Maschinenmensch
| S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Metropolis». (vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2021 |
Maschinenmensch (literalment 'màquina-humà' en alemany) és un robot de ficció que apareix a la pel·lícula Metròpolis de Fritz Lang. El personatge Ginoide Maria o la màquina humanoide de metròpolis forma part de la pel·lícula, de la productora alemanya UFA dirigida pel director Fritz Lang. El film és un dels màxims exponents del cinema alemany i la pel·lícula s'ha declarat com "Memòria del Món" per la UNESCO.
 robot anomenat "Maria"  | |
| Tipus | ginoide fictici personatge cinematogràfic |
|---|---|
| Creat per | Rotwang (en)  |
| Interpretat per | Brigitte Helm |
| Context | |
| Present a l'obra | Metropolis |
| Dades | |
| Gènere | femení |
A la pel·lícula, Lang mostra una curiosa estètica urbana futurista, art decó, pretenia recrear el món en l'any 2026. Dintre de la trama apareix un robot, ginoide, capaç de desenvolupar una mena d'intel·ligència artificial amb capacitats d'intel·ligència emocional, considerat avui en dia una frontera de la robòtica.
Lang i la pel·lícula Metròpolis modifica
La pel·lícula va ser estrenada l'any 1927. A l'alemanya de l'època hi havia una gran fascinació per la modernitat que s'estava desenvolupant i també per com esdevindria aquella modernitat en un futur. Les estètiques futuristes, el constant moviment de les grans ciutats, el soroll i les imatges recurrents de les maquinàries, les fàbriques i els treballadors; un futur cinemàtic en un principi desproveït d'emocions i afectes. Finalment, el punt final a tot aquest món del futur; una figura humanoide que controla des d'una intel·ligència similar a la humana i que arriba a comprendre i sentir les parts més emocionals de l'ésser humà, el robot Maria.
Lang va escriure l'argument de la pel·lícula juntament amb la seva dona Thea inspirant-se en una novel·la d'ella, escrita l'any 1926.
La història d'una megalòpolis de l'any 2026 del segle xxi. La societat es divideix en dues classes clares: els potentats i els propietaris, els segons viuen per sobre de la superfície, en espectaculars edificis futuristes i paisatges urbans. La casta explotada de proletariat viu a baix dels anteriors, sota de la superfície treballant sense parar per mantenir els luxós, eròtic i modern mode de viure de la classe dominant.
La gran megalòpolis consta d'un fürhrer que s'anomena Johan John Fredersen, interpretat per l'actor Alfred Abel.
Maria de Metròpolis i la màquina humanoide modifica
Maria era una figura carismàtica i pacificadora. Defensa la causa dels treballadors i suposa una part essencial de la construcció d'una pàtria poderosa. El personatge es nega a una revolta revolucionària i parla de la revolució pacífica, trobar una sortida en pau mitjançant l'ajut d'un mediador que pugui conciliar les disputes de classes.
La part més sentimental del personatge i en la pel·lícula comença quan s'inicia la relació entre el fill del líder i Maria. El jove Freder s'enamora de la noia i al veure la veritat d'aquell món subterrani decideix unir-se a la causa.
La transformació robòtica de Maria esdevé quan el dictador se'n adona de les intencions de la seva causa revolucionaria. Substitueix l'humà convertint-lo en un robot amb intel·ligència artificial molt similar a l'humana. El ginoide pot adoptar aparença i conducta d'una persona, fins i tot pot mostrar sentiments i emocions.
El robot ha estat programat per poder provocar disturbis i descontent, iniciant ocasion perquè el fürhrer pugui justificar una repressió violenta contra els treballadors.
Però el personatge de Fredersen desconeix que el robot ha està dissenyat amb l'esperit afectiu i l'intel·ligència emocional de la difunta Hel, l'amant del dictador de la ciutat i l'ex dona del personatge Rotwang. Com a venjança la utilitza contra el líder, el seu fill i tota la ciutat.
Aquesta màquina humanoide serà instrument de venjança.
Alhora que la ginoide Maria cera el caos en la ciutat, amb els seus discursos incendiaris; la Maria humana es troba atrapada al castell de Rotwang, aquest la fa ballar de forma exòtica en un cabaret de la ciutat per la classe social més alta on inicia la discòrdia i la decadència entre els ciutadans adinerats.
