Thea von Harbou
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Thea von Harbou (Tauperlitz, 1888 - Berlín, 1954) va ser una escriptora i guionista de cinema alemanya de més de quaranta obres, especialitzada en el terreny de la ciència-ficció.
  | |
| Nom original | (de) Thea Gabriele von Harbou |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 27 desembre 1888 Tauperlitz (Alemanya) |
| Mort | 1r juliol 1954 (65 anys) Berlín Oest (Zones d'ocupació aliada a Alemanya) |
| Causa de mort | Accident (Caiguda ) |
| Sepultura | Friedhof Heerstraße (Charlottenburg - Berlín), 6 H-10 |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema, escriptora de ciència-ficció, actriu de cinema, escriptora, guionista, actriu de teatre |
| Activitat | 1905 – |
| Ocupador | Universitat Lliure de Berlín |
| Partit | Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (1940–) |
| Gènere | Ciència-ficció |
| Família | |
| Cònjuge | Rudolf Klein-Rogge (1914–1920) Fritz Lang (1922–1933) |
| Parella | Ayi Tendulkar (en)  |
| Germans | Horst von Harbou (en) |
     | |
Entre els anys 1914 i 1920 va estar casada amb Rudolf Klein-Rogge, un actor de cinema alemany que acabaria realitzant papers destacats en films del director de cinema Fritz Lang i escrits per ella mateixa, com ara Spione, la saga del Doctor Mabuse, Die Nibelungen, o Metropolis. Posteriorment va casar-se amb Lang, amb el qual va col·laborar i va escriure molts dels guions de les seves pel·lícules, així com articles en revistes especialitzades.
És important destacar també la seva faceta d'activisme públic: al 1931 participa en una de les moltes manifestacions contra les reformes recents del Codi Penal alemany que criminalitzarien encara més l'avortament, generant una pandèmia d'un milió d'avortaments il·legals i milers de dones mortes cada any, i proclama en un comunicat "las mujeres no podemos reconocer moralmente leyes creadas por hombres, que no comprenden la agonía de cargar con un hijo que no se puede alimentar, y que provocan nuestra desigualdad constitucional en relación con ellos al hacer de la maternidad un baluarte contra la participación de las mujeres en la vida política y económica".[1]
El 1932, von Harbou es va mostrar simpaties pel Partit Nazi. Lang, opositor al nazisme, va fugir a Amèrica Amèrica tres mesos despés[1] que Joseph Goebbels li proposés personalment ser el director de cinema per a la propaganda nazi. Von Harbau es va quedar a Alemanya i va prosperar sota el nou govern, no només com a guionista, sinó també com a directora dels drames Elisabeth und der Narr (1934) i Hannels Himmelfahrt (1934), tot i que la seva creativitat se'n va ressentir i ja mai més tornaria a tocar el gènere de la ciència-ficció.[1]
Al final de la Segona Guerra Mundial, va passar a presó un breu període. Després de la seva posada en llibertat, va tornar a la indústria cinematogràfica, treballant en la sincronització de pel·lícules estrangeres. No obstant això, no va arribar al seu èxit anterior i la seva carrera va acabar a principis dels anys 50.
Novel·les i guions cinematogràficsModifica
- Deutsche Roman-Zeitung
- The Indian Tomb (1918).
- Metropolis; novel·la (1926) i posterior guió per la seva adaptació al cinema (1927).
- Die Frau im Mond ( 1929).
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thea von Harbou |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 McCausland; Salgado, Elisa; Diego. Supernovas. Una historia feminista de la ciencia ficción audiovisual (en castellano). 1a edició. Madrid: Errata Naturae, Setembre 2019, p. 61. ISBN 9788417800338.