Metropolis (pel·lícula)

pel·lícula alemanya de ciència-ficció dirigida per Fritz Lang

Metropolis és una pel·lícula expressionista alemanya feta durant el curt període de la República de Weimar. Dirigida el 1927 pel director de cinema austríac Fritz Lang, la pel·lícula és muda i en blanc i negre. Ha estat subtitulada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaMetropolis
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFritz Lang Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióErich Pommer Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióOtto Hunte Modifica el valor a Wikidata
GuióFritz Lang i Thea von Harbou Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGottfried Huppertz Modifica el valor a Wikidata
FotografiaKarl Freund, Günther Rittau i Walter Ruttmann Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFritz Lang Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUniversum Film AG Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversum Film AG i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenReich alemany i República de Weimar Modifica el valor a Wikidata
Estrena1927 Modifica el valor a Wikidata
Durada153 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor
alemany Modifica el valor a Wikidata
RodatgeBerlín Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost5.300.000 Reichsmarks Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enMetropolis Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de ciència-ficció, drama, cinema mut, cinema distòpic, pel·lícula basada en una novel·la i pel·lícula de ciència ficció d'autor Modifica el valor a Wikidata
Tematecnologia, modernitat, deshumanització, relacions de classe, condicions laborals, classe treballadora, rol de gènere, conflicte intergeneracional, revolució i amor Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació2026 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0017136 Filmaffinity: 282386 Allocine: 240 Rottentomatoes: m/1013775-metropolis Letterboxd: metropolis Mojo: metropolis27 Allmovie: v32362 TCM: 5892 Metacritic: movie/metropolis TV.com: movies/metropolis Archive.org: Metropolis1925-ShorterVersion TMDB.org: 19 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Metropolis és una megalòpolis dividida en dos: la ciutat alta, on viuen les famílies dirigents, en l'oci, el luxe i la diversió, i la ciutat baixa, on els treballadors fan funcionar la ciutat.[2]

Maria (Brigitte Helm), una dona de la ciutat baixa, intenta promocionar l'entesa entre les classes, i porta clandestinament nens d'obrers a visitar la ciutat alta; el grup és rebutjat per les forces ordre, però Freder Fredersen (Gustav Fröhlich), el fill del dirigent de Metropolis, s'enamora d'ella. Baixant a la ciutat baixa per trobar-la, veu un obrer esgotat desmaiar-se en el seu lloc de treball, el ritme imposat per les màquines, una explosió i el monstre-màquina que devora els obrers.

Freder va a veure el seu pare, Johhan «Joh» Fredersen (Alfred Abel), per alertar-lo sobre les condicions extremadament penoses en les quals treballen els obrers i li demana que ho millori. Johhan, veient que no pot convèncer el seu fill dels beneficis d'aquesta societat segregadora, el fa seguir per un espia.

Freder torna a la ciutat baixa on, veient un obrer a la vora de l'esgotament, decideix reemplaçar-lo. Després d'una jornada penosa de treball, va a una reunió secreta a un soterrani seguint un pla que va trobar a la butxaca del vestit que ha intercanviat amb l'obrer que ha reemplaçat. Allà, descobreix Maria adreçant-se als obrers i anunciant l'arribada d'un messies que aportarà la igualtat entre els habitants de les ciutats alta i baixa.

Mentrestant, Joh rep els plànols trobats a les butxaques d'alguns obrers. Va a Rotwang, l'inventor del monstre-màquina que fa funcionar tota la ciutat: aquest li indica que es tracta del plànol que porta a les catacumbes on es manté la reunió secreta. Joh descobreix la reunió sense reconèixer el seu fill entre la multitud.

Efectes especials

modifica

Repartiment

modifica

Producció, censura i restauració

modifica

Fritz Lang ha estat influenciat per:

  • l'artista Paul Citroën i més particularment per un dels seus fotomuntatges titulat "Metropolis" (1923).
  • la pel·lícula soviètica de ciència-ficció Aelita de Iakov Protazanov, estrenada el 1924, que és l'adaptació d'una novel·la d'Alexei Tolstoi.

La pel·lícula va conèixer nombrosos problemes. Thea von Harbou, la dona de Fritz Lang i coguionista, era propera als nazis i va influenciar el guió, sobretot orientant-ho més cap a una «col·laboració de classes » (feixista) que cap a una « lluita de classes » (marxista). Després, la pel·lícula experimenta diverses censures segons els països. De 210 minuts inicials (3 h 30), no van quedar més de 80 minuts (1 h 20) quan el compositor Giorgio Moroder va decidir de treure-la el 1984, acolorida i acompanyada d'una nova banda on participen grups coneguts com a Queen (el clip de Radio Ga Ga, el famós tub de Queen, és articulat al voltant de nombroses seqüències tretes de la pel·lícula) o Adam and the Ants; alguns cinèfils van escandalitzar-se davant aquesta «massacre» de l'obra.

Un gran treball de recerca va ser fet, reunint les diverses versions (algunes trobades en col·leccions particulars), i una versió blanc i negre renovada de 153 minuts (2 h 33), amb una banda nova però més clàssica, va sortir el 1995 per festejar els cent anys del cinema. Aquesta versió conté algunes fotografies de rodatge reenquadrades per omplir escenes que mancaven.

En resposta a una nova restauració de la pel·lícula el 2001, iniciada per la Fundació Friedrich Wilhelm Murnau (Friedrich Wilhelm Murnau Stiftung), Metropolis va ser la primera pel·lícula inscrita al Registre internacional Memòria del món de la UNESCO.

Finalment, de resultes d'una llarga investigació de vint anys,[3] és trobada a Buenos Aires una còpia gairebé integral de 145 minuts el 2008. De fet, el 3 de juliol de 2008, la fundació Murnau, propietaria dels drets de la pel·lícula, anuncia que la quasitotalitat de les escenes que mancaven, aproximadament 25 minuts de pel·lícula, han estat trobades al Museu del cinema de Buenos Aires.[4][5] El 12 de febrer de 2010, la nova versió restaurada, de 145 minuts, ha estat projectada a Berlín en el marc de la 60a Berlinale i ha estat difosa per la cadena Arte, al mateix temps. Després de més de 80 anys de recerques, versions truncades i diverses restauracions, és finalment una versió quasi integral, en qualsevol cas la més propera a la creada per Fritz Lang.[6][7][7]

Música original

modifica

Malgrat la música original de Gottfried Huppertz, nombrosos artistes han volgut donar la seva pròpia visió musical de Metropolis. Aquestes músiques originals alternatives poden ser interpretades live o gravades i difoses amb una edició especial de la pel·lícula:

Referències

modifica
  1. «Metròpolis». Goita què fan, ara!. [Consulta: 31 desembre 2022].
  2. Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3. 
  3. Vint anys d'investigació a l'Argentina per trobar el tresor de Fritz Lang (Le Monde, 14 i 15 de febrer del 2010)
  4. (anglès) Sensational discovery in Buenos Aires: Lost scenes from "Metropolis" rediscovered Arxivat 2006-04-18 a Wayback Machine., fundació Friedrich Wilhelm Murnau
  5. Les parts que mancaven de la pel·lícula Metropolis trobades a Buenos Aires Arxivat 2008-10-20 a Wayback Machine., AFP, 3 juliol 2008
  6. "Metropolis" com el volia Fritz Lang (Le Monde 14 i 15 février 2010)
  7. 7,0 7,1 Télérama N°3134 du 3 février 2010

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metropolis

Talls de vídeo: