Massís Armoricà

El Massís Armoricà és un massís muntanyós que cobreix una àmplia zona al nord-oest de França, inclosa la Bretanya, la part occidental de Normandia i el País del Loira. Està connectat a Dover al costat britànic del canal de la Mànega.

Infotaula de geografia físicaMassís Armoricà
Imatge
TipusSistema muntanyós i altiplà Modifica el valor a Wikidata
Part deHercynia Silva Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaFinisterre (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
 48° N, 3° O / 48°N,3°O / 48; -3Coord.: 48° N, 3° O / 48°N,3°O / 48; -3
Dades i xifres
Altitud416 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont des Avaloirs (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  (416 m Modifica el valor a Wikidata)
Superfície65.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Història
PeríodePaleozoic Modifica el valor a Wikidata

El seu nom prové de l’antiga Armòrica, una zona de la Gàl·lia entre els rius Loira i Sena.

El Massís Armoricà, és un massís muntanyós fortament aplanat per l'erosió i ocupa els departaments occidentals del Finisterre, Côtes-d'Armor, Morbihan i Ille-et-Vilaine i parts de la Mànega, Orne, Mayenne, Maine-et -Loire, Loire-Atlantique i Vendée (França). La regió té una superfície d'aproximadament 65.000 km² i està delimitada per la conca de París i el riu Sena al nord i per les terres baixes del Loira i els seus afluents al sud.

El cim més alt, el Mont des Avaloirs (Mayenne), té una altitud de 417 m sobre el nivell del mar. Els Monts d'Arrée, que cobreixen la Bretanya, ocupen la part occidental del Massís Armoricà.

Les terres més altes inclouen els turons d’Arrée al Finisterre i Côtes-d’Armor. La conca de Châteaulin ocupa gran part del Finisterre i és drenada pel riu Aulne; la conca de Rennes domina Ille-et-Vilaine [...] La línia de costa està profundament retallada.[1]

GeologiaModifica

 
Vista sobre els Monts d'Arrée, Bretanya

En el sentit geològic del terme, el Massís Armoricà inclou totes les formacions proterozoiques i paleozoiques aflorades a l'oest de França. Així definits, els límits del massís estan formats per la coberta mesozoica de la conca de París i la conca d’Aquitània, també tenint en compte el domini submarí, per les formacions sedimentàries meso i especialment cenozoiques que descansen en inconformitat al sòcol paleozoic sota les aigües del canal de la Mànega i al marge nord del golf de Biscaia.[2] La regió es va elevar quan es va obrir el mar Cantàbric durant el Cretaci. La Serralada Cantàbrica i el Massís Armoricà eren llavors una continuïtat sobre del golf de Biscaia.

 
Costa de l'Atlàntic.Vallons de la crique a Saint-Marc, a prop de Saint-Nazaire, Bretanya

La història geològica del Massís Armoricà explica la superposició de dos esdeveniments orogènics (és a dir, de dues serralades). Així, al nord de les Côtes d'Armor i Ille-et-Vilaine, les roques pertanyen a l'antiga serralada anomenada "cadomiana" a l'oest: la zona nord cadomiana bretona i a l'est el domini normando-bretó cadomià també anomenat “Mancellien”. La cadena cadomiana va estar activa ara fa entre 750 i 520 milions d’anys. Les altres zones són principalment zones sobre les quals es troba l'antiga serralada "herciniana" o "varisca" que va ocórrer ara fa entre 360 i 300 milions d’anys.[3]

El massís està format per roques metamòrfiques i magmàtiques que es van metamorfosar i/o deformar durant l’orogènia herciniana o varisca ( fa 400 a 280 milions d’anys) i l’orogenia cadomiana, encara més anterior. Les antigues roques dures del massís han estat erosionades fins a convertir-se en una península gairebé plana.

Hi predomina l'esquist cristal·lí del període precambrià entrellaçat amb bandes de gneis. Muntanyes formades durant l'orogènesi herciniana.

ReferènciesModifica

  1. «Armorican Massif» (en anglès). Britannica, The Editors of Encyclopaedia, 17 May. 2010,. [Consulta: 18 maig 2021].
  2. Ballèvre, M.; Bosse, V.; Dabard, M.P.; Ducassou, C.; Fourcade, S.; Paquette, J-L.; Peucat, J.; Pitra, P. «Histoire Géologique du massif Armoricain : Actualité de la recherche». Bull. Soc. Géol. Mineral. Bretagne, 10, 01-01-2013.
  3. «Història geològica de Bretanya» (en francès). Bretagne Environnement i el Museu Geològic de Geociències. Sistema d'informació per a la gestió de les aigües subterrànies a Bretanya. [Consulta: 18 maig 2021].