Mauricio Carlavilla

Mauricio Carlavilla (Valparaíso de Arriba, 1896 - Madrid, 1982), també conegut pel pseudònim Mauricio Karl,[1] va ser un policia, escriptor i editor espanyol, de pensament anticomunista, antimaçó i antisemita. Va publicar més d'una dotzena d'obres sobre el comunisme i maçoneria.

Infotaula de personaMauricio Carlavilla

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Julián Mauricio Carlavilla del Barrio Modifica el valor a Wikidata
13 febrer 1896 Modifica el valor a Wikidata
Valparaíso de Arriba (província de Conca) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juny 1982 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupacióescriptor, traductor, agent de policia, editor, biògraf Modifica el valor a Wikidata
Interessat enHistòria contemporània d'Espanya i francmaçoneria Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMauricio Karl Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer en la localitat conquesa de Valparaíso de Arriba[2] el 13 de febrer de 1896.[2][3]

És conegut com a «Mauricio Karl», un pseudònim,[4][5] ja que el seu veritable nom hauria estat «Julián Carlavilla del Barrio»[6] o «Julián Mauricio Carlavilla del Barrio».[2] Considerat «un dels més actius propagandistes antisemites des de l'etapa republicana»,[7] va mantenir amistat amb el també escriptor Eduardo Comín Colomer,[8] el comissari Santiago Martín Báguenas, i el general Emilio Mola.[9]

Carlavilla sostenia la tesi que la maçoneria va ser responsable de la pèrdua de les colònies espanyoles,[6] a més d'afirmar que Primo de Rivera havia estat enverinat per un maçó jueu.[2] Carlavilla va exercir la professió de policia,[5] ingressant en el Cos de Vigilància el 1921; seria expulsat el 1935 per «faltes greus».[2][10] Després d'aquesta expulsió va estar involucrat al costat de Santiago Martín Báguenas en un pla per assassinar Manuel Azaña,[a] segons Paul Preston[2] i Gonzalo Álvarez Chillida.[10] Relacionat amb Unió Militar Espanyola, Carlavilla hauria proporcionat al cap d'aquesta —el capità Bartolomé Barba Hernández— llistes de liberals als que eliminar.[12]

Després d'aquesta temptativa va fugir a Portugal, per a posteriorment tornar a Espanya poc després de l'esclat de la Guerra Civil, instal·lant-se en la zona revoltada.[13] A partir de 1936 la influència de les seves obres va créixer considerablement.[14] Es va integrar en la Policia franquista —posteriorment, dins del Cos General de Policia—, on es va convertir en un dels màxims «experts» sobre la conspiració judeo-maçònica.[13] L'escriptor antisemita Juan Tusquets definiria a Carlavilla com un «nazi apassionat».[15] Després del final de la contesa va ser posat al capdavant d'una Brigada Especial[b] de la Direcció General de Seguretat la missió de la qual era controlar als jueus residents a Espanya.[7]

Autor d' El comunismo en España,[2][9] els seus treballs s'enquadren en l'antimaçoneria i l'anticomunisme.[4] Va escriure, entre altres obres, una biografia de Gueorgui Malenkov, així com editor de Sinfonía en rojo mayor, obra original de José Landowsky,[16][17] sobre l'interrogatori a Christian Rakovski durant la Gran Purga, el 1938. El 1956 va escriure Sodomitas,[16][18] un estudi sobre l'homosexualitat, obra que ha estat considerada «una de les pitjors» en aquesta temàtica de les aparegudes a Espanya, però que no obstant això arribaria a una 12a edició el 1973.[18] Va ser fundador de l'Editorial Nos,[19] en la qual van aparèixer publicats bona part dels seus escrits, així com col·laborador de la revista Juanpérez.[20]

Va morir a Madrid el 24 de juny de 1982.[21]

Obra modifica

  • El comunismo en España, 1932.[2]
  • El enemigo, marxismo, anarquismo, masonería, 1934.[2]
  • Asesinos de España: marxismo, anarquismo, masonería, 1937.[2]
  • Técnica del Komintern en España, La Alianza, 1937.[10]
  • Guerra, sobre lo que sabe el FBI y la inteligencia militar americana sobre cuándo estallará, Editorial Nos, 1953.[17]
  • Pearl Harbour, traición de Roosevelt, Editorial Nos, 1954.
  • Malenkov. Biografía política y psicosexual, Editorial Nos, 1954.
  • Moscú, hoy, Editorial A.H.R, 1955.[22]
  • El rey. Radiografía del reinado de Alfonso XIII, Editorial Nos, 1956.
  • Sodomitas, Editorial Nos, 1956.[18][23]
  • Kruschev, con David Rosenberg, Editorial Nos, 1958.[24]
  • Anti-España 1959: autores, cómplices y encubridores del comunismo, Editorial Nos, 1959.
  • Borbones masones, Acervo, 1967.[4]
Edicions
  • Yo escogí la esclavitud, Ediciones Maracay, 1953.[c]
  • Yo y Moscú, Editorial Nos, 1955.[d]
  • Masonería española, Editorial Nos, 1956.[e]
  • Correspondencia secreta, Editorial Nos, 1961.[f]

Notes modifica

  1. En el diari ABC, número del 3 de maig de 1936, abans del cop d'estat de juliol de 1936, apareix un detallat article sobre aquests successos.[11]
  2. La creació d'aquesta brigada havia estat una petició expressa del jerarca nazi Heinrich Himmler.[7]
  3. Autobiografia de Valentín González, amb pròleg de Carlavilla, titulada originalmene Vida y muerte en la U.R.S.S.. Ha estat considerada un caso de «pirateria editorial».[25]
  4. Texts de Indalecio Prieto, comentats per Carlavilla.[26]
  5. De Miguel Morayta Sagrario, comentat per Carlavilla, literalment «ampliacions i refutacions de Mauricio Carlavilla».
  6. De Francisco Largo Caballero, pròlog i notes de Carlavilla.[27]

Referències modifica

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Mauricio Carlavilla