Màrtirs de Lió i Viena

(S'ha redirigit des de: Matur el Novici)

Els Màrtirs de Lió i Viena són un grup de 48 cristians de la regió de Viena del Delfinat i Lió, a França. Molts d'ells procedien d'Àsia i Anatòlia, i van formar part de les comunitats cristianes d'ambdues ciutats durant el segle ii. Arrestats durant les persecucions de Marc Aureli de 177, van ser portats a Lugdunum, l'actual Lió, torturats i martiritzats (alguns ofegats a la presó i d'altres lliurats a les bèsties a l'amfiteatre de la ciutat, actual Amfiteatre de les Tres Gàl·lies).

Plantilla:Infotaula personaMàrtirs de Lió i Viena

Amfiteatre de les Tres Gàl·lies, a Lió, lloc del martiri del grup (el pal és un monument en memòria seva)
Biografia
Potí de Lió (Regió de Frígia, 87 dC - Lugdúnum, 177 (Gregorià)). Sacerdot. Sant (2 de juny)
Santa Blandina (Lió, segle II - Lió, 177). Sant (2 de juny)
Alexander (en) Tradueix ( - Lió, 177). Metge. Sant (2 de juny) Modifica el valor a Wikidata
NaixementAlexandre, Àtal de Pèrgam, Biblis, Blandina, Comí, Matur el Novici, Potí, Pòntic, Sanç, Veci Epàgat
Segle II
Diversos llocs d'Àsia Menor
Mort177
amfiteatre de les Tres Gàl·lies (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Saint-Nizier (Lió) 
màrtirs
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies protestants
PelegrinatgeLió, Viena del Delfinat
Festivitat2 de juny
Cronologia
161-180persecution of Christians under Marcus Aurelius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Una carta contemporània adreçada a una comunitat d'Àsia Menor, potser escrita per Ireneu de Lió, en narra el martiri.

Les persones identificades posteriorment i santificades són:

Les seves restes van ser recollides i enterrades al lloc on després va haver-hi l'abadia de Saint-Martin d'Ainay, a Lió. Posteriorment es traslladaren a l'església de Saint-Nizier de Lió, on són avui, a banda d'altres relíquies disperses.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 de Faye, Clément. L'Eglise de Lyon, depuis l'évêque Pothin jusqu'au réformateur P. Viret: 152 à 1563 (en francès). C. Meyrueis, 1859, p. 4. 

Vegeu també

modifica