leader in Feminist Theology, Dies at 81. The New York Times (Consulta 7 de gener del 2010)
  • Fox, Thomas C. (4 de gener de 2010). [3] Arxivat 2010-01-14 a Wayback Machine. Mary Daly, radical feminist theologian, dead at 81. National Catholic Reporter (Consulta 4 de gener del 2010)
  • Marquard, Bryan (5 de gener de 2010). [4] Mary Daly, pioneering feminist who tussled with BC, dies at 81. The Boston Globe (Consulta 5 de gener de 2010)
  • Ring, Trudy (5 de gener de 2010). [5] Mary Daly Dead at 81. The Advocate (Consulta 5 de gener de 2010)

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mary_Daly&oldid=31276547»