Thea von Harbou

Escriptora, guionista i actriu alemanya

Thea von Harbou (Tauperlitz, 1888 - Berlín, 1954) va ser una escriptora i guionista de cinema alemanya de més de quaranta obres, especialitzada en el terreny de la ciència-ficció.

Infotaula de personaThea von Harbou
Thea von Harbou B&M.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Thea Gabriele von Harbou Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 desembre 1888 Modifica el valor a Wikidata
Tauperlitz (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juliol 1954 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Berlín Oest (Zones d'ocupació aliada a Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident Modifica el valor a Wikidata (Caiguda Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaFriedhof Heerstraße (Charlottenburg - Berlín), 6 H-10 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirectora de cinema, guionista, escriptora, escriptora de ciència-ficció, actriu de cinema i actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1905 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat Lliure de Berlín Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (1940–) Modifica el valor a Wikidata
GènereCiència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRudolf Klein-Rogge (1914–1920)
Fritz Lang (1922–1933) Modifica el valor a Wikidata
ParellaAyi Tendulkar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansHorst von Harbou (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0902376 Allocine: 85753 Allmovie: p115588
Discogs: 5436190 Find a Grave: 120286405 Modifica el valor a Wikidata

Entre els anys 1914 i 1920 va estar casada amb Rudolf Klein-Rogge, un actor de cinema alemany que acabaria realitzant papers destacats en films del director de cinema Fritz Lang i escrits per ella mateixa, com ara Spione, la saga del Doctor Mabuse, Die Nibelungen, o Metropolis. Posteriorment va casar-se amb Lang, amb el qual va col·laborar i va escriure molts dels guions de les seves pel·lícules, així com articles en revistes especialitzades.

És important destacar també la seva faceta d'activisme públic: al 1931 participa en una de les moltes manifestacions contra les reformes recents del Codi Penal alemany que criminalitzarien encara més l'avortament, generant una pandèmia d'un milió d'avortaments il·legals i milers de dones mortes cada any, i proclama en un comunicat "las mujeres no podemos reconocer moralmente leyes creadas por hombres, que no comprenden la agonía de cargar con un hijo que no se puede alimentar, y que provocan nuestra desigualdad constitucional en relación con ellos al hacer de la maternidad un baluarte contra la participación de las mujeres en la vida política y económica".[1]

El 1932, von Harbou es va mostrar simpaties pel Partit Nazi. Lang, opositor al nazisme, va fugir a Amèrica Amèrica tres mesos despés[1] que Joseph Goebbels li proposés personalment ser el director de cinema per a la propaganda nazi. Von Harbau es va quedar a Alemanya i va prosperar sota el nou govern, no només com a guionista, sinó també com a directora dels drames Elisabeth und der Narr (1934) i Hannels Himmelfahrt (1934), tot i que la seva creativitat se'n va ressentir i ja mai més tornaria a tocar el gènere de la ciència-ficció.[1]

Al final de la Segona Guerra Mundial, va passar a presó un breu període. Després de la seva posada en llibertat, va tornar a la indústria cinematogràfica, treballant en la sincronització de pel·lícules estrangeres. No obstant això, no va arribar al seu èxit anterior i la seva carrera va acabar a principis dels anys 50.

Novel·les i guions cinematogràficsModifica

  • Deutsche Roman-Zeitung
  • The Indian Tomb (1918).
  • Metropolis; novel·la (1926) i posterior guió per la seva adaptació al cinema (1927).
  • Die Frau im Mond ( 1929).
 
Fritz Lang i von Harbou a Berlín a la dècada del 1920.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thea von Harbou
  1. 1,0 1,1 1,2 McCausland; Salgado, Elisa; Diego. Supernovas. Una historia feminista de la ciencia ficción audiovisual (en castellano). 1. Madrid: Errata Naturae, Setembre 2019, p. 61. ISBN 9788417800338.