Matollar
Un matollar és una comunitat vegetal caracteritzada per una vegetació dominada per arbustos i mates, sovint, també incloent herbes i geòfits. El matollar pot ser el resultat d'una comunitat climàcica produïda naturalment o ser el resultat d'un estat de transició que es produeix temporalment com el resultat d'una pertorbació, com ara un incendi forestal o un canvi en les poblacions d'herbívors que la depreden. Un estat estable pot ser mantingut per la pertorbació periòdica natural com ara un incendi o de navegació. El matollar es diferencia per l'alçada predominant dels vegetals i estaria enmig dels boscos i els herbassars. La biomassa acumulada i la seva taxa de renovació és entre aquestes, essent menor la biomassa acumulada respecte als boscos i menor que en els herbassars, mentre que la taxa de renovació es comporta a la inversa, major que els boscos i menor que en els herbassars. Sovint a les comunitats arbustives hi predominen espècies piròfiles, presentant diverses adaptacions al foc, com la producció massiva de llavors, tubercles llenyosos, o la germinació induïda pel foc.[1] Als Països Catalans predominen denominacions més o menys específiques per a formacions de matollar sovint denominades en funció de l'espècie predominant o de major port com la màquia, el garrigar, la brolla, l'ullastrar, el bruguerar, l'estepar.
En botànica i ecologia un arbust es defineix com una planta llenyosa molt ramificada de menys de 8 m d'alçada, i en general amb moltes tiges. Els arbustos alts mesuren majoritàriament 2-8 m d'alçada, petits arbustos 1-2 m alt: subarbustos menys d'1 m d'alçada.[2]
El matollar és una categoria usada per descriure un tipus de grup biomes. En aquest context, són matollars esclerofil·les de fulla perenne i arbres petits,[3] com ara el chaparral a Califòrnia, la màquia als països de la conca mediterrània, el fynbos a Sud-àfrica o el kwongan al sud-oest d'Austràlia, o la landa
Els matollars mediterranis es troben naturalment en els boscos mediterranis ubicats a les cinc regions de clima mediterrani del món. Els matollars són més comuns a prop de la costa, i amb freqüència estan adaptats al vent i l'aire salat de l'oceà. Sota, suau-amb fulles matolls al voltant de la conca del Mediterrani que es coneix com a bosc baix o bosquina, phrygana a Grècia, timonedes a Espanya, i batha a Israel.
Els matollars interiors proliferen de manera natural en les zones semiàrides on els sòls són pobres en nutrients, com les mates de Portugal, que estan sustentats en esquists del Cambrià i Silurià. matollar Florida és un altre exemple de matolls interiors.
Referències Modifica
- ↑ «Fire». A: Mares, Michael S.. Encyclopedia of deserts. University of Oklahoma Press, 1999, p. 215. ISBN 978-0-8061-3146-7.
- ↑ Flora of New South Wales, Vol.4 ed. Gwen J. Harden, Royal Botanic Gardens, Sydney ISBN 0-86840-188-9
- ↑ Woodward, Susan. «Mediterranean Shrublands». Geography 235. Radford University. Arxivat de l'original el 2016-06-21. [Consulta: 20 març 2013].