Els treballadors segueixen els consells de la ginoide Maria, iniciant una revolta i destruint "La Màquina Cor" que proporciona la font d'energia que fa funcionar tota la complexa maquinària de Metròpolis. Aquesta desconnexió de la màquina provoca que els tancs d'aigua de la ciutat es desduïssin i provoqués la inundació de la part baixa de la ciutat, on els mateixos treballadors vivien. S'inicia el caos on els treballadors obliden fins i tot la protecció dels seus propis fills fins que el fill Freder obre els ulls als ciutadans.
La figura humanoide Maria serà una representació del mal per la ciutat. El futur de la maquinària arriba al seu clímax final de por i temor quan l'aparença entre humà i robot és quasi indiferència. Només amb l'element del foc la maquinària real queda al descobert.
La història acaba bé, amb la unió i respecte de les dues classes socials que inicien una nova forma de vida on es reconeix el treball i vides de tots els ciutadans. El futurisme dels inicis representa aquest món del terror on l'ordre porta a la infelicitat.
El disseny de la intel·ligència robòtica modifica
A la pel·lícula es mostra en el personatge un disseny d'intel·ligència robòtica, amb intel·ligència emocional i social. Cert que també s'ha d'esmentar que el director, en l'època, utilitza certs elements fantàstics en els aspectes de l'ànima i essència del personatge difunt de Hel. Però la figura del ginoide Maria és un exemple d'intel·ligència artificial que apareix com una realitat factible.
El robot és representat com la maldat clara creada i utilitzada pel poder. Enganyant als treballadors i als ciutadans de les parts altes i el líder de la ciutat. Destrossant el seu medi i empitjorant la situació de vida dels treballadors. La figura de Maria robotitzada és la figuració de la pertorbació social, ella és filla de les classes privilegiades i, per tant, segueix les seves ordres i protegeix els seus objectius.
El director utilitza la figura d'una dona en el robot per parlar d'una trampa i una convicció a partir de la sensualitat femenina i l'emocionalitat i sensibilitat que se suposa que caracteritza aquesta figura en una generalització.
Parlant també de la figura femenina en relació amb la robòtica:
“Se diría que la mujer de Lang concibe lo femenino como automático y muñequil por definición, es decir, puro objeto de placer narcisista, o bien maternidad virginal, con lo cual no sólo cae en las contradicciones misóginas de los futuristas sino que hace de ellas un monumento tan reaccionario como su concepto del pacto social mediado por el hijo del Amo”
Aquest personatge és una gran crítica a la tecnologia i la figura de l'inventor on la seva intel·ligència es torna cruel, però a la vegada també podem identificar un elogi a la maquinària.
Les dues clares de la maquinària on pot ser un benefici per la societat o pot esdevenir un medi per l'esclavització, on els treballadors esdevenen màquina també amb l'excusa del progrés de la societat.
El film desenvolupa la temàtica de l'amenaça tecnologia en un futur utòpic.
Escenes importants modifica
- Maria's transformation Scene
- Maria's dance Scene
- Imposter Maria's sermon Scene
Enllaços externs modifica
- UMC.
- «Metropolis (1927)- All Maria (The Machine) Scenes [HD]». [Consulta: 7 desembre 2021].
- Ocio, Guia del. «El robot multiforme en Metrópolis (Fritz Lang, 1927) / Top 10: Robots y androides cinematográficos / A fondo / Guía del ocio - Guiadelocio.com» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2021-12-09. [Consulta: 7 desembre 2021].
- «Metrópolis (Metropolis, 1927)». [Consulta: 7 desembre 2021].
- http://102403767832347. «Diseño y robótica, Metrópolis | Bloc» (en castellà), 2019-12-25GMT+000004:00:41+00:00. Arxivat de l'original el 2021-12-07. [Consulta: 7 desembre 2021].
- hmong.wiki. «Maschinenmensch VersionesyCultura popular» (en tai). [Consulta: 7 desembre 2021].
- «"Metrópolis" (1927), de Fritz Lang» (en castellà), 16-11-2019. [Consulta: 7 desembre 2021].